Tradicio o carrinclonada

Hi ha una cosa molt curiosa del Japo que consisteix en continuar usant tecnologies desfasades de fa decades tot i que, aparentment, siguin liders en les mes ultranoves tecnologies de la informacio. Exemples els podeu trobar en pic poseu un peu al Japo com ara l'us dels hanko (tampo) per signar, sobres i segells sense cola per enganxar-se, edificis sense ascensors ni porters automatics, cuines de gas de dos fogons mes antigues que la picor, banyeres sense sifo al desaigue, i d'altres sistemes completament obsolets i desfasats que ni a les Hurdes trobarieu. Com es que aixo passa al Japo? Be, es que es el Japo, barrufets!

Un cop vaig sentir en un programa de tele com l'audiencia es sorprenia amb un estentori sugoi al sentir com el sensei de guardia explicava les meravelles de l'antiga Roma. Una d'aquestes meravelles eren els desaigues i el clavagueram. Si heu visitat les ruines del forum provincial de Tarraco, encara es preserva (miraculosament) un carrer de l'antigua capital imperial, amb conceptes tant moderns com vorera, desaigues i clavagueram. Nomes cal donar-se una volta per qualsevol ciutat del Japo per veure que les voreres no existeixen mes que en excepcions i que, segons he llegit en diversos llibres, els sistemes de clavagueram eren desconeguts fins el segle XX i, fins i tot ara, brillen per la seva absencia en amplies zones rurals del pais.

Als japonesos, parlant en general, els encanta la repeticio. Si ells creuen que una cosa funciona tal i com ells pensen que ha de funcionar, doncs, no la canvien per res, i es limiten a repetir-la ad infinitum, encara que acabi essent obsoleta, desfasada, o incomoda. Un exemple es el sistema d'escriptura, un adaptacio laberintica del xines. Com no s'adaptava a la seva llengua, enlloc de fer-ne un de bell nou, el mig arreglen amb una extensio propia, el redueixen fins a adaptar-se a les seves necessitats, i el momifiquen. Es aixi com continuen fent servint el mateix grup d'uns 2000 kanji basics tradicionals establerts pel govern fa 100 anys (parlo de memoria), que tothom coneix, sense cap mena de modificacio mentre que els xinesos n'han creat un de simplificat. Hi ha moltes raons per continuar fent servir kanji (tradicio, cultura...), pero segur que els egipcis defensors dels jeroglifics pensaven el mateix abans d'inventar-se l'escriptura hieratica, la demotica, i finalment, l'alfabetica.

Un altre exemple de fossil al Japo son els uniformes escolars. Suposant que tingui alguna utilitat educativa (uniformitzacio, eliminacio de les diferencies...), per que han d'estar tant passats de moda? No es nomes que molts siguin simplement una carrinclonada que imiten als antics vestits de marineret de la canalla dels anys 20, es que n'hi ha alguns que son simples imitacions dels uniformes de cadets d'escoles militars de principis del segle XX. En algun moment de la historia devien decidir portar uniforme i, per variar, van copiar el que a ells els va semblar interessant, es a dir, els de les escoles militars europees, especialment les alemanyes, per la seva predileccio pel militarisme prussia de l'epoca.

Segurament es va crear una mena de presigi i desig d'imitacio de la resta d'escoles, que volien ser com les de l'elit, i aquest estil es va estendre a tot arreu. El que em sembla inverossimil es que encara ara, els rebesnets dels que algun dia van comenc,ar a portar aquests uniformes els continuint portant, amb l'unica diferencia apreciable en el materia, que sol ser poliester. Aquesta tendencia per anar disfressat amb uniformes, com moltes altres coses, es projecta mes enlla de l'escola fins a l'edat adulta per la increible presencia d'uniformes en la vida diaria del Japo, des de uniformes professionals o per tipus de servei, fins a uniformes segons l'edat, l'omnipresent trajo negre i camisa blanca dels novells, o el gris/blau mari dels salaryman, per no esmentar els de les innumerables tribus i tendencies urbanes.

Per acabar, nomes esmentar la que, per mi, es una de les obsolescencies mes barrueres i patetiques que hi ha al Japo, que li fa semblar un pais lleig i tercermundista: els carrerons laberintics, les uralites i barraques de xapa corrugada, i els pals d'electricitat. Es senzillament increible. No es que la instal.lacio no sigui moderna i funcioni. Possiblement esta molt mes al dia que la que tenim nosaltres, malgrat ser exagerada i redundant en molts casos. Es simplement que no s'enten que sigui tota aeria, exposada a l'intemperie, penjada d'uns pals de formigo que moltes vegades es torcen pel pes, enlletgint un panorama ja de per si massa poligonero i encimentat. Hi ha llocs que la teranyina de cables es tant tupida que ennegreix el cel i fa molt dificil de trobar una vista que no hagi estat violada per algun cable.

Ells donen tots, a l'unison i sense critiques, la mateixa rao: els terratremols, malgrat els fets hagin demostrat abastament els problemes que tant de cablejat i pals pel terra provoquen despres d'un seisme. Per mi es simplement una altra reminiscencia arcaica de l'epoca en que tots els cables eres aeris. Si mireu una fotografia antiga del Japo, veureu com hi ha un tou de pals posats de qualsevol manera en un intent a corre-cuita per electrificar el pais i ser moderns. I encara dura!