dilluns, de març 03, 2008

Tradicio o carrinclonada

Hi ha una cosa molt curiosa del Japo que consisteix en continuar usant tecnologies desfasades de fa decades tot i que, aparentment, siguin liders en les mes ultranoves tecnologies de la informacio. Exemples els podeu trobar en pic poseu un peu al Japo com ara l'us dels hanko (tampo) per signar, sobres i segells sense cola per enganxar-se, edificis sense ascensors ni porters automatics, cuines de gas de dos fogons mes antigues que la picor, banyeres sense sifo al desaigue, i d'altres sistemes completament obsolets i desfasats que ni a les Hurdes trobarieu. Com es que aixo passa al Japo? Be, es que es el Japo, barrufets!

Un cop vaig sentir en un programa de tele com l'audiencia es sorprenia amb un estentori sugoi al sentir com el sensei de guardia explicava les meravelles de l'antiga Roma. Una d'aquestes meravelles eren els desaigues i el clavagueram. Si heu visitat les ruines del forum provincial de Tarraco, encara es preserva (miraculosament) un carrer de l'antigua capital imperial, amb conceptes tant moderns com vorera, desaigues i clavagueram. Nomes cal donar-se una volta per qualsevol ciutat del Japo per veure que les voreres no existeixen mes que en excepcions i que, segons he llegit en diversos llibres, els sistemes de clavagueram eren desconeguts fins el segle XX i, fins i tot ara, brillen per la seva absencia en amplies zones rurals del pais.

Als japonesos, parlant en general, els encanta la repeticio. Si ells creuen que una cosa funciona tal i com ells pensen que ha de funcionar, doncs, no la canvien per res, i es limiten a repetir-la ad infinitum, encara que acabi essent obsoleta, desfasada, o incomoda. Un exemple es el sistema d'escriptura, un adaptacio laberintica del xines. Com no s'adaptava a la seva llengua, enlloc de fer-ne un de bell nou, el mig arreglen amb una extensio propia, el redueixen fins a adaptar-se a les seves necessitats, i el momifiquen. Es aixi com continuen fent servint el mateix grup d'uns 2000 kanji basics tradicionals establerts pel govern fa 100 anys (parlo de memoria), que tothom coneix, sense cap mena de modificacio mentre que els xinesos n'han creat un de simplificat. Hi ha moltes raons per continuar fent servir kanji (tradicio, cultura...), pero segur que els egipcis defensors dels jeroglifics pensaven el mateix abans d'inventar-se l'escriptura hieratica, la demotica, i finalment, l'alfabetica.

Un altre exemple de fossil al Japo son els uniformes escolars. Suposant que tingui alguna utilitat educativa (uniformitzacio, eliminacio de les diferencies...), per que han d'estar tant passats de moda? No es nomes que molts siguin simplement una carrinclonada que imiten als antics vestits de marineret de la canalla dels anys 20, es que n'hi ha alguns que son simples imitacions dels uniformes de cadets d'escoles militars de principis del segle XX. En algun moment de la historia devien decidir portar uniforme i, per variar, van copiar el que a ells els va semblar interessant, es a dir, els de les escoles militars europees, especialment les alemanyes, per la seva predileccio pel militarisme prussia de l'epoca.

Segurament es va crear una mena de presigi i desig d'imitacio de la resta d'escoles, que volien ser com les de l'elit, i aquest estil es va estendre a tot arreu. El que em sembla inverossimil es que encara ara, els rebesnets dels que algun dia van comenc,ar a portar aquests uniformes els continuint portant, amb l'unica diferencia apreciable en el materia, que sol ser poliester. Aquesta tendencia per anar disfressat amb uniformes, com moltes altres coses, es projecta mes enlla de l'escola fins a l'edat adulta per la increible presencia d'uniformes en la vida diaria del Japo, des de uniformes professionals o per tipus de servei, fins a uniformes segons l'edat, l'omnipresent trajo negre i camisa blanca dels novells, o el gris/blau mari dels salaryman, per no esmentar els de les innumerables tribus i tendencies urbanes.

Per acabar, nomes esmentar la que, per mi, es una de les obsolescencies mes barrueres i patetiques que hi ha al Japo, que li fa semblar un pais lleig i tercermundista: els carrerons laberintics, les uralites i barraques de xapa corrugada, i els pals d'electricitat. Es senzillament increible. No es que la instal.lacio no sigui moderna i funcioni. Possiblement esta molt mes al dia que la que tenim nosaltres, malgrat ser exagerada i redundant en molts casos. Es simplement que no s'enten que sigui tota aeria, exposada a l'intemperie, penjada d'uns pals de formigo que moltes vegades es torcen pel pes, enlletgint un panorama ja de per si massa poligonero i encimentat. Hi ha llocs que la teranyina de cables es tant tupida que ennegreix el cel i fa molt dificil de trobar una vista que no hagi estat violada per algun cable.

Ells donen tots, a l'unison i sense critiques, la mateixa rao: els terratremols, malgrat els fets hagin demostrat abastament els problemes que tant de cablejat i pals pel terra provoquen despres d'un seisme. Per mi es simplement una altra reminiscencia arcaica de l'epoca en que tots els cables eres aeris. Si mireu una fotografia antiga del Japo, veureu com hi ha un tou de pals posats de qualsevol manera en un intent a corre-cuita per electrificar el pais i ser moderns. I encara dura!

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Però si els pals d'electricitat són l'hòstia de macos! Ja m'agradaria que Barcelona en fos plena.

The Great Smurf ha dit...

hahahaha!!! molt bo!!!
prefereixo els plataners i les palmeres.
Salut!

postscriptum ha dit...

jajaja feia dies que no passava per aquí... sempre és curiós i interessant, llegir-te el blog!! ^^
això dels pals d`electricitat i els cables penjant entre casa i casa pel mig del carrer va contribuir al shock d`arribada... "hola? i sóc al país de la tecnologia?" perquè, quan surts a passejar vora casa, només veus fusta feta malbé pel pas del temps, cables, pals, brossa a pilons en un racó (sense contenidors),...

per cert, m`ha agradat això que has dit dels uniformes... en el meu cas, no sabia que fossin d`estil tan antiquat, però els havia vist en animes, tot i que no em pensava que realment anessin vestits així... i cada cop que els veig, amb les gorres llaçades a la barbeta, les motxilles rígides i els pantalonets curts, em sembla que veig personatgets d`anime...
i em semblava molt estrany, ara ja sé per què ^^

Teresa ha dit...

Es com si es volguessin aferrar a uns símbols que els identifiquen però que avui dia ja no tenen rao de ser. Les escoles angleses més estrictes continuen utilitzant els uniformes també. Mesura disciplinaria i humililant envers l'alumne.

mossèn ha dit...

curiós ... salut

The Great Smurf ha dit...

Salut a tothom!

Laura: ben tornada! envia'm un email per quedar i fer un cafeto algun dia.
A mi encara em dura el shock, hahaha!! pero m'estic medicant per no veure certes coses. Pensa que a ells sembla no importar-los-hi, de fet, de vegades tinc dubtes de que es el que realment veuen, perque sino no s'explica!
En quant als uniformes, la teoria es meva, amb el que potser m'equivoco. Ara be, a mi em semblen carriclons i antics. I el que dius es cert. Unes bosses lletges i ortopediques, bosses d'esport rollo Munich69, pantalonets de tergal i una obsessio per les gorretes (blaves per nens i vermelles per les nenes). Be, la questio dels barrets (com la dels uniformes) en aquest pais es un cas especial! hahaha!! ja en parlare....

Teresa: No crec que la percepcio dels uniformes al Japo sigui la mateixa que tenim nosaltres, que som de buscar 3 peus al gat. Per una banda els encanta anar disfressats tots iguals d'alguna cosa, com formant part d'un equip. Els uniformes identifiquen les escoles i aixi dona prestigui. de fet, n'hi ha que trien l'escola segons els agradi mes o menys l'uniforme (??). No es tan classista, potser com els anglesos, ja que tot cristo va uniformat. No es humiliant ni disciplinari, en principi. elimina la competicio per marques de la canalla d'ara (jo portava una bata, i era col.legi public) i, almenys, va tothom mitjanament 'decent' a classe (ja se que aixo es bastant discutible). La canalla inventa maneres per evitar el canon igualitari, perque hi ha escoles molt estrictes, que fins i tot regulen el pentinat i els accessoris (aixo els encanta, barrufets, regular!!!). Nomes cal veure les nenes i el fenomen de les faldilles minvants, sobretot els caps de setmana.

Mossen: salut!

Bon dia a tothom.