dimarts, de març 25, 2008

Un conte/compte de 3 yens


Cada dia me'n passen d'histories estupides, pero la de l'altra dia es de premi. Havia d'enviar una carta per missatgeria urgent. Li dic a la secretaria del departament, una de les que hi ha i no pas la mes espavilada, tot i que es eficient i hi posa molta voluntat, si si's plau em podria aviasr als de FedEx, que havia d'enviar una correu urgent. La noia truca pregunta si poden venir. Els que no heu estat mai al Japo no entenedreu que es eficiencia fins que no vegeu com de rapid es el servei de correus o missatgeria japones!

La noia em diu, encara amb el telefon a l'orella, que poden venir en 20min i que la broma em costara X397 yens. Perfecte, li dic, em miro les butxaques i hi trobo X400 yens. Ella li diu al senyor amb qui parlava que ja podia venir. Les converses telefoniques al Japo son un espectacle ja que el 75% del que diuen es palla, sobretot en comenc,ar i acabar-la. Simples formules que no aporten significat a la conversa, pero que tots esperen com a signe de bona educacio.

La xiqueta penja el telefon i jo li donc els sentims per a que pagui al missatger quan vingui. Ella m'agafa els diners i em diu que no l'import no es correcte, que son X397 yens. Com que no es correcte? si t'estic donant X400 yens! Te'n dono 3 yens de mes i em dius que no es correcte? No, no es correcte, no son X397 yens. Jo em quedo a quadres. 3 yens son unes 3 pessetes, me la suen! Si fos a Catalunya, lo donaria un euro de propina, pero aqui aixo no s'estila. On es el problema? Em diu, suant per fer-se entendre en un angles bastant pobre, que el missatger no acceptara l'import perque no es exacte.

Com es possible que el missatger no accepti l'import si no es exacte, tot i guanyar-hi 3 yens? No ho entenia. Li torno a repetir que no tinc petit i que no vull canvi. NO, NO, NO, no acceptara l'import. Ja m'estava escalfant i en un altre lloc li hagues dit 'tu tia, ets tonta o que?', pero m'havia de mossegar la feina. Veient que no hi havia possible sortida, veig que tota nerviosa es treu un moneder i em bescanvia cent yens i hi afegeix 3 yens per tal de fer l'import exacte. Jo em quedo 10 yens del canvi i el missatger es pot emportar els X397 yens exactes.

Quan tot sembla mes calmat, va i em diu que si's plau m'enrecordi quan pugui de tornar-li els 3 yens que ella ha posat de la seva butxaca. Ara jo ja estic a rombes. Com pot ser que es pugui ser tant cutre de demanar-me 3 yens? Jo tinc 10 yens del canvi a la ma i li dic, 'mira, queda-te'l perque jo no m'enrecordare i no vull quedar malament'. Haurieu d'haver vist el numero que em va muntar no acceptant-me els 10 yens, com si li estigues donant una pistola per a que es fotes un tret al cap. No, no, no, no, no els puc acceptar, si's plau, no puc, no puc. No pots? pero si em fots mes nosa que servei, i encara em faras haver d'enrecordar-me dema de portar-te 3 miserrims yens?

Doncs, si, l'endema, pel mati abans d'anar a la feina, vaig haver d'enrecordar-me d'agafar 3 yens del pot de yens inutils que tinc a la cuina per a que la pallussa de la secretaria estigues contenta i felic, de recuperar altre cop els 3 yens que m'havia deixat el dia abans. Tot per no haver acceptat el regal de 7 yens que li havia fet.

2 comentaris:

Peke ha dit...

¿Sabes aquel proverbio japonés que dice "gou ni ittewa gou ni shitagae"?

el Gran Barrufet ha dit...

Po zi, rollo 'in Rome do as the Romans do', pero es que entre l'estres que portava, l'absurditat de la situacio, 3 miserrims yens i el fet que jo li volgues pagar amb 10, doncs, no se que dir-te, encara no li veig ni cap ni peus.

Salut, peke!