Quan l'unica via es la del tren

Fa poc parlava dels suicidis al Japo i deia que no era una cosa que s'hagues de prendre a la babala. Avui m'ho he mirat una mica mentre em prenia el primer cafe del dia i he quedat una mica esparverat de la magnitud de la questio. Sembla a ser que al Japo l'index de suicidis per cada 100.000 habitants es d'uns 30, essent gairebe el triple entre homes que entre dones. Si mireu la llista que hi ha a la Wikipedia, podreu veure que diu que el Japo esta en el lloc 9. Aquestes dades son una mica velles i sembla a ser que en aquests ultims anys els nivells s'han elevat una mica mes. Espanya esta en el lloc 53. Fa goig veure que per alguna cosa serveix no estar entre els primers!

Per que es suicida tanta gent al Japo? Es una questio complexa i no en se la resposta. Segurament es una barreja de factors socials, religiosos, economics que porten a considerar el suicidi com la unica solucio a una situacio vital molt compromesa. Hi ha el topic de l'honor associat a l'acte de cometre suicidi en la societat japonesa. Malgrat que aquest sentiment queda molt be a les pel.licules i novel.les, no crec que es consideri massa a l'hora de treure's la propia vida. Dit aixo, tambe crec que aquesta aureola mistica associada al suicidi encara flota en l'ambient i fa que el que en d'altres llocs semblaria o be un acte de covardia o d'egoisme suprems, aqui queda salvaguardat per l'heroisme del que ho comet.

Les raons que porten al suicidi, com en moltes de les causes d'obsessions patologiques, vistes des de fora, semblen rissibles i no gaire poderoses per arribar a tant funest consequencies. La mes comuna son els problemes economics o les malalties. S'han donat molts casos en els quals una familia sencera s'ha suicidat per evitar en certa manera la vergonya de no poder fer front al pagament d'un deute. Els deutes poden haver estat minusculs, vistos des de la nostra optica, pero per els finats devien suposar una carrega impossible de suportar. L'altre vessant son els suicidis comesos per a cobrer polisses d'assegurances per fer front a deutes contrets que es fan impossibles de pagar.

El Japo esta en crisi des de que la bombolla economica dels 90's petes. Aixo ha comportat consequencies en les economies de les families, que en molts casos no han pogut mantenir el ritme de despesa a que s'havien acostumat durant els anys daurats de la bombolla. Credits, deutes, despeses imparables, canvis de feina, perdua de poder adquisitiu. Be, la llista es molt llarga. L'angoixa que suposa viure en un estat continu d'assetjament pels credits pot fer que la vida familiar es podreixi i que es consideri el suicidi com la unica via honorable per a netejar d'una vegada per totes els problemes de la familia.

Per un altre canto, les empreses de credits rapids han fet molt de mal, donant credits a uns interessos d'usura a families que no son capaces de repagar-los. Aquestes empreses tenen metodes molt expeditius per cobrar els credits i van des de les amenaces telefoniques continues o la comunicacio a tothom dels deutes que un te, fins a que t'enviin una colla de yakuza a casa a que et trenquin les cames. Es tan gran la pressio que fins i tot s'ha arribat a posar a la preso el president (propietari?) d'una de les firmes de credits rapid mes importants al Japo, malgrat que l'empresa encara funciona. Una alternativa al suicidi bastant emprada, pel que he llegit, es la desaparicio nocturna. Semba a ser que milers de families migren i canvien d'identitats al Japo cada any per a evitar la persecucio continua d'aquesta mena de creditos/usurers.

L'altra gran causa de suicidi, com deia, eren les malalties. Molta gent, en especial homes, opten per matar-se un cop descobreixen que pateixen una malatia greu. Per que? Podeu pensar que es la por al patiment que pot provocar la malaltia, pero jo crec que tambe te un transfons economic, ja que una llarga enfermetat pot suposar una ruina economica per la familia. Tot i que segurament hi ha moltes altres raons, com l'anterior, barrejades que ajuden a l'hora de prendre la determinacio de donar el pas final. Es veu mes com una responsabilitat del malalt l'evitar la carrega que la contraria dels familiars de fer tot el possible per a tal de donar el millor tracte al malalt.

Segurament em deixo mes causes, com la dels estudiants fart de que els companys els hi facin la vida impossible o els marginin, i opten per llenc,ar-se d'un terrat. En qualsevol cas, pel que he llegit, la majoria de suicidis son comesos per homes de mitjana edat (50 en amunt) i les principals causes son les esmentades. Es curios tambe els clubs de suicidi o els suicidis comesos per grups de persones que es reuneixen en llocs molt determinats (hi ha un bosc vora el Fuji-san molt famos) per a cometre suicidis en comunio.

Les implicacions religioses o psicologiques que hi ha radera de tots aquests actes desesperats d'alliberament se m'escapen, sincerament, pero cal entendre que pels japonesos, el suicidi no te les implicacions negatives que te per nosaltres ni suposa uns nivells de desesperacio tan grans com per a nosaltres. Es a dir, que tot i que sembli inverosimil el que dic, em sembla que el llindar de patiment que un japones necessita per arribar al suicidi no crec que sigui tant gran com per a un occidental, ja que per ells es una sortida plausible i util, mentre que per nosaltres seria l'ultim recurs desesperat.

Des que estic al Japo he descobert que un mateix fet vist per un japones o per un occidental te una explicacio molt diferent. Nosaltres solem buscar-hi una explicacio logica i donar-li una categoria moral, de be o mal. Es una deformacio que tenim. Les coses son correctes o erronees, o estan be o malament. Pels japonesos, moltes vegades, aquests termes no tenen significas identics i en d'altres no sembla importar-los-hi gaire a l'hora d'explicar un cert fet. Sembla que per ells, les coses son com son i no estan ni be ni malament, tot depen de si es ultil o no als seus fins. El suicidi es un exemple molt clar de les nostres diferents maneres de valorar les realitats de la vida. Potser m'equivoqui, pero crec que per ells no es ni bo ni dolent, es simplement un mitja util o no per resoldre alguna mena de conflicte.

Fent una mica de broma (se que anire a l'infern pel que dire!) sobre l'obsessio suicida dels japonesos, sempre em venen al cap un parell d'escenes ridicules que entre si no tenen cap connexio, pero que si les barregessim ens fariem un fart de riure. Una es dels Simpsons, on es veu els Flanders resant sota un espanta-ocells que en Homer ha posat per a que els corbs no se li mengin l'hort. Ell els fa fora a cops d'escombra, pero els Flanders hi tornen, atrets per la creu. No poden fer-hi mes! L'altre es de les Cartes d'Iojima, quan un oficial reparteix granades i es comencen a pelar un rera a l'altre posant-se-les al pit. Si fossin els Simpsons, m'imagino en Homer obrint una caixa de granades vora un grup de turistes japonesos, i que aquests saltessin sobre ell per prender-les-hi i comenc,ar a petar com una traca a crit de banzai.

Sembla humor negre, pero una mica es el que passa: hi ha tants suicidis que es mes probable arribar tard a la feina perque algu s'ha llenc,at a la via que no pas per problemes amb el servei. De fet, la companyia JR cobra a la familia del suicida les despeses de neteja i reparacio del tren com a mesura disuassoria per frenar que la gent es llenci a les vies dels seus trens. No rigueu, que es cert i un tema molt serios. Salut, Barrufets!