dijous, de març 13, 2008

Paco Moran, Farmatin o el Zoo Politic

Al Japo, per arribar a ser alguna cosa en politic, has de pertanyer a l'elit i ser d'unes certes families de politics que es repeteixen generacio rera generacio. Es increible quants primers ministres, ministres, secretaris, i d'altres alts carreca ja han tingut pares en el govern i com, segurament, els seus fills continuarant remenant les cireres del pais molts anys despres que les seves decrepituds hagin desaparegut.

Aquesta mena de nepotisme mafios i elitista passa a molts d'altres paisos, sobretot en els partits mes de dretes, on el llinatge sanguini sempre tira mes que les capacitats intel.lectuals dels candidats. Pero com tot al Japo, aqui la cosa va una mica mes enlla en nivells d'exageracio. Pero no voldria parlar d'aquests temes tan seriosos pels quals cal estar mes preparat que no pas jo, i tenir molt mes temps per contrastar i elaborar una teoria sobre com son els politics japonesos. Jo anire al que es mes facil, es a dir, quina pinta tenen els politics japonesos, perque es de tesi doctoral.

Hi ha una tipologia molt extesa de home al Japo que s'encabiria dins de la categoria molt general de salaryman, es a dir, asalariat. Solen pertanyer a corporacions i van vestits tots iguals: tratge negre o blau mari fosc, camisa blanca, amb gavardina i enclenxinats. Els divendres te'ls trobes pels carrers i estacions amb unes turques que deu n'hi do, i fins i tot el tren de tornada a casa fa olor a alcohol. Els politics japonesos solen tenir una tipologia semblant, ja que semblen els shachos de les empreses, es a dir, el president.


Les empreses japoneses, sobretot les grans corporacions, son estructures jerarquitzades i paramilitars. Els carrecs solen tenir una component generacional bastant gran; com mes vell, mes amunt vas, suposant que hagis aconseguit els objectius dels que tinguis al damunt, que solen actuar corporativament i en conjunt. Els carrecs son molt estandards i son:
  • Kaicho - President General (Capita General)
  • Shacho - President (General)
  • Fuku Shacho - Vice President (Tinent General)
  • Senmu Torishimariyaku - Director Executive Senior (Coronel)
  • Jomu Torishimariyaku - Director Executive (Comandant)
  • Torishimariyaku - Director (Capita)
  • Bucho - Encarregat General (Tinent)
  • Kacho - Cap de Seccion (Alferes)
  • Kacho Dairi - Cap de Seccion Delegat (Sargent)
  • Kakaricho - Cap (Caporal)
  • Ippan Shain - Empleat General (Soldat ras)
La visio d'un shacho es la d'un vellet venerable pero ferm, a qui la resta admira. La realitat es que solen ser momies encarcarades, tenyides fins a les celles a qui agrada passar l'estona amb la companyia de jovenetes, jugant a golf, menjant en restaurants cars i fent xanxullos. No els jutjare, perque si les empreses van be, doncs, que n'he de dir jo? Ara, podriem estar segurs que son els culpables de la recessio brutal que ha viscut el Japo en la ultima decada, a mes de l'encarcaramenta del pais en general.

A mi el que em crida mes l'atencio, pero es la pinta que fan. Tots semblen el Paco Moran!
Clenxinats a la manera castellana (molt de moda entre les elits PPeres), vestits de trajo negre, i amb un pel tan negre que sembla petroli. Tots semblen mes joves del que en realitat son, i molts podrien estar ben be al museo del Cairo, al costat de Ramses o Tutankhamon. Pero per mi, com la politica i el teatre s'assemblen, podrien formar companyia amb el Paco Moran i fer obres com 'La extranya centena' o 'Matar al peluquin', on una mena de familia nombrosa de Morans bessons viurien situacions hilarants. Que us sembla la idea, barrufets?

5 comentaris:

mossèn ha dit...

quins caretus més sexys !!! ... salut

The Great Smurf ha dit...

a que son guapos? hahaha!!!

Teresa ha dit...

Això de que els carrecs politics es vagin concentrant en determinades families es una cosa que no entenc i que detesto, pero que lamentablement passa molt.I si no fixa't en la clase politica catalana: maragalls, pujols que continuen, i n'hi ha moltissims mes, a petita i a gran escala.
Quina pinta, sembla que vulguin imitar al Berlusconi!

Blaudemar ha dit...

jOJOJO....Ahir, a la feina, vaig atendre una noia japonesa que fa molts anys que viu a Catalunya. Una cosa va portar a l'altra, i ella em va dir que tots els "blancs" li semblaven iguals, i que li apuntés bé el meu nom, pq havia de tornar, i per la cara no em reconeixeria.
Jo no li vaig dir res, peroò..... si nosaltres els hi semblem igualets i pastadets, anda que ells...

The Great Smurf ha dit...

hola, blaudemar:
uuuiiii!!!! aixo diuen...fins i tot hi ha estudis de reconeixement de persones per part de gent de cultures o 'races' diferents. Es cert: ells ens veuen tan iguals com naltros a ells. Ara, si la noia fa molt de temps que viu a casa i encara no s'ha acostumat a les nostres cares, es que no deu ser molt bona fisonomista. A mi ara em passa una cosa rara: quan veig gent de casa (europea) els veig diferents de com els veia abans, com a raros. Imagina't ells!