Parlem de tecnologia, que per aixo soc al Japo. He llegit avui aquest article a El Pais sobre la telefonia al Japo. Be, es curios la diferent perspectiva que es te a Espanya, al Japo i la meva propia, sobre la questio dels telefons i la tecnologia en general. Us en fare cinc centims, tal com ho vec jo.
Quan vaig ser fa un parell de setmanes a Europa, vaig poder confirmar que el meu telefon, un Samsung (corea) de la marca Softbank (l'empresa d'un emprenedor japones d'origen corea, Masayoshi Son, que fa un any i escaig es va quedar el negoci de Vodafone al Japo, empresa que va haver de sortir-ne corrents per incompatibilitat de caracters) tambe funcionava alla. No es res de l'altre mon, pero es 3G i permet automaticament la connexio a les xarxes locals. Haig de dir que pel que el faig servir, nomes tinc donats d'alta els serveis mes basics i nomes em vaig dedicar a enviar emails a la meva barrufeta per explicar-li com estava.
El meu telefon, comprat en una d'aquestes ofertes promocionals que aquesta companyia ens te habituats a fer, no te res de l'altre mon, pero va cridar l'atencio del matrimoni frances que s'asseia al meu costat en el vol fins a Madeira. A ella li va cridar l'atencio que fos tan prim. Haig de dir que no soc pas un boig pels gadgets i, en particular, els telefons em fan bastant de repelus. Prefereixo les converses cara a cara o els emails. L'unic que em crida una mica l'atencio son les cameres de fotografia. Per la resta, la majoria de les anomenades noives tecnologies no passen de ser o meres joguines per canalla o purs electrodomestics com ara una nevera, que es molt util i fas servir dia a dia, pero que no em treu el son.
Aquest article parla de com es d'avanc,ada la tecnologia dels telefons al Japo. Be, es cert que estan implantades unes xarxes que permeten la descarrega de continguts de molt mes volum, que permeten accessos a Internet, veure la televisio (hi ha trucu!, es per antena...), enviar/rebre emails, o fer servir el mobil com a moneder o targeta de credit per a pagar coses. La idea que impera al Japo es doble. Per una banda, la completa ubiquitat de xarxes (a tot arreu i a diferents nivells tots entrellaçats), i per l'altra, la potencia dels aparells, pensats mes com a ordinadors (processadors, programari i memoria dedicats a multiples usos, no nomes especifics per a telefonia). Aixo permet que els telefons mobils passin a ser mini portatils per a la gent de carrer que no te necessitat d'emprar un ordinador pel seu dia a dia.
Des del punt de vista europeu, espanyol en el cas del diari, es dona sempre una mistica aureola a la tecnologia japonesa. Us puc ben assegurar que no te res de magica, el que passa es que certes aplicacions que a Europa serien inviables, aqui es duen a terme. No en se els detalls, ja que ni tinc la informacio completa ni ho connec en tot detall, pero a mi em sembla que al Japo, certes tecnologies tenen una mes facil aplicabilitat que a Europa.
Per una banda, tenim a la poblacio japonesa, molt permeable a les noves tendencies i tecnologies. Literalment, s'apunten a un bombardeig. Els encanta tot el que es pugui considerar tecnologicament modern, tingui moltes funcions i botonets, malgrat tingui una utilitat a voltes certament dubtosa. L'altre es el sistema centralitzat d'implantacio de les tecnologies. Per exemple, per desenvolupar la telefonia, es necessari una xarxa d'antenes que es molt cara. A Europa (Espanya n'es un exemple) s'han endarrerit les implantacions de certes noves tecnologies pels problemes que suposen l'amortitzacio de certes instal.lacions, costossisimes, que retallen beneficis a les empreses, tocant-les de cara als resultats en borsa i d'altres questions estrategiques i financeres que se m'escapen.
Al Japo, no crec que aixo passi, i si al govern se li posa al cap que fa modern desenvolupar un sistema paral.lel de telefonia de nova generacio, son capac,os de gastar-se el que tenen i el que no en fer-ho, sense preocupar-se per el compte de resultats d'aquestes grans empreses, com NTT o KDDI. No oblidem com funciona la politica/economia dels grans conglomerats japonesos i coses com els forats astronomics en pressupostos i la falta de dividents en borsa no son prioritaris en dictar les estrategies de les empreses, davants de coses mes importants com l'orgull nacional de ser la primera nacio en tenir un telefon que controli una maquina per expedir menjar de gos.
Com he dit, el meu telefon es corea i la meva companyia es d'un japones corea. Samsung fa uns telefons que certament fan vigueries. Son conectables al meu ordinador d'una manera molt facil i funciona com una extensio mes com podria ser un mp3 o disc dur extraible. Per altra banda, la clientela esta tota lligada per contracte amb la companyia. De fet, no hi ha manera humana de tenir targetes de prepagament, com a Espanya. Jo tenia abans l'unic telefon de la unica companyia de per aqui que permetia aquesta mena de targetes. Fa poc se la va menjar una altra companyia que, merces a una nova llei que obliga a la inscripcio de les dades dels clients de telefons mobils, va deixar de donar aquest servei gairebe de la nit al dia, el que em va obligar a canviar de telefon. Ara tinc un contracte fix per 2 anys i el telefon es gratuit.
Cap a on anem? No ho se, pero estic veient una deriva cap a la ultraconnexio de tot i de tothom. Es bo o dolent? Pot ser molt util per a certes coses i terriblement inconvenient per d'altres. Per una banda, permetra el flux d'informacio a molts nivells i d'una manera molt facil. Entre persones, maquines, ordinadors, xarxes, i tambe diferents tipus i qualitats d'informacio, imatge, text, so, o tot junt, a tot arreu i a tothora. Te aspectes molt interessants. Passarem a ser neurones en una xarxa cerebral global que no nomes sera virtual, sino que tambe tindra actuadors fisics, com un organisme.
Quins son els desavantatges? Per mi, es la limitacio brutal de la llibertat individual. Hi ha l'obvia, que potser no es tant perillosa pel fet de ser tant grollera que, crec jo, la fa inaplicable. Consisteix en el control explicit i exhaustio de tothom, no nomes de les nostres identitats, sino tambe dels nostres moviments i habits. Dubto que s'arribi mai a implantar d'aquesta manera, malgrat que hi ha moltissimes altres alternatives molt mes subtils de dur-ho a terme. Des del control indirecte de presencia, fins a establir patrons de comportament.
Al cap d'avall, en si, la determinacio d'una activitat, si no es intrusiva, no te perque ser bo o dolent. La questio sera veure fins a quin punt i per a que s'empren aquestes tecnologies. Les versions mes perverses son el control totalitari descrit a 1984, on fins i tot es controla la percepcio que de la realitat en tenen els individus, eliminant-ne els que es neguen a combregar-hi, o la descrita a La por a la llibertat, on la poblacio voluntariament hi renuncia per por. Per molts, ara estem una mica en una barreja de les dues. Ja veurem com acaba la pel.licula!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Amb qualsevol contracte que un signa es perd una mica de llibertat individual. A vegades prefereixo quedar en l'anonimat. A Suècia, tu ja ho deus saber, tot és public, fins i tot els sous de la gent i els capitals. Si tens un senzill contracte de mobil, d'electricitat, de lloguer o del que sigui les teves dades surten a Eniro (una mena de pagines grogues a la xarxa) a l'abast de tothom, amb telefon adreça i fins i tot data d'eniversari!
Ep, tens rao. A mi les dues coses que em toquen mes la pera son que no em deixin triar i que m'expliquin el cuento de la seguretat i el terrorisme per a justificar que m'eliminin tots els meus drets, com ara el de conservar anonimes les meves dades personals. A la llarga, ja veuras com ens semblara normal que les xarxes ens reconguin fins a la mida de les sabates i ens 'sugereixin' milers de coses per fer. Molta gent, els que nomes viuen en aquest mon per comprar, ho trobaran ideal, pero a mi em sembla que acabarem essent un producte mes amb etiquetes identificables automaticament amb xarxes ubicuites en el gran supermercat en el qual s'esta convertint els espais publics de les nostres ciutats. Ja ho veurem en menys de 10 anys.
Docs podria molt ben ser com tu dius. Ai, ai, em fa una mica de por.
Publica un comentari a l'entrada