El baile de panyelo o el que la ballarem!

Estic cansat, acabo d'enviar una resposta per a convencer a tres revisors per a que em publiquin un paper (resem!) i ahir me'n vaig anar a dormir a les 3 del mati. Es massa d'hora per fotre el camp, pero no tinc esma de comenc,ar a pencar. Obro el diari electronic i miro la seccio d'economia, a veure que diue, i em trobo aquesta foto del Florentino, president d'ACS i ex-president del Reial Madrid. Oi que sembla el Leonardo Dantes ballant el baile del panyuelo?

Quina diferencia hi ha entre els dos? Si treiem els n+1 milions d'euros del primer (amb n-->inf.), jo no en veig gaires. Aquest es el problema, que la gent que porta el pais estan a un pel de ser uns paiassos, amb perdo. Com es que alguns d'aquests personatges es poden permetre depilfarrar diners amb parides com equips de futbol mentres d'altres no poden pagar les factures a final de mes? No es cuestio d'intel.ligencia ni de coneixements, cada cop n'estic mes convenc,ut. Es una questio de coneixences. Si coneixes a qui toca, tot es oli en un llum.

En aquest pais, els senyors com el d'ACS i els dels bancs han aprofitat una situacio anomala, la baixada del preu del diner per questions de convergencia amb l'economia europea, per muntar un dels negocis mes besties de la jove democracia espanyola. Aquestes sordides personalitats estaven acostumades a un sistema molt productiu de fer calers, uns fan les lleis que possibiliten que ells construeixin en llocs sense valor, mentre els bancs faciliten els diners al pobrets ruquets que piquen a compar capses de cartro sobrevalorades. Es el classic pelotazo, pero perfeccionat.

A Catalunya no som pas mes macos i tambe tenim els nostres propis clowns de fireta, com el Nyunyito o aquell analfabet amb corbata, en Reyna, que volia ser presi del Barc,a pero no va passar de fer el ridicul en public. El resultat es el pais que tenim. No cal entrar en detalls, perque tothom sap de que parlo. El meu cas es anormal, m'he aprofitat d'una educacio (publica) que no es correspon a la meva categoria social. Ara, aquests errors de la transcicio ja s'han solventat i la garrulada continua mantenint un nivell cultural proper a nul, com sempre, i els quatre que vam creure amb la meritocracia i allo d'estudiar per arribar lluny, o be malviuen amb sous ridiculs o be hem arribat literalment molt lluny, en concret a uns 10.000 Km.

Aquest segle veurem, tambe, molts canvis, pero el que ja podem contemplar, si tenim una mica de perspectiva, es la aparicio d'una nova classe social, els micro-burgesos. Si en voleu veure una mostra bastant completa, aneu al Carrefour un dissabte per la tarda. Tots som micro-burgesos. El mes gracios es que som un conjunt de wannabees, de quiero-y-no-puedos, volem i dolem. Volem presumir de gastronoms, pero mengem en restaurants de cadena; som cultes de supermercat, llegim llibres de McDonalds, musica de Coca-Cola, i portem roba de Zara. I el pitjor es que tenim una societat a la nostra mida, bastant banal i manada per aquesta mena de personatges, a un pas del patetisme. Si no us ho creieu, mireu la foto del final, com Crist al Golgota, la Machacon al mig, i els lladres als costats. Ella es la mesies dels micro-burgesos, una yoli vestida de marca i fent de ministra. Els crucificats serem nosaltres, pero com som molts, sembla que tinguem una mica mes de rao. Penseu el que vulgueu, barrufets. Salut!