Omawarisan

Hi ha molta gent al nostre pais que sent gairebe una devocio religiosa vers qualsevol cosa que vingui del Japo. Jo no me'n puc comptar en aquest grup, i abans de venir-hi a treballar, el meu coneixement sobre aquest pais i la seva cultura era bastant limitat. Malgrat aixo, reconec que tenen moltes coses que hauriem de procurar imitar, pero a la vegada no me n'estic de criticar o discutir tot allo que no entenc i que no m'agrada. Malgrat tot, faig un exercici de repressio i abans de trinxar-ho tot, intento informar-me'n, ja que en qualsevol questio relacionada amb el Japo es molt facil o be caure en el papanatisme del qui tot li agrada o be en el cami negatiu de molts dels estrangers que aqui resideixen que consisteix en trobar-ho tot malament. Ni una cosa ni l'altre.

Avui, si mes no, voldria parlar d'alguna cosa 'chunga' del Japo, per a que veieu que fins i tot en aquest pais on tot sembla perfecte hi ha coses soterrades que fan pudor. En general, qualsevol activitat que remeni molts calers es probable que estigui associada a merders poc clars. El Japo es com a tot arreu, i ja us podeu imaginar que ni la politica ni la construccio no son activitats que llueixin per la seva transparencia, i menys en un pais ja de per si donat al secretisme i a la poca claretat en tot. Si be no ho se de primera ma, no crec que en general aquests xanxullos afectin de primera ma al ciutada japones comu, si no es en el fet que els seus impostos vagin a engreixar les panxes dels magnats de torn.

Hi ha poca consciencia de corrupcio i es dificil que surti a la llum, malgrat que m'hi jugo un pesol que es bastant generalitzada, mes com mes amunt sigui el carrec. S'ha de dir, pero, que la corrupcio japonesa es una mica diferent a l'occidental, i es mes mafiosa que no pas personal, es a dir, per afavorir el benefici d'un grup mes que no pas a una sola persona que vulgui acaparar-h0 tot, i que acaba sent una mena de regals que els de sempre es fan entre ells. De tant en tant surt que han desaparegut els fons per fer una obra o diners que estaven en una caixa forta, pero la veritable corrupcio, la que hi ha entre les grans empreses i el govern, no surt mai. A mes, com el pais mes o menys funciona, la gent se'n despreocupa bastant i continuent visquent en aquesta mena de sopor balsamic que sembla inundar la vida publica japonesa.

Els yakuza, la mafia propiament japonesa, es tambe una altra cosa xunga que hi ha al pais, i de tant en tant es pelen entre ells. Si ho tinc ben entes, el seu negoci es basicament la usura, la proteccio i la prostitucio en les seves mil ramificacions que al Japo hi ha. Tambe estan en algun negoci immobiliari, suport a alguns politics i un cert partit politic ultra-nacionalista dels que fan por. Per exemple, fa uns mesos un senyor va pelar a l'alcalde de Nagasaki per una questio fosca de la que ja no se n'ha parlar mes. Una temeritat en un pais on hi ha pena de mort i on certs preceptes del codi roma de lleis no crec que s'apliquin, com ara la presumpcio d'inocencia. I aixo em porta a parlar d'una de les coses mes xungues que crec que hi ha al Japo, la policia. Aquests si que et poden complicar la vida.

Els japonesos no solen infringir les lleis, no pas per una questio moral o ves a saber que, simplement perque en la majoria dels casos ja ni s'ho plantegen. Es clar que hi ha tripijocs, pero en el cas de la vida normal de la gran majoria de japonesos, el concepte fer una pirula no existeix. Per que? doncs, perque si t'enganxen se't cau literalment el pel. Es dificil d'explicar a gent amb caracter mediterrani, on una llei es simplement orientativa i nomes s'aplica si t'enganxen, i de vegades ni aixi. Aqui es diferent. La policia i les lleis son implacables.

La policia te el record del mon en condemnes (mes del 99% de la gent que va a judici es declarada culpable). No es que siguin excepcionalment bons, simplement es que tenen tots els metodes a les seves mans per fer-te signar una confessio. No se si torturen a garrotades, pero et poden tenir incomunicat fins que els peti per fer-te signar una confessio de culpabilitat, escrita per ells, obviament. Sigui el que sigui, sempre troben un motiu per a que semblis culpable. D'aquesta manera, els jutges no solen prendre's gaires molesties mes i et declaren culpable, aplicant-te rigurosament la llei.

Tanta pudor fa aquest record de condemnes, que fins i tot el ministre de justicia ha advertit als jutges que deixin de condemnar a gentrsimplent a partir de la seva confessio de culpabilitat i que instrueixin millor les causes per a tal que existeixin altres evidencies condemnatories. Es com si no hi hagues presumpcio d'innocencia, ni altres garanties per l'acusat. Al Japo, si la poli creu que ets culpable, ja s'ho empescaran per fer-ho semblar. A mes, son bastant incompetens en questions forensiques i de recollida de dades en el lloc del succes. Es molt curios, per exemple, que rera la majoria d'assassinats hi ha un mobil economic, mai un accident o una negligencia. Sempre hi ha una asseguranc,a o uns diners que el suposat assessi cobraria.

Al Japo, les autoritats son molt intransigents i tenen la tendencia de tractar a la poblacio o be de manera paternal o be tiranica. Aquesta es la meva opinio. La gent, en general, ni s'ho planteja i el concepte de ciutadania, amb una serie de drets fonamentals inalienables per damunt de les lleis, no sembla gaire interioritzat. Els ciutadans senzillament segueixen les normes perque l'alternativa es bastant dura, pero ni coneixen rigurosament les lleis ni es plantegen el dilema de si la llei es justa o no. Les coses s'accepten d'una manera bastant fatalista, com si no hi hagues manera de canviar-ho. Les coses son com son i no solen fer res per canviar-les.

Una altra cosa que trobo lamentable del sistema de pensament japones es la mania que tenen a l'exposicio publica dels culpables, de manera que tota la seva familia descendencia queden exposats davant de tothom i marcats de per vida, una cosa no gaire tolerada per la psicologia japonesa, tant amant de no ser diferent de la resta del grup. Quan passa algun cas que mereixi l'atencio dels medis, solen donar tota la informacio possible del presumpte culpable, des de l'edat, a on viu i on treballa. Una mica com a Espanya es fa amb els pressumptes terroristes, que es linxen mediaticament abans fins i tot de sentir la seva defensa.

De la policia es diu tambe que mentre son implacables amb el ciutada comu, solen fer bastant els ulls grossos amb d'altres menes de delinquents, i que s'ha arribat el cas d'haver-hi contactes entre caps mafiosos i de policia. Aixi s'explica la visible pau que es viu en els carrers malgrat la dimensio de les xarxes mafioses. Tambe es diu d'ells, en comparacio amb d'altres paiso, que son bastant incomptetents en crims que demanin masses dots investigadores, com ara assassinats. I segons molts forasters, si mai tens un problema ni se t'acudeixi d'anar-hi, ja que se t'enriuran a la cara i passaran de tu, o be, et comenc,aran a buscar les pessigolles.

Personalment, haig de dir que el Japo es un pais molt segur, pero per les experiencies que he tingut, no crec que sigui per l'efecacia policial, si no mes aviat perque, com en moltes altres coses d'aquest pais, els lladres s'han posat d'acord amb els serenos per a que cadascu faci la seva sense molestar a l'altre i que l'equil.libri continui regnant en la forc,a.