Atsui desu ne!

Be, barrufets, perdoneu la pallissa sobre l'electricitat, pero es que es lo meu...per cert, tot i que amb retard (la setmana passada va ser festa i he estat un pel desconnectat), m'estan arribant les noticies sobre la fi dels temps que s'estan visquent a Catalunya. Sento dir-ho, pero era una muerte anunciada. Qualsevol que em coneixi sabra que un dels meus hobbies dels ultims anys ha estat anunciar la debacle ferroviari i de carreteres, entre d'altres. Doncs ara l'infern ja esta aqui.

Per que? no m'extendre, pero entre d'altres cosetes, podeu donar gracies al Pujolet i la seva tropa de llepes amb clenxa (menys un) que van preferir pactar amb el dimoni (Mr.Ansar) per conservar la poltrona i col.locar els seus a canvi de res. La falta de policies tambe esta relacionada amb aquests pactes, que han portat a Catalunya a ser un mas robat amb goteres i sense llum. S'ha de dir que els recanvis d'aquesta patuleia no semblen pas millors: els dos ultims ministres d'industria, en Tontilla i el Mr.Close, dubto que sapiguen que es un kWh, i en Mr.Schumacher cada cop que obre la boca li creix tant el nas que li haurem de canviar el nom a Pinoccio.

Pero avui parlarem d'una altra cosa que ara m'esta afectant mes: quina calor que hi fa al Japo a l'estiu! Potser es el famos canvi climatic, que sembla que ara te la culpa de tot (abans eren els russos), o potser es que es normal, pero jo em fonc cada cop que surto al carrer. Aquesta setmana passada vam arribar als 41 graus. Alguns direu, "oh, a Lleida tambe fa aquesta calor!". Doncs, si, teniu rao; pero a Lleida, et poses a l'ombra i s'hi esta fresquet. Aqui no! no existeix el concepte 'a la fresca' ja que la humitat es tan alta arreu que es impossible trobar un raconet per dir-li 'a la fresca'. Es com estar continuament a la boca d'un forn de pa obert (pels que no sabeu que es un forn de pa, es tracta d'una estructura d'obra on a un costat s'hi cremava llenya i a l'altre si coia el pa, allo que abans es feia de farina, aigua, sal i llevadura).

Que fan els japonesos? doncs, la passan com poden, o be tenen aire acondicionat a casa o be senpuki, es a dir, un ventilador. Qualsevol sistema de control de temperatura en una casa japonesa es com intentar omplir un cistell d'aigua, ja que la insulacio es tant pessima que, per exemple, a casa meva fa mes calor a dins que al carrer. L'altre sistema consisteix en anar a badar al centre comercial mes proper que tinguis. Concretament, les hores mortes solc anar a fer un volt al que hi ha just davant del meu 'danchi'. M'ho prenc com si anes a fer un volter per la Rambla Nova. Fins i tot he trobat el meu raconet on m'hi assec i em prenc un cafeto. No es el mateix, pero hi tenen butaquetes confortables, uns croissants decents amb xocolata a dins i uns intents de granitzats de cafe (cafe amb gel) que, si mes no, no duen sucre i son prou bons.

Es curiosa la tecnologia associada a fer passar la calor. Ara tot son aires acondicionats. No ets ningu si no en tens. Aqui n'hi ha uns que fins i tot es netegen sols, o d'altres que eviten vessar-te el doll d'aire fred directament a sobre. Pero fa uns anys enrera, d'aire acondicionat nomes n'hi havia a les oficines, bancs i caixes, i la gent no es moria pas! Al Japo es normal veure senyors ventant-se amb un vano o un ventall, i tenen el costum de col.locar-se al clatell una petita tovalloleta cargolada per eixugar-se la suor que imparable regalima coll avall.

Una altra cosa que solen fer, i que no comparteixo, es la de menjar-se uns fideus terriblement calents (ramen) en plena canicula estival. No entenc aquesta mania de menjar coses bullents, tant a l'estiu com a l'hivern, que tenen els japonesos. Jo soc mes de menjars fresquets, com ara el soumen o la tempura. En particular, m'agrada menjar la pasta freda, amb gel, com ells fan a voltes. Es com si la traguessis del congelador i passa millor entre tanta calor.

Els gelats japonesos son tambe un mon apart. A mes a mes dels gustos occidentals i, sobretot, europeus de la xocolata, la vainilla, la nata, o qualsevol altre fruita mes o menys tropical com el mango, al Japo hi ha tot una altra branca de sabors que nosaltres desconeixem. El mes obvi son els de te verd, pero son tambe bastant comuns tot una altra varietat on l'ingredient principal es una mena de fesol vermell que es diu azuki. Al Japo es molt comu trobar-se pastissets i d'altres dolc,os farcits d'una pasta vermella lleugerament dolc,a feta d'aquest fesol que s'anomena anko.

El primer cop que ho vaig tastat va ser una gran sorpresa trobar-me la boca plena d'anko quan esperava que fos xocolata. L'anpan, que es el nom d'uns brioixos plens d'anko, va anar a petar a la brossa i jo vaig descobrir que an o un kanji que sembla una caixa amb cames volien dir fesols. No n'he tastat encara cap d'aquests gelats de fesols. Malgrat que m'encanten els fesols, aixo de mejar-me'ls en forma de gelat encara no em crida gaire l'atencio, perfereixo els de cafe.

Aquest personatge que hi ha a la imatge de sota es l'Anpanman, una mena de superheroi d'uns dibuixos animats per canalla. Jo no l'havia vist mai abans d'arribar al Japo, pero resulta molt familiar i gairebe omnipresent. Com podeu veure pel seu nom, es l'home de l'anpan. Ho podeu confirmar amb la seva cara, que te forma d'anpan, i que tot ell es molt arrodonit, especialment les seves mans, que semblen...be, semblen el que semblen. Es una altra mania japonesa, la del 'characters' associats a productes o a serveis. Jo diria que han evolucionat des dels superherois a una mena d'encreuaments estrany entre pelutxs i animals de companyia, de sexe indefinit i amb trets molt arrodonits i detalls com floretes i llacets. Mascotes embafadorament flonges, pero ja us en parlare d'elles un altre dia. Fins la propera, barrufets!