Parlem del Japo! que els agrada de fer les nits que fa moltissima calor als japonesos? be, no crec que hi hagi gaire relacio causa efecte, pero als estius els encanten els focs artificials, els hanabi, literalment flors de foc. N'hi ha per tot arreu i a qualsevol estacio o centre comercial hi pots trobar informacio dels mes propers. Com tot al Japo, hi ha un temps per a cada cosa i el dels focs artificials es just els mesos de Juliol i Agost, moment en el que s'acaben tant de cop com van comenc,ar.Com s'hi va a veure uns bons focs artificials? doncs, la gent jove solen anat amb uns vestits de coto tradicionals especials per l'estiu. El d'ells, jinbei, solen ser de de colors blauosos i amb ratlles, mentre que els d'elles, yukatta, son molt florejats, amb el tipic cinturo ample i llac,ada a l'esquena tant caracteristic del vestir tradicional japones. El calc,at tambe es tradicional i solen ser una mena de sandalies de fusta, getta, que sonen com esclops repicant al terra en caminar. No penso que siguin massa comodes, pero entre aixo i el vestit ajustadissim a les cames fa que les noies es caminin com fent uns saltironents bastant divertits.
Heu de pensar que l'afluencia a qualsevol event public al Japo no te ni punta de comparacio a res que hagiu pogut presenciar, com no sigui la sortida un dia de ple absolut del Camp Nou. Es realment bestial la gernacio que s'hi pot arribar a congregar. Ara be, l'ordre es suprem. Tant la gent com les autoritats es comporten i planifiquen els accessos i sortides d'aquests festivals. S'hi pot anar i tornar tranquil.lament en tren, aixo si, ben enxovadet i a un ritme que pot arribar a esgotar la paciencia de qualsevol mortal, especialment d'altres regions del mon, com jo.Un cop arribats al lloc, hi sol haver un circuit tancat que cal seguir sense cap mena d'alternativa i que, a poc a poc, t'anira apropant cap a la zona on s'efectuin els focs. Segons l'hora que s'hi arribi, obviament, s'hi podra accedir mes a prop. N'hi ha que fins i tot en paguen entrades especials per tal de veure'ls mes aprop. Es una processor a pas bastant tranquil. Entre que la gent emana paciencia, el clac,at incomode i la quantitat de gent, doncs, la circulacio es bastant lenta.
La passada setmana vaig anar amb la barrufeta a veure el que es suposa que son els focs d'artifici mes grans del mon. Els organitza una secta, PL, en honor al seu fundador, que devia ser devot de Sant Petard i Santa Piula. Al Japo, els focs es categoritzen per nombre de petards que hi llancen. Aquests tenien 120.000 petards. Van durar una hora, tot i que a voltes el ritme dequeia una mica i, malgrat no ser-hi gaire lluny, el soroll no es comparable al de les tronades, que a mi personalment m'agraden mes.
Pel que he vist, als japonesos els encanta, mes que no pas el soroll, els colors que surten dels coets. N'hi ha que no maten gaire pero de vegades fan algun conjunt que deu n'hi do. El que em va fer mes gracia l'any passat eren uns petards que dibuixaven a l'aire la cara del Doraemon. Impressionant! Quan algun coet els ha impressionat molt, els sents aplaudir i comentar-ho molt efusivament. Se'ls veu que xalen
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada