dimecres, d’agost 08, 2007

P = V * I


L'altre dia sentia al geni del Clos dient que a Barcelona no li faltaven inversions en infraestructures. Suposo que devia parlar com a ministre d'industria i no pas com a exbatlle de la ciutat comtal. Es curios com aquesta camarilla de politiquets son capac,os de abocar les mentides mes evidents per tal de defensar la seva poltrona o el partit politic que els col.loca.

En el cas de Barcelona, i per extensio Catalunya, clamen al cel les faltes greus que porta cada dia a milions de ciutadans a deixar-se el temps i la cartera per tal d'intentar desenvolupar una vida minimament normal. Quan no son les carreteres, son els trens. I ara, per postres, resulta que es la linia electrica la que cau i deixa a les fosques i per moltes hores una ciutat sencera. No es tercermundista, ja que a California tambe va passar una cosa semblant, pero si que es lamentable.

No se que en pensareu, pero pel que en se les instal.lacions solen petar basicament per motius ben senzills: us inadequat, sobrecarregues, i/o carencies de manteniment. Es clar que sempre hi pot haver un accident, pero les regles d'or de la seguretat son sempre les mateixes: independencia, redundancia, sobredimensionament i manteniment de les instal.lacions. Quan aixo falla, doncs, una sola mosca pot causar un desastre, sino, mireu que ha passat a Minneapolis.

A Espanya passa el seguent. La crisi industrial de finals dels vuitanta i principis dels noranta va portar a congelar el creixement de les instal.lacions electriques, tant les de generacio (moratoria nuclear), com les de transport (xarxes d'alta i molt alta tensio). En aquells moments, hi havia electricitat de sobres. Pero la recuperacio de finals dels noranta i principis d'aquest segle, especialment els ultims booms urbanistics, immigratoris, i d'equipaments de les llars ha portat al sistema electric, especialment a les zones mes densament poblades, a un punt en el qual la qualitat del servei electric pot posar-se en entredit.

A tots aquests factors cal afegir els problemes diaris per part de certs col.lectius davant de la contruccio de noves instal.lacions de transport, la desinversio de les empreses electriques en actius, el desviament dels guanys a beneficis dels inversors i no pas a manteniment, renovacio i creixement de les instal.lacions, aixi com a la deriva politica i falta de rigor per tal d'aplicar les lleis que obliguin a aquestes companyies a garantir uns minims de qualitat en el seu servei. La consequencia es que les instal.lacions van envellint i funcionen massa temps properes al seu limit, cosa que encara les envelleix mes, impossibilita el seu manteniment adecuat i les fa mes vulnerables a qualsevol eventualitat.

De la mateixa manera que abans dels JJOO, un sol llamp i posterior incendi d'una subestacio al Maresme (si no recordo malament) va causar una important apagada a BCN, agravada per unes pluges i les seves consequents innundacions, aquest cop, si vaig ben informat, la caiguda d'una sola linia (o cable) i el posterior incendi d'un transformador (possiblement derivat d'un curtcircuit per sobrecarga o degut a una variacio brusca de la tensio), ha provocat la desconnexio en cadena de la major part de subestacions de Barcelona. Es tipic de les xarxes, on cada part sol desconnectar-se per proteccio independentment del que li passi a la resta.

Aixo es mes probable que passi en una xarxa precaria per poca redundancia de linies i/o perque esta sobre carregada. Es com si a una casa li anessim traient bigues; segur que cau abans la que menys en te o la que les te mes carregades o curcades. Doncs, amb una xarxa electrica passa igual. Qui en te la culpa? Be, com a servei public que es, en tenen culpa tant l'administracio, que no vetlla com cal pels drets dels ciutadans, com la companyia, que es preocupa mes del que li passa a la borsa que no pas a donar el servei pel qual la seva empresa existeix, es a dir, fabricar i/o proveir de fluid electric de qualitat a la poblacio.

Per acabar dire una cosa no gaire politicament correcte, pero la poblacio, en general, tambe te la seva part de culpa. Per una banda, es deixa embaucar per una casta politica que no cumpleix amb la seva feina, que es la de la representacio popular no pas la de mantenir els seus respectius partits rementant les cireres el major temps possible. Per altra banda, si tots volem arribar a casa i que tota la llista inacabable d'aparells electrics funcioni totes les hores del mon, es necessari, per un costat, fabricar aquesta electricitat i, per l'altre, poder-la portar fins al remot lloc on ells hagin tingut a be de decidir instal.lar-se.

Aixo suposa dues coses ben clares, o gastar menys, cosa que ningu no sembla disposat a fer, o be, augmentar la produccio, el transport, i la distribucio de l'electricitat. I, barrufets meus, no hi ha miracles en aquest mon i tot te un preu, es a dir, calen plantes (nuclears, termiques, hidroelectriques o eoliques) i xarxes electriques. No pot ser que per quatre pijos neorurals no es construeixi la interconnexio amb Franc,a o alguna altra mandanga a certs llocs i en canvi als tarragonins ens ho vulguin encolomar tot.

Com exercici us recomanaria que busquessiu unes quantes equivalencies: quants kilograms de combustible nuclear calen per fabricar 1.000 MW (un milio de kW), que es el que un reactor nuclear sol generar, i quantes tones de carbo o petroli, o aerogeneradors, calen per fer el mateix. Ja sabem tots que l'energia nuclear, a mes de perillosa, es molt dolenta, en el sentit demoniac del terme, pero es bastant mes neta que no pas cremar carbo o fueloil. En quant a seguretat, res es segur al 100%, pero si es fa be no te perque passar res; es bastant mes probable morir d'accident de transit o de cancer, que no pas intoxicat per radioactivitat. Us en farieu creus la quantitat de coses que son naturalment radiactives en el mon (el calci de la llet o formigo de les cases).

El que es segur es que si ens quedem sense electricitat anaem de pet al paleolitic inferior, ja que ni cuinar som capac,os. Fins aviat, barrufets meus!

3 comentaris:

Andybel ha dit...

.-Bueno, Gran Barrufet: Crec que la meva resposta lacònica a les teves disquisicions és que cal invertir en energies renovables i a veure que passa...
.-Sempre en la història de la ciència i la técnica quan en un determinat moment històric s´ha apostar per un tipus determinat d´energia o motor amb un combustible determinat; després tota la investigació ha anat perfeccionant i evolucionant el motor o l´energia en qüestió. El que vull dir és que cal sempre apostar fort per les energies noves que apareixen però des d´un punt d´eficiència científica i no pas per interessos econòmics o socials com va passar, per exemple, amb el desenvolupament del motor de gasolina en comptes del de vapor. De tots és sabut que als Estats Units va ser més rendible investigar el motor de combustió interna amb combustible fóssil (benzina) que no pas desenvolupar el motor de vapor d´aigua... Però, és clar, allà hi havia molts pous petroliers esperant ha ésser explotats i moltes famílies amb poder i propietats als terrenys a on hi eren els pous no podien deixar l´oportunitat històrica d´enriquir-se d´una manera ràpida. Si no hagués estat així, de ben segur, que la història ens hauria sorprés avui en dia amb motors de vapor d´aigua tan perfeccionats, complexes i eficients com els de benzina i gas-oil ja que la ciència i l´investigació haurien desenvolupat més aquest tipus de motor que tants bons resultats va donar al final del segle XIX fent possible la famosa Revolució Industrial... Però això ja és història...
.-Una abrassada i fins la propera.

Waipu Joan ha dit...

m'ha agradat molt el teu post de la tornada a casa i les seves impressions. Una salutació des de casa.

el Gran Barrufet ha dit...

Ei! perdoneu pel retard...
Andybel, si, tens rao en part. La questio es quanta gent som i quanta energia consumim per cap. Despres ve com produim aquesta energia. La tecnologia 'perfecte' hauria de ser la que ens proporciones un cicle complete amb suma nul.la, es a dir, 1 + (- 1 ) = 0. Cap residu i reutilitzacio completa. Aixo, malauradament, es una utopia, ara per ara, i nomes els sistemes biologics 'sembla' que son els unics capac,o de fer-ho (no esta demostrat del tot). Tot els processsos solen produir perdues i el rendiment 100% no existeix. Tanmateix, seria possible en part crear processos on tant la produccio de residus com la seva gestio fos controlada, minimitzant el seu impacte en els ecosistemes. Tota la produccio energetica moderna es basa en 'cremar' coses. Si tenim un focus calent i un de fred, podem generar energia gracies al desequilibri. Els unics sistemes que no utilitzan aquest principi son les hidroelectriques (diferencies d'alcades), les eoliques (diferencies de pressio), i les fotovoltaiques (efecte fotoelectric). Hi ha una questio mes problematica que la gent no sol tenir en compte que es la qualitat de l'energia, una cosa que es diu entropia, que es el nivell d'organitzacio d'un sistema. Hi ha energies amb mes entropia i d'altres amb menys. A nosaltres ens es impossible passar de menys a mes entropia espontaniament si no es per mitja d'un treball, per aixo es tant dificil d'obtenir energia de certs fenomens fisics on l'energia que apareix es de molt baixa qualitat, i se sol obtar per tirar pel dret i anar a buscar la de mes qualitat. A mes, cal fer la suma completa: una cel.lula fotovoltaica, que sol tenir rendiments baixissims del 5%, cal tambe fabricar-la i l'energia consumida per fer-ho podria a ser superior a tota l'energia que mai sera capac, d'obtenir. Es per aixo que certes afirmacions son rotundament falses. En la questio motor d'explissio/maquina de vapor, es fa fer el que mes sensat en aquell moment: fer servir un recurs ultra barat i molt abundant als EEUU i un motor que era 90% mes petit que els de vapor. optar pel vapor hagues estar desastros probablement i ara encara estariem bastant mes atrassats. A mes, cal recordar que en aquell moment, les maquines de vapor anaven amb carbo, i que ara, totes les centrals nuclear i les termoelectriques en son de maquines de vapor. Els rendiments son millors que els dels motors de combustio interna, pero a la practica son massa gran pel transport individual, i bastant emprenyador fins i tot pel col.lectiu.

Estic d'acord en que ara el lobby del petroli es tant fort que sembla que ofegui qualsevol alternativa, pero es que la gent tampoc no es comporta com a estalviadors d'energia que hauriem de ser. Nomes cal veure quin es el ritme de vida que portem, cotxe amunt i avall. Que passara en el futur? Ni idea, pero segurament continuarem cremant petroli fins que sigui tant terriblement car que la resta d'alternatives ens semblin una ganga. Quines son aquestes alternatives? be, nomes penseu que qualsevol que impliqui l'us d'electricitat us ha de fer meditar que aquesta electricitat s'ha d'haver fabricat en algun lloc. O la fabricacio es en un conjunt petit de punts amb enormes produccions (p.e. centrals nuclear) o be es dispersa en milers de petits centres de produccio a petita escala (pe. molins de vent o minicentrals hidrauliques). tot te els seus pros i contres, tant en seguretat, qualitat del subministraments i mediambient. Pel meu gust, ni una cosa ni l'altre: no vull chernovil, pero no vull tampoc una empastifada de totes les muntanyes amb milions de molins de vent o cel.lules fotovoltaiques. Es possible que reduint els consums, augmentant l'eficacia de les instal.lacions i aparells i desevolupant una 'nova' tecnologia de produccio massiva d'energia, aquests problemes es puguessin resoldre, pero el que ha passat es que per un costat el consumisme desaforat ha augmentat enormement els consums i per l'altra, la produccio s'ha hagut de basar en cremar de combustibles fosils per culpa de la moratoria nuclear i pel retard en el desenvolupament de la fusio (que no es facil).

A mes, tampoc hi ha tantes maneres de crear enegia: mecanica, quimica o nuclear, i ja esta. Les uniques fonts d'energia inesgotables son o be el sol o la nuclear. A la natura, els unics essers que aprofiten el sol son les plantes, que no es mouen (no poden, massa poca energia). La resta d'essers vius son de combustio interna.

Waipu Joan: gracies pel comentari.

Una salutacio a tothom!