dijous, de setembre 13, 2007

Benri o la patxorra japonesa

video

Tothom pensa en com de formiguetes son els japonesos, marxant tots enfeinats amunt i avall pels tunels dels formiguers que son les seves grans ciutats a treballar cada mati ben d'hora i tornant al tard a casa completament fatigats. A la ment tenim tots les imatges de multituds creuant un carrer i es llegendaria la exagerada devocio vers la feina que els asiatics, en general, i els japonesos, malgrat mai s'apliquin aquest adjectiu a ells mateixo, no en son cap excepcio.

Pero tambe es ben cert que un dels trest mes sorprenents que he anant descobrint tots aqueste mesos de vivencies japoneses es com en son de patxorres. De vegades, masses vegades pel meu gust, els japonosos mostren uns comportaments molt infantils. Es ben segur que la barrera linguistica em fa perdre molta informacio, pero es curios la manera que tenen de parlar; els homes sobretot. Semblen canalla explicant aventures: exagerats en les expressions facials, en les onomatopeies i en la gesticulacio de les mans. Sembla que treatralitzin el que diuen mentre el que ho escolta exagera sobremanera la seva sorpresa o interes. A mi se'm fa una mica pesat i pueril, pero suposo que es un prejudici cultural.

Tambe em sembla molt infantil la impulsivitat per les coses immediates que els japonesos mostren. Quan tenen set volen veure, quan tenen gana volen menjar. Tan es si fa fred o calor, volen les coses immediatament aqui i ara. No els vinguis amb punyetes de que la maquina del cafe no te pressio. Es possible que aixo els vingui del fet que al Japo el client es Deu i en qualsevol negoci es desviuen per servir-lo. Aquest costum de la satisfaccio immediata i servei ultra eficac, porta als japonesos a no ser grans amants de fer les coses mundanes per ells mateixos.

Es curios com de vegades els encanta dedicar fins i tot una vida sencera a les complicacions mes innecessaries mentre que son alergics per fer res que ells puguin considerar una minucia. D'exemples d'aquesta teoria meva n'hi ha a patades. No els agrada caminar massa, i agafen els bus o el metro per fer trajectes ridiculs. Deu ser l'unic pais del mon que empra els robots de cuina. Tenen un aparell per coure l'arros que es capac, de mantenir-lo en aquest estat d'apilotament que els encanta fins a una setmana. No conec cap cas de familia que prepari la sopa que tant els agrada prendres cada dia. L'ideal japones es "si ho pot fer una maquina per que cal que ho faci jo"? per aixo son felic,os prement els botonets dels aparells mes questionables que nomes a ells sembla interessar. La tecnologia de les tapes de water n'es un exemple clarisssim del que vull dir.

Quan els preguntes per a que tanta mandra de fer les coses per un mateix ho acaben tot dient que es mes convenient. En ma vida havia sentit tantes vegades invocar aquesta paraula per a descriure les diferents tries que cal anar fent cada dia. Per a ells es molt important que tot sigui benri (convenient). Els paquets s'han de poder obrir d'una manera facil; hi ha d'haver una infinitat de maquines de vending arreu del pais per a que a l'estiu tinguis una varietat inconmensurable de begudes fredes i una de calentes a l'hivern (a l'entretemps n'hi ha de fredes i calentes a la vegada a la mateixa maquina). A cada cantonada hi ha un convini (convenience store) que mai es quedara sense existencies de res del que hi ofereix. Si hi ha un desnivell, hi haura escales mecanique i ascensor ('i' vol dir ambdues coses). Es pot pujar a la majoria de muntanyes en transport public i sense esforc,. Es que no es molesten ni a triar! ells prefereixen les recomenacions dels (suposats) experts. No es falta de criteri o por d'equivocar-se, es simplement comoditat.

En resum, si fos per ells, anirien pel carrer, previament acondicionat i covert contra el sol, sobre cintes transportadores en sabatilles d'anar per casa i pijama amb una taceta de te bullent mirant la tele, llegint o menjant, pero sense para atencio a res exterior a ells, flotant en una mena de nuvol de tranquil.litat, pau i armonia, com aquells budes rodons que jauen somrients en haver arribat per fi i despres de mil reencarnacions al nirvana. Jo en dic patxorra, ells, benri.

video

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Totalment d'acord.
Una cosa que em treu de polleguera es l'excesiva amabilitat alhora de tractar al client.
No vull dir que prefereixi la mala gana i el borderisme que a vegades et pots trobar per exemple a Catalunya, vull dir que semblen robots programatas per atendre als clients de determinada manera ratllant l'hipocresia.
Ja ens agrada sentir-nos ben atesos, però aqui això ja és massa, no val que et vagin dient amb veu alta tots els productes, o els caler que els hi dones ni que estiguin tot el dia cridant benvingut, adeu, passi-ho be, que som humans y no robots.
Es el meu punt de vista.

Eduard ha dit...

Barrute,

He obert blog:

http://gransherois.blogspot.com/

Llegiu herois! Sigueu herois!

el Gran Barrufet ha dit...

anonim: si, tens tota la rao. M'encanta el nivell de servei dels comerc,os: es senzillament impressionant. Ara, els maniquins robotitzats que hi ha pels puestos son terribles: irasshaimaseeeeeee!!!
i la resta de 50 frases fetes que repeteixen incansablement, amb la reverencia al final. El primer dia vaig mirar enrera, a veure si per alla hi passava el rei, pero no, m'ho feien a mi! El problema es que, al menys a mi, no m'escolten. Normalment els hi dic que no vull bossa: "fukuro ga iranai!", "IRANAI!!!", "II DESU!!!"...que no vull bossa, collons!!!!! patapam!!! bossa al canto!

eduard: Hahahaha!!! molt bo!!! hi pots afegir la llista d'altres "hazan~as" espanyoles, com la de medalles d'or dels jocs olimpics o campionats mundials, records mundials, mundials de futbol, etc. o la dels grans cientifics espanyols treballant a espanya amb sou public, es pot posar al costat de la dels grans invents espanyols que van canviar la historia. La inquisicio o la massacre d'indigenes no compten!