La meva contrafibulatoria bona o no se que dius!

Tenia un professor de llengua a l'institut que solia despotricar dia si dia tambe de la manera nefasta que te la gent de parlar. Ell es referia al castella, pero tambe passa en catala, i en qualsevol altra llengua. Aquest blog n'es un exemple i n'esta ple d'incorreccions, faltes d'ortografia i d'altres barbaritats, per la meva vergonya. Jo faig el que puc i intento posar-hi els 5 sentits, pero sempre se me n'escapa algun, d'error. De vegades, costa de trobar-los i no els veig fins que alguns dies despres rellegeixo algun tros, pero a voltes em fa mandra de rectificar, malgrat que sigui de savis.

Pero no son les faltes d'ortigrafia el que em revolta, es aquest dialecte inintel.ligible que la majoria de politics gasta. No se si us hi heu fixat, pero consisteix en dir el menys possible (basicament, perque ja no saben que dir) emprant el nombre mes grans de les paraules mes enrevessades possible. Enlloc de dir 'dema comenc,aran les obres de la nova carretera', cosa que tothom entendria, van i diuen coses com 'l'articulacio del nou eix interviari d'infraestructures permetra la fluida movilitzacio del transport individual a partir de l'adjudicacio selectiva de les tasques constructives en el decurs del proper termini temporal'. Ho enteneu? doncs, jo no.

Per que ho fan? suposo que por atorgar-se mes merits intel.lectuals dels que realment posseeixen, que ultimament solen ser bastant propers a nuls. No es nomes que es confonguin en les paraules, que la pronunciacio sigui deficient en molts casos o que no parin d'emprar barbarismes innecessaris o neologismes inexistents, es molt pitjor. Es una tasca conscient de crear un discurs opac, buit i pseudo-intel.lectual que complica innecessariament la comunicacio entre els politics i els ciutadants, que simplement es desconecten.

Com ho fan? Aquest professor meu sempre citava com exemple de papanates linguistic el Sancho del Quixot, que sempre empra frases fetes i dites populars com a medi per a expressar-se, ofegat com estava davant l'eloquencia i saber del seu senyor Quixot. Anava mes enlla, pero, i ens donava pautes per a detectar-los, com ara el fet d'empra la redundancia innecessariament, es a dir, repetir paraules que volen dir el mateix enlloc d'explicar millor una idea, o que fa servir perifrasis precuinades, metafores sense imaginacio o, simplement, expressions que son incorrectes o mal emprades. Com exercici, podeu detectar immediatament a aquests artistes per la quantitat de vegades que diuen 'a nivell de...' , 'el tema de...', o 'tipus...'.

L'altre dia, per exemple, estava sentint una tertul.lia matinera a Rac1. Hi havia els tipics experts que nomes veuen les coses a posteriori i que no se ben be com, sigui pel fet d'haver escrit ves a saber quin llibre o sigui per militar en un partit politic, tenen veu i vot per opinar publicament dels temes mes inverossimils, de molts dels quals no crec que en sapiguen mes enlla del nom. Be, doncs, hi havia una senyoreta que despres d'una exposicio innecessariament cargolada per no venir a dir res, va i salta amb alguna cosa aixi com "...el control mes absolutista de...". Per deu! absolutista? voldras dir absolut, oi? ja que en cap moment s'estava parlant del sistems monarquic absolutista del S.XVII. Doncs, ni es va immutar, va continuar amb la seva currua d'obvietats. Les paraules no haurien de ser les eines per a maquillar les nostres carencies.

Pero lo millor va venir despres, una entrevista a Marta Selva (Presidenta de l'Institut Catala de la Dona) i cito textualment un tros (minut 8): "[...] posar en el centre de la actuacio politica pel que fa a les politiques socials el reconeixement dels drets de ciutadania. Jo crec que hem de 'reencantar' la politica en el sentit de que quan s'esta fent politiques socials s'esta treballant per la dignitat de les persones o per possibilitar l'acces i l'exercici de la dignitat de cada una de les persones, per tant, una mica la deriva que va comenc,ar en l'anterior legislatura del que son estrictament politiques existencialistes cap a un altre model de politica, que son politiques de ciutadania, politiques d'apoderament, de reconeixement d'autoritat, de tenir en compte quins son els mecanismes que poden realment fer possible que la maxima majoria, el maxim 'comun' multiple, i no el minim 'comun' denominador, que es el que a vegades es mouen determinats 'tipu' de proposicions politiques, el maxim 'comun' multiple de les persones i ciutadans i ciutadanes del nostre pais tinguin garantida el fet de 'poguer' tirar endavant el seu projecte de vida i tinguin garantida el fet de 'poguer' resoldre les situacions de conflictes i les situacions, diguem-ne, en les quals si no s'actua en aquestes politiques de reconeixement d'autoritat i de canvi estructural, doncs, acabem, diem-ne, amb una situacio de reclam que reclama politiques existencialistes, que com sabem, son politiques paternalistes i que molt poques ocasions deixen creixer realment.".

Be, si enteneu que esta dien, m'ho expliqueu. Que son politiques existencialistes? i les del reconeixement d'autoritat? i els canvis estructurals? i a que es refereix quan parla de deriva? i aixo del maxim comu multiple i minim comu denominador? Jo encara flipo ara com un carrec public pugui sortir a la radio, dir aixo i quedar-se tan ample! A qui estava parlant?

En general, quan sento aquesta caterva d'incapac,os em ve a la memoria una escena famosa de 'Much ado about nothing' del Shakespeare ('Molt de soroll per no res', en catala) on un parell de personatges, en Dogberry i en Verges, servidors de la llei de baixa estofa i menor cultura, es dediquen a parlar abstrusament abusant dels malapropismes, l'us incorrecte de paraules per d'altres que sonen semblantment amb motius comics. Podeu veure una versio molt bona, pel meu gust, en la pel.licula del Kenneth Branagh i l'Emma Thompson, on aquests dos personatges estant interpretats per en Michael Keaton (Dogberry) i el Ben Elton (Verges). En Keaton el coneixereu segur de Batman, i en Ben Elton es un dels guionistes de l'Escurc,o Negre.

Tota l'obra es curiosa, i el nom d'aquest parell tambe: 'caca de gos' (dog-berry) i 'tites' (verge en angles vol dir verga). Tot passa a Messina, Sicilia, i un dels protagonistes es Don Pedro, que a la pel.licula el fa el Denzel Washington, el metge negre de 'A cor obert'. Es curios perque aquest Don Pedro es en realitat Pere el Gran, rei de Catalunya, que ara jau enterrat dins d'una banyera egipcia de porfir vermell al Reial Monestir de Sts. Creus, al costat del seu almirall, en Roger de Flor, que el guarda. Ves quina cosa!

Veieu, barrufets, abans dels nostres politics fins i tot en Shakespeare en feia una obra de teatre. Pero dels que tenim ara, ni en Pitarra els faria sortir als Pastorets, ni fent-hi de caganers. Per cert, el politic catala mes recent que he trobat citat en un llibre estranger ha sigut en Prim al comenc,ament de 'The picture of Dorian Gray' de Oscar Wilde. Si en teniu cap mes, ja me'l direu. I com digue l'Escurc,o Negre al Dr. Johnson, pare del primer diccionari en llengua anglesa (demotic post normand, segons la seva definicio), despres de la seva penultimacio en l'ultim sojorn solar, la meva mes contrafibulatoria bona.