divendres, de desembre 28, 2007

Kameda ha mort Palladio

Com en moltes altres coses, el sentit del gust i de l'estetica son questions increiblement locals, malgrat que encara cregui en que els humans compartims uns minims comuns respecte del que es bell. Aquests son els invariants que transcendeixen temps i espai, i amb el que podem apreciar les belleses de l'art antic o el d'altres cultures. Pero al damunt, hi ha sempre un curumull completament local i que nomes s'enten i s'aprecia pels habitants d'un cert moment i lloc. Nomes cal rememorar les camises dels setanta o l'estil grunge actual del jovent occidental.

Al Japo, pais al bany maria en la majoria de coses, apareixen de sobte i sense saber-ne l'origen ni el motiu, una serie d'estridencies que, si mes no a mi, em ratllen bastant, sobretot, la vista. Son atacts actius al bon gust, l'elegancia i les formes mes o menys canoniques. Hi ha dos fronts on basicament es poden apreciar aquests actes de vandalisme estetic. Un es el personal, des de la vestimenta, els pentinats, l'actitud i fins i tot el llenguatge. L'altre es en l'ambit de la via publica, i especialment en els edificis.

Comenc,arem pels edificis. Al Japo hi hauria d'haver un Guantanamo per arquitectes demencials. Una institucio correccional per a re-educar-los. No es possible que en un mon globalitzat, on la gent viatja i aparentment te acces a tot el saber passar i present, es pugin construir barbaritats com la de la foto. El silogisme sembla evident: que fem dins? es una hiper-bolera-pachinko-entertainment-center, oi? doncs, perque no fem un edifici en forma de bitlla? Ah! pos vale! I el mes increible es que, van, i el fan! i ningu els dinamita els plans, ni que sigui metaforicament parlant!

On queda Palladio? acomodar els edificis a les proporcions de l'estetica, la utilitat i el seu entron? Morts! El Japo ha mort Palladio! Al Japo es possible contruir un edifici amb Papanuels enganxats a una fac,ana color de rosa, construir un edifici desproporcionat de rajoles platejades, perpetrar una replica del Parteno d'alumini i formigo, oblidant frisos i arquitraus, amb grans neons al teulat, o un enorme prisma triangular metal.lic amb una bitlla gegant al mig, amb ascensor panoramic inclos.

Obviament, aquest edifici esta dins de l'estetica pachinguera, que s'hauria d'estudiar a les escoles d'arquitectura de tot el mon, i situat a Nanba, centre neuralgic d'Osaka, rodejat per un laberint de shoutengai (carrers amb teulada), tendes, restaurants, bars, discoteques, pachinkos, i d'altres exponents de la cultura popular actual del Japo. Pot arribar a fer mal a la vista, pero es la part mes autentica d'aquesta ciutat deforme i monstruosa que es Osaka.

L'altre aspecte fora dels canons es el que respecte a la image personal. Hi ha dues menes de japonesos, els que vesteixen amb gust (bastant bon gust, per cert) i els que senzillament no en tenen gens. Els primers, tant si ho fan de manera tradicional com occidental, solen tenir un gust bastant equilibrat i sense estridencies. Veient els altres, senzillament, et questiones les raons que poden haver portat a un esser huma a disfressar-se d'aquella manera, quin ambient familiar el pot haver induit a agredir la propia estetica com ho fa.


Entre les marmellades mes abominables que et pots trobar pel carrer, deixant de banda els que es disfressen de ves a saber que (nines de porcellana, de ninots, de dibuixos animats) o es pinten la cara de color xocolata i els cabells de colors inverosimils, hi ha la colla de paperines caga-mendurries que van disfressats de macarra de fireta. Com el parell de la foto. Aquests models solen portar un niu de garces al cap, que cuiden amb mes orgull i atencio que no pas farien amb les seves xicotes. Solen depilar-se o perfilar-se les celles i porten els cabells tenyits, crepats i plens de laca i cera, encrespats o cargolats, com els dels manga.

Vesteixen un experiment de tratges, adornats amb tota mena de parafernalia innecessaria i lluenta. Solen ser esquifits i els sobra roba per tot arreu. Fumen com un carreter i no se'ls veu trac,a de testosterona per enlloc. Acaben la disfressa amb unes enormes sabates punxagudes mes propies d'un paiasso que no pas d'un home fet i dret. Obviament, malgrat la mida, continuent tenint uns peuets de no mes de 26 cm. Hi ha la versio guerrillera, que barreja pantalons militars i botes (botetes costumitzades) amb l'americana.

Per acabar l'indumentaria, solen portar o be una bossa enorme que s'assembla sospitosament a una bossa femenina, o be una mena d'accessori penjats del cinturo semblant als quals els electricistes fan servir per dur-hi les eines, pero carregats de claus, clauers, cadenes, miralls, pintes i d'altre fato que puguin necessitar. A sobre de tot, unes ulleres Rocio Jurado de 3x3, tant si es de dia com de nit, i potser alguna mena de barret o alguna ungla pintada amb purpurina.

Tot aixo es complementa amb un posat pussil.lanime, desmenjat, pengim-penjam, com de no haver dormit en 5 nits, blancor de pell, feblesa malaltissa i un punt de macarrilla d'institut en viatge de fi de curs. De vegades te'n trobes un grupet junt pel carrer que semblen sortits de la versio Disney de Mad Max. Quan van amb la xicota, que sol ser una copia de mercadillo de l'hortera de la Beckham, solen fer un posat com de sobrats, passant d'ella completament. Jo els hi dic kamedites, perque volen ser com en Kameda, un boxejador en miniatura i macarra total bastant famos aqui.

Aquesta es una mica per sobre l'estetica de la majoria de jovent que o be no treballa o be treballa en feines que no requereixen el tratge negre omnipresent a les empreses japoneses. Com mes rural es l'area, mes passada de voltes es la disfressa macarroide. Quan creixen o be es posen a treballar, sufreixen una mutacio i es converteixen tots de la nit al dia en diferents copies del conegut sarariman (salaryman), pero mentre son joves n'hi ha que intenten diferenciar-se mitjanc,ant l'estridencia visual. Com en tot al Japo, el grup mana, i cal ser part d'un per a realitzar-te. Per aixo, fins i tot la dissidencia esta estandaritzada i categoritzada. Ordre en el desordre. Japo.

Yoi otoshi! Bon Any Nou!

4 comentaris:

mossèn ha dit...

Bon any, company !!! ... salut

Laura_alaciutatdelstemples ha dit...

que tinguis un bon any 2008!

jajaja m`encanten els qualificatius que fas servir...
"niu de garces"
"macarra de fireta"
"versio guerrillera"
i la millor...
"copia de mercadillo de la hortera de la beckham"
jajaja no sé si els altres elctors t`hauran entès del tot però jo, que veig cada dia aquesta crua realitat, diria que has utilitzat unes expressions molt encertades!!
tot i que, dins l`estil imperatiu "superfashion" masculí, n`hi ha que tenen més o menys bon gust, encara que siguin minoria...

a veure si un dia quedem, eh? ;)

el Gran Barrufet ha dit...

Bon any 2008 a tothom!

Mossen: ora pro nobis.
Laura: hahaha!! rellegint-ho despres no se si m'havia passat o no, pero potser crec que fint i tot m'he quedat curt. Es que hi ha cada modelet!!! i si tombes per les zones menys recomenables i veus els 'hostess'...elles no es queden pas curtes, pero almenys n'hi ha de maques, cosa que no se si tu penses el mateix d'ells...

Be, bon any a tu tambe i si vols quedar, envia'm un email a gran.barrufet@yahoo.com i ens podem posar en contacte quan et vagi be.

Salut!

Anònim ha dit...

Normalment sempres comprateix-ho la teva opinió, excepte aquest post, m'has tocat la fibra sensible. XDDDD

Varis punts:

Aquesta manera de vestir que tnenen els nois i noies que poses a la foto: son anomenats gyarus, es tota uns subcultura con el suqe es vesteixen de nines de porcellana per exemple. Em podria extendre milers de paraules explicant això.
Jo personalmet soc seguidora i aficionada a aquesta moda.
Japó Es tot un mon en quan a moda es refereix, cosa que personalment m'encanta. Hem d'obrir la ment a d'altres coses.

Y segon. Com a dona jove et diré que a mi m'agrada, m'atrau aquesta manera de vestir, la trobo molt sexy. Sobretoto el cabell, M'ENTANTA!
L'unica pega es que sota aquesta façana, els japonesos son prims i esquifits.
T'asseguro que si per exemple on visc, els homes anissin així, no podrien treures les nois de sobre, i si tu ensenyes aquesta foto a les fèmines, també et puc assegurar que et sorprendies de a quantes li agrada aquesta estètica.

Salut! I segueix axí! :D