dimarts, de desembre 25, 2007

El Japo no fa olor o jo vull la sopa ben espessa

Japo es el pais de les miniatures, de les cose repetites, de les subtil.leses, de la infinitessimalitat. Avui es Nadal i si s'ha de preparar un dinar o sopar nadalenc com cal, hauria d'estar coent la carn d'olla i l'escudella. Aquestes son menges amb substancia i, entre moltes altres caracteristiques, fan olor i tenen gust, forc,a gust.

L'altra dia pensava que al Japo, el menjar no fa olor. El Japo es un pais inodor, poquissimes coses fan olor. Fins i tot les flors de cirerer llanguirien enfront de l'embriagadora i dolc,a flaire de les flors d'ametller. Res fa olor, i poques coses tenen gens de gust. Es un pais, el Japo, on les estridencies, les fortors o el caracter de les coses no son primordials.

Inodora, incolora i insipida son caracteristiques classiques que descriuen l'aigua. Tanmateix, fins i tot d'aigues n'hi ha de fortes i de toves, de dolces i de salabroses. Aixi mateix hi ha paisos, amb mes o menys sabor. Catalunya es una terra de contrastos, on et pots menjar d'una glopada el Mediterrani en les entranyes d'un musclo de roca cuit al vapor, o l'olor marejant d'un formatge d'ovella del Pirineu o l'intens gust d'una secallona de Vic et poden fer perdre momentaniament l'oremus mentre et menjes una llesca que regalima oli d'olives arbequines. Som gent que ens deixem portar per les olors, els gustos i els colors de la nostra terra malmesa pels imbecils que l'expolien i la maltracten.

Quina diferencia entre casa i el Japo! Aqui res fa olor, ni les flors, ni el menjar. Ells creuen distingir mil subtils sabors en ingredients microscopicament iguals. Arroso blancs com la neu amb sabors tan febles que el mes pobre gra de qualsevol altre classe d'arros aromatic d'Asia n'ofegaria el paladar d'un kilo d'aquells. Sopetes transparents com l'aigua amb consistencies lleugerissimes i quantitats infantils. Tot es minuscul, fins i tot el caracter o l'alegria.

Diuen que els japonesos tenen por a ser felic,os. Jo no ho crec, ja que de felicitat i de tristesa n'hi ha a tot arreu. El que si crec es que els japonesos tenen por a les quantitats. Tot ha de ser petit, minuscul, miniatura, infantil, pusil.lanime, esquifit i magre. Res ha de ser adult, potent, fort, o abassegador. Ni les persones poden ser autentiques ni els ingredients embriagadorament clars i forts com una linia negra en un paper blanc. Els contorns s'han de difuminar, i els volums, amagar. No es pot ser clar ni blanc ni negre. La tenuitat es la principal caracteristica del gust japones, massa de res i poc de tot.

Avui es Nadal i malgrat la distancia, geografica, fisica i sociocultural, menjare escudella, encara que sigui de miniatura i lleugera, com el caldo d'un peix blanc. Aquest any que ve continuare provant de ser clar i catala, malgrat tingui les de perdre. No m'agraden les mitgeses, les ombres, les opacitats, ni les sopes sense gust ni substancia. Soc d'una terra aspre, amb ombres retallades i clares en dies de fort sol, brillant en un cel clar, de sis i de nos rotunds, on un glop de vi et pot fer perdre el cap, i una ventada, la casa, on la farigola omple un horitzo complet d'olor, i pots olorar el mar des del cim d'una muntanya. No en tinc prou amb una mica, en vull un plat ple, si m'agrada, dos.

Japo es un lloc on no hi ha olors, millor dit, on es preten que res faci olor, ni bona ni dolenta, ni les coses ni les persones. Tot ha de llanguir, ha de ser tenue, aigualit, pero a mi m'agrada la sopa espessa. Per aixo hi poso una tallet de la meva cansalada, per a que el que m'envolta tingui gust. Espero que, barrufets, us agradi la meva escudella. Salut!


PD: Que tingeu Bon Nadal i feu cagar un bon tio, no pas aquesta averrant recreacio de parvulari que ara esta de moda, amb cara i un experiment de barretina. I si veieu un papanuel a la vora, foteu-li garrotada de part meva, que no vull usurpadors fer el carallot per casa. Bones Festes!

4 comentaris:

mossèn ha dit...

Bones festes !!! ... salut

el Gran Barrufet ha dit...

Igualment!
Salut!

Sherlock Holmes ha dit...

Ets un geni escribint, les teves descripcions dels llocs i de les situacions,...son tant reals.
Fa molt bona "pinta" aquesta escudella, bon profit!!!

Que tinguis molt bones festes i un immillorable 2008!!!

Cordialment, Holmes, Sherlock Holmes.

teresa ha dit...

Bon Nadal i feliç any nou! M'ha agradat el post de Nadal sobretot qun parles de la intensitat dels sabors i dels contrastos viscut amb passió.