Christmassween o quan se senten campanes i no se sap d'on venen

Vagi per endavant que no suporto les festes inventades, importades, o relacionades amb grans magatzems. No dire noms de cap dels que tots coneixem, pero trobo que en fan tots plegats un gram massa, i que s'esta arribant a uns extrems que ratllen el ridicul, cosa que sembla que tots hem perdut ja fa temps, amb l'obsessio pessetera que ens inunda. En fi, que fa com a fastic tot plegat, i estem criant la canalla - qui en tingui - en un mon de bestieses vacues de porexpan i musica de llauna.

Pero res es tant incomparablement buit com la barreja espacio-temporal de dues de les abominacions mes grans que la humanitat ha inventat, la rucada monumental de l'all-o-guin, celebracio importada no dels EEUU, sino de les pel.licules americanes, que te nassos; i l'apelagos Nadal farcit de grotescos papanuels pedofils tots d'igual uniforme, dificilment identificables a res de conegut o real. I on nomes es podrien donar aquestes dues anormalitats a l'hora? doncs, al Japo, senyors! on no nomes no en saben res, incauts ells, del que hi pugui quedar de veritable rera aquestes festes sino que com tot els fa la mateixa flaire de foraster, en el seu esquema mental son models a imitar i, si pot ser millorar, amb aquest afany de superar-nos que hi posen en tot.


Si ja van introduir les fricades de l'alloguin cap alla a finals d'agost, encara amb una calor que fonia l'asfalt dels carrers, amb uns curiosos anuncis que resaven Tardor Avanc,ada, aquesta setmana m'he topat amb les primeres noticies que el Nadal ja estava aqui! Si's plau, pero si encara falten dos mesos!!!!!!!! Si encara no ha passat Tot Sants i ja esteu trepanant-nos el cervell amb motius nadalencs? pero en quin mon vivim on el futur ja es passat abans de ser present? Jutjeu vosaltres mateixos, barrufets meus, perque jo ja passo de tot! que els donin pel sac ben donats!


Podeu comprovar el pastiche de barrejar carbasses d'alloguin amb arbres de Nadal, en una mena de poti-poti grotesc i sense cap significacio. Un Christmassween hortera i demencial, amb bestieses com tota mena de llaminadures amb carbasses i fantasmes dibuixats, o els famosos pastissos de Nadal, que com tothom sap, son la menja tradicional per aquestes dates (galets? carn d'olla? shiranai!)


Els pastissos, com no podrien ser d'una altra manera en aquest pessebre descontextualitzat i vulgar d'horterades i de mal gust galopant, son de porexpan, i serveixen per a que la clientela en trii els que mes els faci el pes per aixi poder-los reservar amb antelacio, amb moltissima antelacio, no sigui cas que arribessin aquestes dates tan assenyalades i no es puguessin menjar el curisimasu keki amb els amics. Als japonesos els encanten els catalegs, fer plans i reserves amb antelacio, ja que creuen que si esperen l'ultim dia no trobaran el que volen. Sembla que visquin encara amb mentalitat de racionament, quan la realitat es que de tot en sobra massa.

No se si podeu apreciar els detalls, pero la foto familiar del cataleg de pastissos es realment de tret al clatell, sobretot la perruca del presumpte papanuel. Algun dia, si tinc temps, intentare introduir la teoria de com fer anuncis al Japo, que es bastant curiosa i, com gairebe tot, previsible i repetitiva. Com a avanca,ment per a estudiants interessats, nomes dir que sempre cal posar un nen, una nena, i un parell d'adults en forma de pares, tots plegats amb signes visibles d'haver estat abusant dels psicotropics durant una etapa perllongada de les seves vides; si no es aixi, no semblen una familia felic,!

Per acabar, nomes referenciar a la literatura habitual de figures de Nadal, per fer pales com n'es de necessari introduir en els nostres pessebres i imatges nadalenques, no nomes els ja habituals arbres centreuropes, a mes del seu parasit natural, la tant denostada, odiada, i perseguida imatge dels papanuels flatulents i escampa-llufes, plagiaris del meu icone barrufivol, sino que ara us recomano que hi introduiu, a manera d'activitat multicultural, polietnica, plurilinguistica, i de mestissatge ambidextre i passat de rosca, els membres mes representatius de l'imaginari oriental, en Doraemon, la Kitty, i l'Anpanman, de dreta a esquerra. I si pot ser i hi teniu prou lloc, d'un metre d'alc,ada i amb il.luminacio interior, com els de la imatge. Visca l'escudella barrejada!