Una de les ultimes polemiques a l'hora de dinar entre els meus companys de feina ha vingut originada a causa de la meva innocent pregunta de per que no hi ha formatge al Japo. Be, aixo no es del tot cert. Si que hi ha formatge al Japo, ara be les quantitats son tant irrisories, la varietat tant escassa i els preus tant exorbitants, que sembla mes aviat que estiguessis comprant alguna altra mena de substaancia blanca, i no em refereixo a la llet en pols.
Les opinions son diverses. Des d'un borinot teuto que em va mig faltar el respecte per haver gosat demanar un producte foraster en una terra llunyana i que nomes m'interessava a mi adduint que m'havia d'adaptar al que hi havia i no demanar bestieses (vaig callar i evitar entra en la polemica dels seus compatriotes a les terres de Mallorca on fins i tot estan tant adaptats que son incapac,os ni de rotular les seves botigues on venen els seus productes forasters en res que no sigui alemany), fins a l'opinio bastant extesa i molt naive, penso jo, de que es una questio natural derivada del poc interes que els japonesos mostren per aquest producte lacti.
El formatge, com vaig puntualitzar, nomes es un exemple d'un fet mes ampli que sembla evident quan un dona un tomb per un qualsevol de la miriada de grans magatzems que innunden les ciutats i camps del Japo: els productes forasters representen una esquifida minoria i solen estar etiquetats de manera que sigui evident que no son japonesos. Hi ha, per exemple, carn d'Australia i dels EEUU, o roba de la Xina. La majoria dels productes de luxe son europeus i a qui li agrada fardar, doncs, es sol donar el caprici de comprar-se un cotxe alemany amb volant a l'esquerra, malgrat la mateixa marca en disposi tambe amb volant a la dreta.
Pero a part dels productes de gourmet, com els vi o el formatge, i els cotxes de luxe o d'altres productes de dubtosa necessitat, com ara perfums i bosses de ma, on son els productes d'us habituals fets a l'estranger? Nai, desu keredomo! Un exemple colpidor, a part de la meva deria formatgivola, es la practica innexistencia de cotxes Ford al Japo. De fet, no n'hi ha cap de cap marca americana. Que passa, doncs? Tan bons, barats, i bonics son els productes japonesos que no els cal d'importar-ne cap d'altre de fora? Be, jo no em crec aquest conte, que es amb el que ells combreguen.
En el cas del formatge, malgrat una demanda creixent derivada de la naturalesa esnob dels japonesos que els porta a importar certs costums occidentals com el de veure vi i menjar formatge, i la evident mancanc,a de varietats, produccio, tradicio i expertesa propia, existeixen unes quotes d'importacio i uns arancels tan draconians que fa que t'arribin a demanar 10 euros per 80 gr. d'un formatge de dubtos origen i cap mena de denominacio de qualitat (dubto que sapiguen que es). Ho podeu comprovar vosaltres mateixos aqui.
Com podeu veure, existeixen unes quotes fixades pel govern (increible, pero cert) que tributen baix pero a la que et surts d'aquests limits, l'impost puja fins al 30%. Les execpcions son per la materia primera (una llei habitual que tambe s'aplica a qualsevol altre importacio) necessaria per a fabricar formatge al Japo. Aixi apareixen productes de dubtosa qualitat i dificil catalogacio que s'anomenen formatges processats, com els Tranchetes, pero tres cops mes cars, o en la categoria de formatge natural, imitacions encara mes dubtoses, com ara un Camembert fet a Hokkaido.
La ment del comprador japones es bastant facil d'ensarronar. Si el producte diu 'fet al Japo', aleshores tenen la sensacio que es de qualitat superior, malgrat tenir un preu tambe bastant superior. Ho he comprovat innombrables vegades: davant dues piles indistingibles de productes, el que esta fet al Japo, tot i ser molt mes car, desapareix abans. En el cas dels formatges, passa el mateix, i el consumidor creu comprar una cosa genuinament feta al Japo, i que creu superior, malgrat comprar un subproducte fet amb llet o quall importats. Es com si un dia els dones per comprar most de parellada i macabeu i fessin cava a Osaka. A part de ser il.legal utilitzar el mateix nom, com en el cas del pseudo-Camembert, ja us podeu imaginar que en surtiria de tot plegat! Doncs, tot i aixi, creuen que el Camembert nippo es millor o, si mes no, mes proper al seu gust, que l'original.
Pel que ultimament estic llegint, es molt habitual que la burocracia governamental japonesa es dediqui a emetre lleis i regulacions abstruses i terrorificament restrictives per a l'importacio de qualsevol be que no els interessi particularment a ells. La justificacio habitual es la tipica de les economies emergents de protegir el teixit productiu propi, pero sembla que ja fa massa temps que dura el conte, i els paisos de la OCDE ja n'estan fins el cap d'amunt d'aquesta politica ultraproteccionista. Al Japo nomes l'interessa exportar, per aixo blinda els seus mercats i mante un Yen bastant baix en comparacio amb Euros i Dollars. En una economia suposadament global, aixo no sembla massa equanim, sobretot si pensem que ells sempre busquen maneres beneficioses per la importacio de materies primeres, com el petroli o el ferro. On queda el quid pro quo?
La burocracia nippona, terrible maquinaria mastodontica que controla tots els aspectes del pais, i que obte un plaer massoquista redactant lleis i normes inverosimils per a les mes peregrines de les necessitats, no sembla disposada a canviar ni una sola coma de la seva inercia proteccionista (ells no canvien mai, son immutables, insensibles i infalibles), i al public japones ja li deu anar be creure's els soprs de duro que els expliquen, com ara quan es van bloquejar les importacions de material d'esquiada Rossignol arguint, literalment, que la neu japonesa era tant distinta que feia inadequat l'us de qualsevol material que no hagues estar fabricat, precisament, per les marques japoneses, expertes en aquesta neu tant especial. El president de la Republique va dir, aleshores, que les carreteres franceses eren tant especials que nomes els cotxes francesos eren aptes per a circular-hi, moment en el que la burocracia va aixecar les restriccions per aquesta marca. Podeu veure que hi havia darrera d'aquestes regulacions, oi, barrufets meus?
Per cert, la foto mostra tota la varietat de formatges que es poden trobar en la gran superficie que hi ha davant de casa meva, que es gran com dos Carrefours.
5 comentaris:
Una abraçada des de la Tarragona tropical... on la perda s'acumula pels carrers i les places, tot emulant el que ja passa dins d'algunes cases consistorials.
Potser no deixen menjar formatge per por a que els japonesos s'engreixin! Una salutació des de Tarragona!
Home! al marge dret localitzo una caixa de camembert gabatxo "lo rústic", que també es troba per les nostres comtrades.... dins dels formatges "de súper" es dels camemberts que més hem triomfa, sobretot quan està ben maduret... a mi m'agafarien 3 patatussos, sense cheesee, amb el que a mi m'agrada....
Els Japos son la hostia amb tot el tema import-export. nosaltres vam estar important "x" fins que van sortir uns espavilats que van dir que ells tb el podien fer, i llavors ens van revocar els drets d'exportació, vam haver de vendre les lliçencies de fabricació a la empresa jap. per a mantenir la presencia en el mercat. els nostres planols i processos no els funcionavem, van perdre un munt de calers, ens els van fer perdre a nosaltres anant i venint per a comprovar què passava i de poc no acabem als tribunals (sort, pq ells sempre tenen la raó) al final tot es va sol·lucionar, van creure oportu modificar (millorar, deien) el disseny sense fer almenys un "proof of concept" o série de pre-producció abans d'entrar a produïr com a xurros.
Ara els japos poden gaudïr d'un producte, ara ja "quality made in japan" a només un 320% del valor original. Collonut.
a+a+ vam haver de crear una filial sota control (capital) local, abans de començar a exportar quantitats maques (abans de que se'n anés tot en orris) sempre volen tenir la paella per el manec, ells.
apa siau.
ep, salutacions a tothom!
C.Llamborda: us llegeixo gairebe a diari i, xiquet, veig que tot va igual...es una llastima que un lloc tan maco i privilegiat com TGN continui estant tant deixada com sempre.
MaRosa: no ho crec, es mes aviat una barreja d'esnobisme i tipic comportament proteccionista a tot el que ve de fora.
Slide: TENS TOTA LA RAO!!!!!!!
no he tingut l'experiencia d'intentar importar alguna cosa al Japo, tot i que no em falten les ganes i m'encantaria, perque no, fer-me ric d'alguna manera. A primera vista sembla impossible que un pais tan 'ric' li manquin tantes coses utils i habituals arreu del mon avanc,at. Pero despres de veure com funcionen les coses aqui, no m'estranya.
Ells sempre fan el mateix: bloquejar, dificultar i, despres, fotre's pel mig. Total, o be hi ha mancanc,a del producte, o be el preu s'encareix una begenada pel sistema de xanxullos i complicacions que tractar amb ells involucra. Per exemple, un parell; de coses que em treue del pullaguera: per que caram la fruita i verdura son tant rematadament cares? si que la qualitat es bona, pero el preu es demencial. Per que no hi ha arros 'basmati' al Japo? ah! es que les importacions d'arros tenen unes taxes i costos que poden apujar el preu fins al 400% (a les fetes directament pel govern en temps d'escasetat no s'hi afegeixen importos). O com es possible que sigui realment dificil trobar vi que no hagi estar importat per les grans empreses d'alcohol (suntory, asahi o sapporo)? Be, ells sempre t'expliquen el mateix cuento, que jo ja no em crec, el fabulos mon de la qualitat: el public japones es tan exquisit que si les importacions no arriben als minims de qualitat exigits, doncs, no es pot importar. Be, te collons que aixo vulgui dir bloquejar les importacions de formatges o vins amb denominacions d'origen ultrafamoses, mentre l'oferta 'nacional' fot cagar a les calces!
Un dia, si tinc temps, us explicare con funciona el meravellos mon de la industria japonesa, i les relacions amb la burocracia, que resulta que es el que al japo fa i desfa.
El Japo funciona com una gran fabrica que fa unes quantes coses extraordinariament be, inunda el mercat i bloqueja el comerc, amb l'exterior o be el fa tan demencialment complicat o be t'obliga a passar pel tubo de la seva propia xarxa d'empreses xanxulleres regentades per exburocrates retirats. Aixi es controla tot al Japo, que sincerament, no te gaire interes en res que no sigui el seu propi melic, malgra la gan majoria de vegades dista anys llums de ser el mes bonic del mon.
Salut!
slide: t'he tornat a llegir i em trenco perque es realment el que fan. lo de 'millorar' es propaganda. el que foten es repetir fins a la nausea per a tal que s'adapti a les seves necessitats. de millores res, nomes marginals, es simple adaptacio a les seves conyes. que no entenguessin els planos ni els procediments, tampoc no m'extranya. Es que no havieu especificat les 10.000 coses que ells creuen necessaries i que nosaltres deixem per obvies, com ara la direccio en que s'ha de llegir, i clar, aixo els provocava uns dubtes insolubles!
per naltros, el pa es fa amb farina, aigua, llevat i sal; es pasta i es cou. A ells els has de dir les quantitats exactes (en grams), la temperature (en graus) i el temps (en segons). si no, no saben fer pa.
I als tribunals al japo ni se t'acudeixi entrar, esta tot mes que venut abans d'hora. Entre una empresa o particular i el govern, guanya el govern. Entre empresa i particular, l'empresa. Entre japones i foraster, el japones, sigui govern, empresa i/o particular. A mes, aqui tot va amb sentencies exemplars i proves ficticies. No hi ha res mes opac al japo que la policia, els tribunals i la burocracia darrera d'ells fent i desfent lleis i normes abstruses. Haguessiu sortit mes que escaldats, perdent-hi calers, paciencia i temps. La millor manera de guanyar-hi es evintant conflictes i fent-los creure que ells hi estant guanyant. aixi se senten superiors i traguen. si t'hi enfrontes, a casa seva, ells es retrauen i tu, perds.
Publica un comentari a l'entrada