dimecres, d’octubre 31, 2007

Japan is not that different o Nihon wa onaji da yo!


Com anem, barrufets meus! Avui us explicare un dels contes que als japonesos els agrada mes explicar. Es tracta d'aquell que diu com de diferents i especials son les persones que viuen en aquesta illa respecte de la resta del mon. Es un conte com qualsevol dels altres que ja estareu acostumats a sentir, com ara allo tan bo del faro de la civilizacion occidental o que el castellano nunca ha sido impuesto.

Ja us vaig explicar un dels molts capitols d'aquest conte, anomenat la neu japonesa es diferent de la resta de les neus. Podriem dir que esta dins del volum dedicat als fenomens naturals que nomes es donen casualment en aquesta illa. Un altre de recurrent es el de les estacions de l'any. Al Japo tenen 4 estacions, haru, natsu, aki, i fuyu, es a dir, primavera, estiu, tardor, i hivern. increiblement, tenen per costum comenc,ar puntualment, com tota la resta en aquest pais de rellotger, les mateixes dates que ho fan les seves homonimes a la resta de paisos de la mateixa latitud. Malgrat tot, son uniques, com tambe ho son les uniques coses que hi passen. A la primavera, hi ha el sakura, la florida de les flors dels cirerers que no fan cireres. A l'estiu, els focs artificials i els semis (cigarres rebessudes). A la tardor, el momiji, o l'aparicio de les fulles vermells. I l'hivern, amb l'any nou. Tot molt unicament unic.

Altres capitols del conte expliquen d'altres caracteristiques uniques del Japo, com ara la seva llengua, de la qual no se'n coneixen parents propers, malgrat tenir una gramatica molt semblant al korea (diuen), contenir innombrables manlleus del xines i l'angles, o escriure's en caracters xinesos. Que no se'n conegui mare del japones tampoc seria d'estranyar donat el costum japones de retallar fins a fer-les irreconeixibles paraules d'origen proper i conegut. No vull saber, doncs, que deu haver passat amb els anys amb d'altres paraules molt mes antigues.

Juntament amb la llengua, i per extensio, hom pot tenir la tendencia a identificar al poble que la parla i pensar que es unic. Es un sentiment molt natural i fins a cert punt, cert. Hi ha una certa unitat cultural, pero certes versions d'aquest conte han anat tant enlla en establir unicitats, que fins i tot es parla de rac,a unica o, fins i tot, especie evolucionada ailladament de la resta de la humanitat, amb la que, potser, es comparteix origen comu, pero tant remotament que ni se'l coneix. Aquest es, finalment, l'essencia pura del conte.

Arribar a la conclusio que qualsevol cosa que es derivi personalment o cultural i que impliqui alguna mena de fet unic, diferent o subtilment diferenciat, es una consequencia natural d'una especificitat, no nomes historia, cultural o social, fruit d'una voluntat de voler ser diferents, exacerbada per la isolacio geografica, politica o psicologica, sino que prove, de totes totes, d'un origen genetic que ells, pobres, no poden controlar ni volen canviar.

Com podeu veure, es un conte magnific que afalaga molt a oides de qui va dirigit. S'arriben a dir bestieses com ara que el cervell dels japonesos es diferent en organitzacio al de la resta de mortals, o que els japonesos perceben els so d'una manera diferent i a diferents frequencies, o que el llenguatge japones deriva en estructura de la particular ment japonesa, que es diferent i unica, fent molt dificil el seu aprenentatge a qualsevol altre huma d'origen diferent. Obviament, aixo es mes fals que un duro sevillano.

Els estrangers poden parlar japones amb tota naturalitat, malgrat aixo els sorprengui encara ara. Simplement, el que dificulta el seu aprenentatge es, per una banda l'escriptura, rematadament complexa i, per l'altra, l'actitut dels mateixos japonesos envers els forasters, als quals esquiven. Que jo sapiga no hi ha cap problema per a que hi hagi fecundacio creuada entre gaijins i japonesos, fet que desmenteix l'especificitat del seu ADN, que per altra banda, segons estudis com els del Cavalli-Sforza, no difereixen massa d'altres d'origen proper, mongolic o korea.

Una altra font d'especificitat japonesa es la seva societa, organitzacio, usos i constums, aixi com les seves lleis. Malgrat que el Japo modern difereixi substancialment del Japo antic que era, potser i fins a cert punt, molt mes original (l'influencia de la cultura xinesa va ser tant abasegadora que es dificil d'entendre el Japo classic sense Xina, com no es pot entendre la nostra cultura sense Grecia i Roma), no es pot negar que te les seves particularitats. Tot i aixo, podriem dir que a grosso modo es una societat calcada de les occidentals en moltissims aspectes, encara que de vegades, exagerats o incompresos en la seva escencia. I quan dic calcada es literalment calcada.

Despres de la restauracio Meiji al 1868, el govern japones es va dedicar a copiar descaradament tot allo dels paisos avanc,ats que els interessava. Aixi van copiar els trens anglesos, l'exercit prussia, el correu frances, i aixi fins a completar un estat modern, creat en vint o trenta anys del no res. Aquesta manera de fer diu molt del caracter japones. No es nomes el topic de copiar, sino la manera com ho fan: van enviar delegacions a una llista de paisos que ells creien punters, i d'alla van triar allo que mes a ells els va semblar millor. Es una cerca del millor entre el millor, deixant a banda el que ells creuen palla. Despres s'aplica al Japo a la seva manera (no sempre tal i com es va pensar primerament) i ho ajusten fins a la perfeccio milimetrica, com un rellotge, repetint-ho fins a la nausea o la fi dels temps, allo que arribi abans.

Quan algu de fora es sorpren d'alguna cosa que aqui sembla diferent, com ara alguna llei, regulacio, o costum, et solen respondre amb koko wa chigau, Nihon desu, es a dir, aqui es diferent, que aixo es el Japo. Sempre em quedo amb ganes de dir-los-hi que s'equivoquen, que no son pas tan diferents, que a casa meva, tambe en tenim, i que potse ho han entes malament i no cal prendre-s'ho al peu de la lletra. Entre les extravagancies que m'han arribat a preguntar hi ha la de si nosaltres tambe tenim estacions de l'any, calc,adors, mandarines (mikan = taronges japoneses), pressecs (momo = pressecs japonesos), o d'altres coses amb el questionable i especific adjectiu de 'japones'. Un dia que em vaig queixar que volia que em demostressin el bon possible funcionament d'un aparell de mesura, em van contestar que els aparells japonesos no s'equivocaven.

Be, espero que us hagi agradat el conte, i si continueu creient amb fades i gnoms, tambe combregareu amb les histories del Nihonjinron, o de la unicitat unica del Japo i dels japonesos. Preo si sou dels meus, obriu els ulls, compareu, pregunteu, i trieu; que no us donin gat per llebre, ni al Japo ni a la Xina.

2 comentaris:

Mar Roca Sol ha dit...

Em pensava que a mi no em passaria, però finalment he decidit obrir un blog, s’anomena “ Diari de la Mar”, un espai on vull compartir vivències, opinió i critic. Esteu convidats participar-hi. www.marroc.blogspot.com

el Gran Barrufet ha dit...

Hola, Mar
Benvinguda al mon dels blogs, especialment per la proximitat (t'ho diu un tarragoni). Que tinguis sort i que et llegegin molt!
dona-li records a la mar quan el vegis, que aqui on soc me'n recordo molt d'ell(a).

Salut!