Avui vaig cremat i perdoneu si em passo de la ratlla, pero es que de vegades aquesta patuleia em toca el que no sona i se m'infla la pebrotada. Els japonesos, tan els grans com els petits, solen ser una mica torra-collons. Estan carregats de punyetes i son capac,os de trobar pegues a tot i diferencies on no n'hi ha. Els agrada complicar fins a l'absurd el que es facil i no entenen que les coses es puguin fer d'una altra manera que no sigui la que les seves ments repetitives han estat fent sense variar ni una coma els ultims 500 anys.
Hi ha milers d'exemples on es pot apreciar aquest art per la complicacio i necessitaria una enciclopedia per a recopilar-ne nomes la meitat. Per exemple, en aquest pais tan modern cal fer servir un segell de fusta per a signar documents oficials. Com aquest sistema ratlla la comicitat, cal registrar el segell a l'ajuntament on estiguis empadronat i demanar un certificat cada cop que hagis de signar qualsevol cosa per tal de comprovar-ne la seva fidelitat. Per aixo, cal obtenir una targeta electronica i, obviament, pagar la corresponent taxa. Com podeu veure, molt practic i modern.
Un altre signe de modernitat es el fet que el registre de familia, el koseki, nomes admet noms japonesos escrits en kana o kanji. Per aixo es molt dificil que cap estranger sigui cap de familia a no ser que, per alguna carambola cosmica, hagi obtingut la nacionalitat japonesa (previa renuncia de la propia) i adquirit noms japonesos. D'aquesta manera, la majoria d'estrangers casats amb japoneses (el cas contrari no importa tant ja que les dones nomes poden optar a ser caps de casa en casos concrets) nomes figuren en aquest registre com a afegits despres del nom de la resta. Per cert, els fills de parelles mixtes nomes poden optar a la nacionalitat en cas que la unio hagi sigut legal. Altrament, Japo no concedeix la nacionalitat a fills de japonesos no casats.
Hem treu de pollaguera la impossibilitat malaltissa que les ments japoneses que planifiquen(si es que aixo passa) les ciutats japoneses semblen tenir per les linies rectes. Son incapac,o de fer que la circulacio pels carrers i carreteres sigui senzilla i racional. Es simplement impossible anar pel carrer i caminar sense que milers d'entrevancs i coses al mig fent nosa no et facin haver de anar per laberint innecessaris, abans de perdre't irremeiablement en carrers sense noms, mars de cables i pals d'electricitat, carrerons regargolats, carreteres que desapareixen o d'altres que divergeixen pero conserven els mateixos noms. Es un veritable laberint que no dur a res ni a enlloc, pero es lent i car, i sol acabar amb la paciencia del mes sant.
Pero el que ja m'ha acabat la paciencia avui ha sigut el cas seguent. Cada dia, en anar a trobar el tren per tal d'arribar a la feina, haig de creuar un carrer just davant de la monstruosa i faraonica gran superficie que hi ha davant per davant d'on visc. Tinc dues possibilitats, o be baixar pel carrer lateral, creuar pel semafor i passar pel costat, carrer avall, fins arribar a l'encreuament que em duu a l'estacio, o be, creuar per una de les sortides del meu danchi (agrupacio d'edificis on visc), entrar per l'explanada del parking i seguir per dins l'edifici. Be, doncs, es aquesta segona opcio la que solia fer fins ara, donada la calor dels passats mesos i la possibilitat d'arribar gairebe dins a l'estacio en un ambient artificial d'aire climatitzat.
Quin es el problema? doncs, que haig de passar per la rampeta per on pujen els cotxes dins de l'explanada del parking. I quin es el problema? pensareu. Doncs, que en aquesta rampa hi ha un senyor fent una de les milers de feines innecessaries d'aquest pais, com ara la d'indicar-te per alla on s'entra al parking amb unes banderoles de dia, i llums de nit. Be, en principi no sembla que hagues de interferir massa amb la feina d'aquest personatge, pero resulta que s'ha apropiat de mig carril i hi ha col.locat una petita valla amb cons per senyalar (encara mes?) on comenc,a i on acaba el carril per entrar al parking.
Sembla que hauria de ser facil, passes pel davant o darrera del senyor, i ja esta. Doncs, no! El parking esta envoltat d'unes muntanyetes i d'altres desnivells artificials que impossibiliten el seu acces facil. Per aixo, hi van fer un caminet que va en la direccio de l'entrada principal. El que passa es que el geni del caminet no va pensar en la gent volgues travessar el carrer just davant del caminet, que es el pas natural cap a l'altre costat de la vorera, i enlloc d'un pas de peatons i ha una valla al llarg de tot el carrer evitant-ne que es pugui creuar. Aquesta valla nomes esta tallada per l'entrada al parking, que es just on hi ha el senyor de les banderoles. Es a dir, per creuar el carrer, o be camines fora de ruta 100 metres mes amunt o be creues on esta el senyor.
Que es el que feia jo fins ara? tallava pel dret, esquivava la valla de cons, esquivava la valla metal.lica, i anava cap a l'esquerra pel caminet cap a dins de supermercat. Per que m'estic queixant ara? doncs, perque despres d'observar com la valla de cons es movia cap avall per tal d'evitar(-me?) el passar pel davant del senyor senyal, avui m'he trobat que la valla dels cons s'ha allargat de manera impressionant (de 2 a 5 cons), fent del tot impossible aquesta ruta. Ho podeu veure a la foto.
Total, que si ara vull seguir la ruta pensada pel dement que fa la planificacio, haig de caminar en exces, primer cap un costat, i despres cap un altre, per tal de seguir el seu cami correcte. Que he fet jo? doncs, tallar pel mes curt, esquivar el beneit de les banderes, passant pel seu darrera, i entrar pel dret per on entren els cotxes. A veure quants dies passen fins que no allarguin la barrera dels cotxes per impedir-me d'entrar per aquest lloc!
Son aixi, posen barreres inverossimils i arrificials, bloquejant el pas per les vies naturals i mes dreceres, deixant-te com alternativa nomes els camins tortuosos i entrevessats que algun dement amb problemes de geometria ha planificat, fent-te perdre temps i energies, i la gran majoria de vegades, calers!
PD: Octubre 22, la guerra continua!
Compteu els cons...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada