dijous, d’abril 12, 2007

Oscar Wilde o el nom de la taronja

Be, barrufets meus, tornem al tema del blog, que es el Japo, i deixem les desbarrades dels babaus de casa bona per un altre dia. Ultimament, quan vaig en tren o bus, i tincs un moments per reflexionar, em pregunto com es sentira un estranger que momentaniament o definitiva es decideix d'establir-se a Catalunya. Sentira o pensara les mateixes coses que jo estic experimentant?

Es clar que les dues situacions no son completament iguals. A diferencia del Japo, Catalunya es una puc,a que ha estat invadida diverses vegades pels fluxos migratoris abassegadors que, de vegades, fa que sembli mes facil de viure-hi si no ets catala que si ho ets, fent-te sentir estranger a la teva propia terra, havent-te de sentir que parlis en una altra llengua forana tant si vols com si no, veient com qualsevol manifestacio de la teva propia cultura es objecte de prohibicio, burla i/o menysteniment, o com massa de la gent que hi viu no te ni punyetera idea del lloc on es i, el que es pitjor, ni els interessa el mes minim de saber-ho.

El Japo no ha conegut els fenoments migratoris fins fa molt poc i en una mida ridicula. Hi ha mes forasters a Catalunya que a tot el Japo, i no nomes en termes relatius, sino en termes absoluts. Per aixo no es estrany que encara et mirin amb cares de sorpresa quan de sobte se n'adonen, en un d'aquests pocs moments del dia que aterren a la Terra despres de romandre en una letargia continua la major part del dia, que el vei de seient del costat no te la mateixa cara que ells.

La canalla se sol sorprendre mes obertament, i n'hi ha que fins i tot s'espanten. No es d'estranyar ja que si ens remontem a uns quants anys enrerra, quan la persona mes exotica que et podies trobar pel carrer era algu amb un accent incomprensible que deia haver nascut en algun dels molts pueblos que sembla haver-hi sense anomenar mes enlla del limes catalanicus, recordo com molta quitxalla s'espantava quan veia el Rei Baltasar pintat grollerament fins adalt de tot de negre betum.

Per la majoria de japonesos, els occidentals encara som una cosa mes exotica, semblant a una especie d'aliens que hem aterrat a la seva illa, que tenen per una mena d'olimp de virtuts envoltat d'aigua que els isola i desconnecta de la resta del mon amb el que tret d'alguna escapadeta per anar a comprar futeses a Italia o Franc,a, no interessa per gaire cosa mes a la gran majoria, i que veuen simplement com una mena de decorat on les tele-novel.les amb glamour solen passar. Aquest sentiment d'especificitat els porta d'una manrea infantilment inconcientment a pretendre's unics en tot el mon, quan les proves del contrari son manifestes. No cal dir que no son els unics en viure de mirant-se el melic tota el dia.

En general, els japonesos solen tractar els estrangers amb amabilitat i servei, pero molts no mostren massa interes mes enlla de les quatre questions estereotipades que et veus obligat a respondre un numbre inacabable de vegades; des de la parida de si tots fem migdiada i bevem vi a taula, fins coses mes personals com la mania de preguntar-te l'edat que tens o si estas casat. Fins i tot, un cop em van preguntar si teniem calc,adors (!?). Solen ser preguntes de cortesia per confirmar el que ells creuen que saben de cada pais pero que no passen de ser simples recursos de guia turistica i no porten mai a d'altres converses mes aprofundides. No pregunten res sobre historia o politica, i estan mes interessats a que els diguis que diferents que et sembla que son ells i que bona que es la seva cuina. Per aixo es porten una sorpresa (disgust) quan els dius que de peix i arros en tens el cul pelat de menjar-ne. Mes enlla d'aixo, no solen sentir-se comodes fent-la petar sobre questions intranscendent o temes d'actualitat.

Tambe tenen una mania innata d'adjectivar qualsevol cosa com 'japonesa' o 'feta al japo', per a diferenciar-la d'una altra exactament igual pero feta a un altre lloc. Per exemple, de les mandarines, ells en diuen mikan, pero en traduir-ho a l'angles passen a ser japanese oranges, no pas clementines, com se solen dir. Amb l'arros passa igual; l'arros japones es indistingible (si mes no, per a mi) de qualsevol arros que pugueu trobar al Delta; tanmateix, es arros japones, per diferenciar-lo de la resta d'arrossos asiatics, mes dificils de trobar al Japo que a casa nostra. Amb coses mes dificils de distingir, com ara la carn o el pollastre, a l'etiqueta hi pots trobar o be el kanji del Japo o be 'fet al pais'. Per ells es sinonim de qualitat, per a mi simplement vol dir ser mes car.

Personalment, crec que Oscar Wilde tenia molta rao quan digue que "the actual people who live in Japan are not unlike the general run of English people", es a dir, que no tenen res d'essencialment especial i que qualsevol diferencia es una simple fabricacio mental. El que passa es que ells ( i nosaltres tambe ) s'entesten en trobar diferencies irrellevantas i no veuen que el que hi ha davant seu es simplement una persona com ells, amb mes o menys les mateixes cabories, amb el que podries tenir una conversa casual enlloc de preguntar bestieses. Val a dir que un cop vaig tenir una conversa molt mes interessant amb un xicot del Senegal en l'hora llarga del trajecte BCN-TGN que amb la majoria dels d'aqui.

Nosaltres fem el mateix amb els estrangers? espero que no. Ens queda molt encara per aprendre, pero crec que en relaciona humanes anem bastant per endavant del japonesos. Es possible que al Japo necessiti encara una generacio o mes per madurar com a societat adulta i cosmopolita, integrada en els fluxos del mon, o simplement acabin fent el que fan sempre, oblidar la realitat, evitar les confrontacions, tractar de classificar infantilment fins a l'absurd per tal de sentir-se mes segurs, i dictar normes tant incomprensiblement complicades que simplement facin desistir a qualsevol foraster ni tant sols de pensar d'integrar-s'hi.

Es possible que trobeu una mica politicament incorrecte el que us estic explicant, barrufets meus, tant pel que dic del canto catala com del canto japones. Era el meu proposit. Per la meva experiencia, crec que els catalans som una mica com no hi ha al mon, i o be tenim una gran paciencia o be som massoquistes per suportar ser maltractats a casa nostra. Sense deixar de ser un poble acollidor, una cosa es ser amable i l'altre es ser rucs del cabassot. N'hauriem d'aprendre de no renunciar tant aviat ni a disculpar-nos per ser el que som, i menys per a passar a ser el que alguns volen que siguem, i ja sabeu a qui em refereixo, barrifins i barrufines. O som o no serem!

10 comentaris:

Tondo Rotondo ha dit...

Realment t'has sentit un alien passejant pel Japó...??

Salut Gran Barrufet!!

Pere Tarter ha dit...

Perdona que marxi del tema que ens proposes, però m'ha semblat molt didàctica la imatge del JFK rebentant la cimentada del Miracle amb una dotzena de Tomahawks. A Tarragona es parla molt de salvar la PLatja Llarga, però a la del Miracle també caldria fer-li una cara nova

Carolina ha dit...

saludos Gran Barrufet!!

Yo he vivido muchas experiencias desde que estoy en Cataluña, pues aunque mi familia procede de Barcelona, yo nací y viví hasta los 32 años en venezuela.
Allá muchas veces me sentí más extranjera que aquí, pues la gente sabía que mi familia no era caraqueña y siempre me llamaban la gallega, de pequeña me veian diferente y algunos niños me obligaban a cantarles el himno nacional para demostrar que ahora pertenecia a su cultura, muchas cosas luego cambiaron, pero siempre al ir a una fiesta tenía que preparar tortilas y croquetas, y claro, pa amb tomàquet, pero ya yo me sentía venezolana y dejé de pensar en esa situación.
Una vez llegar a cataluña, sentí en mis venas unas emociones increibles, y siempre los catalanes me han tratado de maravilla, interesados por todos los aspectos de mi cultura y respetando su mayoría mis diferencias.
¡Yo amo Cataluña,y ya después de 9 años aquí creo que soy una catalano, venezolana y además ciudadana del mundo...
Un saludo!

el Gran Barrufet ha dit...

personeu el retard en respondre, pero no paro ni un moment....

Tondo Rotondo: ara no tinc una foto a ma, pero el meu DNI japones (per dir-ho d'alguna manera) diu exactament aixo: 'Certificate of ALIEN Registration' i hi ha els kanji de 'gaikokujin', es a dir, estranger. De vegades, si que m'ho sembla, tot i que de tant en tant tambe trobo gent molt maca i oberta. Un altre del problema dels japonesos es que son ridiculament timits i hi ha cops que costa de xerrar-hi.

Pere Tarter: hahahaha!!! se'm desmarxa el cap de vegades, pero es que allo es horroros. Cada cop que hi passava anant cap a l'Arrabassada (m'agrada caminar per vora el mar) se'm queien els c*ll*ns a terra de veure-ho. Per cert: si mai construeixen un passeig a la llarga, doneu-la per perduda. Fer un passeig es lo millor per matar una platja, ja que evita que es mogui la sorra i permet que el mar l'arrossegui mar endins durant els temporals. La cara nova caldria fer-la a l'alcalde...

Carolina: M'encanta que m'expliquis aixo. Els politics d'aqui i d'alla han emmerdat tant el nom de Catalunya que ja no significa el que volia dir abans. Com va dir Pau Casals, dir Catalunya es dir Llibertat i Pau. Obviament aixo es un ideal i la crua realitat no es exactament aixo. Els catalans podriem tenir les virtuds dels nordics en quant a humanisme, sense deixar de perdre aquesta sang mediterrania de foc que alguns ens porta. Tanmateix, al meu entendre, la cosa esta degenerant i si no fem res per posar-hi remei, enlloc de tornar a ser 'genials' com ho foren els nostres besavis, acabarem per semblar-nos al Neng de Castefa, que no sap ni on viu. Espero que continuis sentint-te acollida a Catalunya i entre els catalans.
Salut per tu tambe,tambe a la resta!

Pere Tarter ha dit...

treuré un post sobre el Sistema Barrufet per tal de solucionar el tema de la façana marítima...
què et sembla?

el Gran Barrufet ha dit...

per mi, collonut!
la feina sera trobar els Tomahawks!
hahaha!!

Salut!

Ingrid ha dit...

Crec que els catalans som un pél més curiosos respecte a les altres cultures i països. Els japonesos són correctes amb els gaijins, però passen olímpicament d'on venim, quines arrels tenim, etc.
Això només ho puc dir des de la meva minúscula experiencia que vaig tenir a Tokio i des de la experiencia d'una amiga que ha viscut anys al Japó. Però... "en todos los sitios cuecen habas", no?

Joan ha dit...

aposto clarament pel teu sistema d'obres públiques

Carolina ha dit...

Feliz diada Barrufet desde Tarragona! ya te compraste un libro? regalaste la rosa?

saludos

el Gran Barrufet ha dit...

Cada terra fa sa guerra!

Salut!