dimarts, d’abril 24, 2007

Al llavi una flor i l'espasa ferma

Mocador d'olor
que la teva sina
acostava al cor:
com que et sap l'enyor
i et sap la pell fina
tremola d'amor.

Mocador d'olor
fragant tarongina,
com li bat el cor!


i el seu esguard damunt el meu esguard
sóc presoner
que la vull presonera:
aquest matí que una flor m'ha posat
li deia així
baix baixet
a l'orella:

sota els teus ulls, és un bes el que em plau.



Sota el meu llavi el seu, com el foc i la brasa,

la seda dels seus rulls com el pecat més dolç
-i l'espatlla ben nua
ben blanca

l'ombra corba
incitant
de l'esguard:

encara un altre bes
un altre
un altre

-quin perfum de magnòlia el seu pit odorant!


Si la despullava
oh, la meva amor!
un botó que queia
ja em donava goig
-ara la bruseta
i el cinyell tot pret,
mel rosada i fresca
la sina després:

al mig de la toia
clavellets vermells:


Visca l'amor que m'ha dona l'amiga
fresca i polida com un maig content!
Visca l'amor
l'he cridada i venia
-tota era blanca com un glop de llet.

Visca l'amor que Ella també es delia:

visca l'amor:
la volia i l'he pres.

2 comentaris:

Joan ha dit...

tu ets el mateix que es vol carregar la façana a tomahawks?
felicitats pel text...
(m'ho tornaré a llegir per veure si ho he entès bé)

el Gran Barrufet ha dit...

hahahaha!!
justament per la meva extrema sensibilitat i bon gust. A mes, no m'agraden les correcteses politiques ni els babaus encorbatats. Soc clar i catala!

i com deia el poeta:

La guerra i l’amar
la sal de la terra.

Al llavi una flor
i l’espasa ferma.


Malgrat tot, el text no es meu...TANT DE BO!!!

es de la 'rosa als llavis', d'en joan Salvat-Papasseit, el poeta de la Barceloneta...un dels meus favorits, per la simplicitat i frescor marineres amb que escrivia...per mi son dels millors i mes erotics poemes d'amor que s'han escrit mai des dels trobadors...Salut!