Mocador d'olor
que la teva sina
acostava al cor:
com que et sap l'enyor
i et sap la pell fina
tremola d'amor.
Mocador d'olor
fragant tarongina,
com li bat el cor!
i el seu esguard damunt el meu esguard
sóc presoner
que la vull presonera:
aquest matí que una flor m'ha posat
li deia així
baix baixet
a l'orella:
sota els teus ulls, és un bes el que em plau.
Sota el meu llavi el seu, com el foc i la brasa,
la seda dels seus rulls com el pecat més dolç
-i l'espatlla ben nua
ben blanca
l'ombra corba
incitant
de l'esguard:
encara un altre bes
un altre
un altre
Si la despullava
oh, la meva amor!
un botó que queia
ja em donava goig
-ara la bruseta
i el cinyell tot pret,
mel rosada i fresca
la sina després:
clavellets vermells:
Visca l'amor que m'ha dona l'amiga
fresca i polida com un maig content!
Visca l'amor
l'he cridada i venia
-tota era blanca com un glop de llet.
Visca l'amor que Ella també es delia:
visca l'amor:la volia i l'he pres.
2 comentaris:
tu ets el mateix que es vol carregar la façana a tomahawks?
felicitats pel text...
(m'ho tornaré a llegir per veure si ho he entès bé)
hahahaha!!
justament per la meva extrema sensibilitat i bon gust. A mes, no m'agraden les correcteses politiques ni els babaus encorbatats. Soc clar i catala!
i com deia el poeta:
La guerra i l’amar
la sal de la terra.
Al llavi una flor
i l’espasa ferma.
Malgrat tot, el text no es meu...TANT DE BO!!!
es de la 'rosa als llavis', d'en joan Salvat-Papasseit, el poeta de la Barceloneta...un dels meus favorits, per la simplicitat i frescor marineres amb que escrivia...per mi son dels millors i mes erotics poemes d'amor que s'han escrit mai des dels trobadors...Salut!
Publica un comentari a l'entrada