Pero tornem a Kyoto, la ciutat dels 10000 temples; diga'ls-hi exagerats? Les fotos son del Ginkakuji, el 'temple del pavello argentat', germa pobre del Kinkakuji, el 'temple del pavello daurat', postejat fa temps. El nom no fa la cosa, diuen, pero en aquest cas, encara menys. Mentre que el temple daurat es realment daurat merces a una patina de pa d'or, l'argentat es de fusta pelada. Devien fer curt de calers i s'oblidaren de la plata? Tambe es famos per ser pertanyer a la secta Zen del budisme, aquesta que es dedica als jardins fets de grava, sorra, pedrots, i ratlletes. Jo prefereixo el verd.
La resta de fotos son d'altres temples al llarg del 'cami dels filosofs'. No se perque, pero tinc una tirada pels edificis Shinto. No son tan profunds filosoficament parlant i solen estar dedicats a deus molt prosaics, com el de l'arros, i decorats amb tota mena d'estatues de criatures que els fan de missatgers, com la guineu. Deu ser pel color, que jo anomeno 'vermell shinto' i que rellueix en els vestits de les precioses miko, o potser pels picarols de la mida de cassoles que pengen del sostre i que la gent fa sonar despres d'encendre una barreta d'encens, llenc,ar una moneda, i fer una petita pregaria amb les mans plegades. El temple de la foto tenia figures curioses de micos (mai una sola lletra canvia tant el significat d'una paraula!), aguiles, i rates.
Despres me'n vaig anar a Kawaramachi a menjar sushi en una lloc bastant decadent que m'agrada molt, per celebrar el Nadal com deu mana. Com ateu recalcitrant em permeto de dir In terra pax hominibus bonae voluntatis.
1 comentari:
Hola!
Acabo de coneixer el teu blog i la veritat es que em sembla bastant interesant.
Jo hi he estat un parell de cops però com a turista.
Però es que tinc un dubte. Potser ja ho has comentat en algun post però no ho he vist. Com carai vas arribar sense coneixer l'idioma, amb el billet d'avió... i vas trobar feina? COm es fa això? No necessites un visat de treball?
A cuidar-se!
Publica un comentari a l'entrada