dimecres, de desembre 13, 2006

Henna Neko


Ai, barrufets, barrufets meus! Com sabreu, al Japo hi ha una certa predileccio pels gats com a animals de companyia i tambe com a simbol, sobretot de la bona sort, com ara el maneki-neko. Pero no parlare d'aixo, ja que tothom ho coneix. Us presento el que jo anomeno el 'gat xungo'.

En ser una illa, els animals del Japo solen tenir certes adaptacions que els diferencia de la resta dels seus parents. Mentre que els gossos solen ser petitons i poc parladors, els gats es fan grossos com un tuixo. Es habitual trobar gats amb sobrepes, i hi ha fins i tot menjar de dieta per a ells. Pero el que em fascina del nostre nou amic es la seva imperturbabilitat, propia d'un monjo budista versat en la meditacio.

Molts caps de setmana baixo a Osaka i passo tot sovint per l'estacio de Tennoji. Es una important estacio i sempre es un formiguer de gent amunt i avall. Com creuar el carrer es moltes vegades materialment impossible, cal o be passar per una mena de pont per sobre de l'encreuament de carreteres o be per un pas soterrani. Com el pas soterrat te escales mecaniques (els japonesos no son de caminar ni pujar gaires escales) doncs acabo pillant la cua de cargols que va per sota terra. Un dia vaig notar una cosa ben estranya: al mur que hi ha just al costat de les escales mecaniques en pujar al vestibul de l'estacio d'Abeno Suji, que hi ha al davant, hi solia haver els diumenges pel mati una presencia en forma de gat immobil que guaitava des de dalt com el gat de Cheshire.

El primer dia que el vaig veure vaig pensar que era un nino que algu s'havia deixat a sobre. El seguent diumenge, m'hi vaig parar mes estona esperant que desaparegues deixant nomes el somriure i, res de res, el gat no movia ni els pels del bigoti. El tercer diumenge, ara amb la meva camera, li vaig fer unes fotografies i per fi! el gat es va moure pel flaix! Despres va sortir un home de darrera d'una columna que ni havia vist i em va dir que si volia podia fer-li mes fotos. La meva xicota li va preguntar si li passava alguna cosa al gat, que no es movia i quin misteri hi havia en venir cada diumenge a aquesta estacio.

Les contestes van ser bastan curioses. El senyor, que devia rondar la seixantena, ens va dir que havia estat entrenant al gat molts anys per a que romangues immobil, i que com a entrenament, doncs, el portava a l'estacio, plena com un ou, per a que ell s'acostumes a la gent i la gent aprecies les habilitats del seu gat. Fins i tot ens va dir que si no fos perque la resta de la setmana estava enfeina, tambe se la passaria en aquella estacio amb el seu gat.


Be, jo encara ara estic sorpres, i el gat, que fa certa la dita aquella dels gats de guix, continua encara cada diumenge pel mati fent la seva aparicio, vestit de vermell, a l'estacio d'Abeno Suji, davant de la de Tennoji. Per cert, aquest lloc encara te mes rareses: a sobre mateix de l'estacio hi ha uns grans magatzems anomenats 'la Serena' on, per casualitats de la vida, s'hi troba el Consulado Honorario de Espanya a Osaka. Si, barrufets meus, un consulat espanyol en un cortingles qualsevol, i vigilat per un gat immobil, el gat xungo.

1 comentari:

Pere ha dit...

hola xec,
INCREÏBLE AIXÒ DEL GAT!
A Tarragona ultimament també en tenim bastants! A la zona del circ-plaça Sedassos han estat recollint firmes per a esterilitzar-los!
Sembla que n'hi ha massa!
Ara bé, gats actors encara no en tenim.
Pel que fa al Barça al Japó, aqui diuen que aquests japonesos s'han tornat bojos!!!