dimecres, de desembre 06, 2006

Un Santuari de Venus

Be, Barrufets meus, us dec la explicacio del segle. Que te Japo que realment valgui la pena? No son els monuments, ni els paissatges, ni les infraestructures, ni la tecnica, ni aquesta mania seva de indicar-ho tot per triplicat i amb esquemes i dibuixets, que impossibilita a l'ull occidental de trobar facilment la informacio justa i necessaria. El que realment val la pena del Japo son les seves dones, les japoneses.

Quan un aterra al Japo, se n'adona que pel carrer tot son dones; els homes han desaparegut. On son? doncs, a l'empresa o bevent amb els amigots o companys. Per aixo, crec que elles son molt mes interessants que no pas ells. No penseu nomes en les japoneses en els termes de l'estereotip de Madame Butterfly, perque aquesta es una visio parcial i esbiaixada de la realitat. Les japoneses son la columna vertebral del pais, pero d'aixo ja en parlarem un altre dia.

Tothom te al cap una imatge una mica equivocada d'una 'geisha', que identifiquen com una dona docil i submissa al servei del marit, pero aixo es nomes l'aparenc,a. Elles fan aquest paper perque es aixi tal com a ells els agraden les dones. Els japonesos estan obsessionats per les noies joves, com mes joves millor, i elles aparenten ser eternes jovenetes, no sols en la vestimenta, sino sobretot en un comportament intencionadament beneit, que pot arribar a embafar.

Pero el que mes m'ha cridat l'atencio de les japoneses en el temps que brando per aqui es la seva extremada femimitat i elegancia, tan en els seus moviments com en les seves paraules. No es una questio de bellesa abassegadora, es una altra cosa. Mantenen una feminitat que malhauradament les dones de casa meva s'han deixat esterilment perdre. Son dones i ho semblen, i aixo es el que les fa tan atractives, pels meus ulls. Sento queixar-me de les dones de Catalunya, pero ultimament moltes han perdut el nord. S'han embolicat en una carrera sense mida per negar el que son i entre fums, regims, estres i males babes, s'han convertit en insuportables ogres totalitaris.

Com a tot arreu, tambe hi ha cavallots de batre faves, retacos i 'guarrules', i masses cops entren voluntariament en una fase 'obachan' (iaia) abans del que els tocaria. Tanmateix, enlloc no he trobat les mostres d'histera que he hagut de sufrir en el meu pais. Te n'adones nomes sortir una mica de la closca de l'ou que ser una dona moderna no vol dir necessariament deixar de ser femenina, pero les dones al Japo, modestament opino, estan entre les mes femenines del mon, i aixo, per un home que aprecia la beutat, es molt atraent.

Quan una japonesa passa per davant dels teus ulls, caminant sobre d'alts talons, mes alts del que seria desitjable; quan les veus saltironejar com pardalets que arrosseguen del brac, enormes bosses a l'altura d'unes cintures abastables d'una sola grapada; quan veus els seus cabells llargs i pentinats amb tot detall, no pots mes que sucumbir a l'encant de la subtilesa delicadament tallada en l'ivori de les dones del Japo. Una opinio.

7 comentaris:

Joan ha dit...

m'anava a dormir i he volgut passar abans per aquí.
Carai noi, deixaràs contentes les dones catalanes?
vols dir que han perdut tant la feminitat? Tanta és la diferència mb les japoneses?

el Gran Barrufet ha dit...

No parlo de casos concrets, es la sensacio que sempre he tingut, i que ara he pogut confirmar.
A mi m'agaden molt les catalanes. No hi tinc res en contra. Ara be, ultimament n'hi ha que semblen estibadors amb mono! El simple fet que tu em facis aquesta pregunta ja denota el que vull dir: es que no es poden criticar? es que no es pot opinar sobre elles sense que muntin en colera? Es aixo al que em referia. La mala llet!
De les japoneses es diu que son punys de ferro en guants de vellut. A Catalunya diria que el guant es d'estopa.

el Gran Barrufet ha dit...

Mite Geisha. Es possible que en parli algun dia perque es molt mes interessant del que sembla. No en soc expert, pero no es un mite. Encara existeixen, i les de veritat no son pas prostitutes, com molta gent pensa. Son artistes de l'entreteniment: canten, balle, expliquen histories i fan jocs de mans. Despres hi ha la turistada per guiris on noies que no en tenen ni idea es vesteixen com elles i fan el numero. Feu un paral.lel entre aixo i el flamenc. Compareu el de debo i els 'tablaos' per alemanys borratxos. Doncs, el mateix passa amb les 'geiko' (veritable nom de les geishas). Despres hi ha les 'onsen geisha', que si son prostitutes i, diuen, es distingeixen de les de veritat per portar el nus del 'obi' (cinturo) pel davant, ja que se l'han de desfer mes vegades per dia.
Nomes una cosa mes, si son barates, no son geishas, ja que llogar una geisha et pot sortit per una bona picossada.

Tondo Rotondo ha dit...

T'animo a constinuar il.lustrant-nos! Gràcies Gran Barrufet!

Bernat Agullo ha dit...

el marco-polo catala? Ja has aconseguit parlar amb una d'elles? De moment nomes parles de formes, pel que veig... (i no dius res de les dentadures que tenen... aixo tb et tira?)
I a veure si fonamentes els teus comentaris, que em sembla que has sentit campanes i no saps d'on

el Gran Barrufet ha dit...

Hola, Bernat
Fa mes d'un any que soc per aqui, i t'asseguro que he anat mes enlla de simples paraules amb "elles", pero no es del teu interes. Res de campanes, ni quan parlo d'aixo ni quan parlo d'altres coses.
Lo de les dentadures, doncs, si. En general, l'ortodoncia al Japo fot pena. A Espanya son els culs i al Japo son les dents. Pos vale. En qualsevol cas, jo parlo del que se i el que he vist. Ja ho dic al comenc,ament del blog. No tinc cap mena de ganes de pontificar, nomes explico el que em sembla i el que veig sota el meu punt de vista, completament parcial, pero ja et dic que no soc cap estudiant d'intercanvi flipat amb la cultura nippona. He viscut a bastants llocs i se que dic.

el Gran Barrufet ha dit...

Pel Bernat:
M'he informat una mica. Veig que has estat estudiant de la ETSEIB i t'estas doctorant. No seras fill de l' "Agullo", el terror de Mecanica? perque seria una coincidencia curiosa, hahahaha!!! (hi tens una certa retirada)
Be, si l'ets(eib, hahaha!!! humor d'enginyers), dona-li records de part meva. Jo tambe vaig ser estudiant seu i puc dir amb orgull que vaig ser dels pocs de la meva promocio que no va suspendre mai...que ja es dir!
Si no l'ets, doncs, res, dir-te que em estudiat al mateix lloc, pero amb uns quants anys de diferencia, per aixo jo soc ja un gran barrufet, i tu no.