Problemes de Catalunya (III)

Com es possible que sigui mes assequible comprar un apartament al Upper West Side de Manhattan que no pas a Barcelona? que dic Barcelona! posem per cas Cardedeu. Sembla logic que el preu es fixi segons l'oferta i la demanda. Si hi ha gent disposada a pagar un cert preu, doncs, endavant. El que passa que si pensem en una casa de la mateixa manera que qualsevol mena de be especulatiu, el preu hauria de fixar-se segons el negoci que el fet de tenir aquest be et proporciona.

S'enten, aleshores, el preu de l'apartament de Manhatten, ja que viure-hi et permet treballar en negocis que generen grans beneficis. Ara be, quin negoci hi ha en viure a Cardedeu? tret del propi dels especuladors immobiliaris, ben pocs veig jo. Fins i tot, a una gran ciutat com Barcelona. Es d'aquesta manera que em sembla inverosimil els preus que la gent esta disposada a pagar per autentiques birries de cases que no valen ni la quarta part.

Ah! que es una mena d'inversio...no hi ha una mica de fal.lacia en aquest pensament? s'hauria de descomptar del preu de venda d'un cert immoble totes les despeses generades per la seva compra, amortitzacio i manteniment. Per a curts periodes de temps amb increments bestials del preu de la vivenda, si que hi ha benefici; pero per a mes llargs terminis, hi ha un limit en el temps d'amortitzacio i el tipus d'interes que es pot estar disposat a assumir fins que el negoci passa a ser ruinos i insostenible.

Hi ha altres fonts de pensament fal.lac,, com ara que el preu de la vivenda mai baixa i que sempre podre vendre a un preu mes alt del que se'n vaig fer en la compra. El primer es facil de desmentir. Va passar a Japo als anys noranta, quan el pais va viure un autentica febre compradora que va acabar amb una crisi de 15 anys de la qual ara comencen a sortir. Un simple estancament en el preu dels pisos durant 10 anys suposa una baixada del preu en termes reals en descomptar-ne la inflacio. El segont argument es el pitjor, ja que no te en compte que si vens el teu pis en un cert moment, te n'has de comprar un altre.

En resum, que jo em meravello de veure que els lloguers i els preus de les cases son mes baixos a paisos 'cars' com el Japo, amb sous superiors a Catalunya, mentre la gent continua col.locant-se voluntariament la corda al coll entrant en hipoteques de 30 anys o mes sense sospesar el conjunt de l'operacio i mirant nomes la cuota mensual, que es variable, de manera que acaben vivint de lloguer en un pis que es propietat del banc.