dimecres, de novembre 29, 2006

Per que els lluitadors de sumo son tan grassos?

Suposo que molts de vosaltres possiblement us haureu preguntat en algun moment de les vostres vides "per que els lluitadors de sumo son tan grassos?". Aprecieu la diferencia entre "per que?" i "per a que?". La segona es obvia; com mes pesen, mes costa moure'ls i per aixo tenen mes possibilitats de guanyar. La resposta a la primera era un misteri per a mi fins la setmana passada.

En general, els japonesos son primots. Aquest fet, pel que jo he vist, es deu al que mengen i a la cuantitat, sobretot, que sol ser mes aviat escassa en comparacio amb els nostres tiberis. D'aquesta manera, es com s'aprimar un, menjant poc. Aqui tot es petit, i les racions, doncs, tambe. A part, no els agrada la quantitat, si no la varietat i la qualitat. Son uns tasta olletes.

Pero encara no he respost a la pregunta de per que els lluitadors son tan grassos. Doncs, perque mengen un menjar especialment potent, el 'chanko nabe'. El nabe (cassola) sol ser una mena de escudella lleugera de verdures que es cuina in-situ d'una manera semblant a la 'fondue'. Totes les cases tenen uns fornets que funcionen amb unes llaunes petites de gas i que solen col.locar a sobre de la tauleta entorn de la qual s'asseuen al 'menjador'. Es amb aquest fornet que calenten el nabe on couen les verduretes.

Que fa al chanko nabe especial? doncs, que el que nosaltres diriem caldo es molt concentrat. A mes hi posen unes mandonguilles de carn, penques grans de tofu i el bolet shiitake. El menjar es delicios, especialment ara que comenc,a a fer fred. Si queda caldo al nabe, se'l mengen afegint-hi arros o fideus, ja que es en el caldo on hi ha la substancia i al Japo no es deixa mai menjar als plats.

Tota la comedia dura un parell ben be d'hores i el cos et queda realment ben servit, a punt per l'accio. No m'estranya que s'engreixin tant, ja que se suposa que els lluitadors en mengen a diari. El que em vaig menjar portava 'kimchi' que es una mena de bleda fermentada i bastant picant molt tipica de corea pero que els japonesos aprecien tambe.

3 comentaris:

Pere Tarter ha dit...

Tinc entès que el sumo és l'esport nacional del Japó. I em sona que els apassiona el tema.
Compararies l'afició al sumo al Japó amb la nostra amb el futbol?
O el futbol també apreta tan fort com a casa nostra?

el Gran Barrufet ha dit...

em sembla que lo del sumo es una mica com les curses de braus, se suposa que es la 'fiejjta nasiona', pero a la majoria de gent els importa un pito. Tot i aixo, mou molts calers i els lluitadors tenen molta fama i surten a la tele en programes i anuncis.
El que els agrada al japonesos es el baseball! sobretot ara que son els campions del mon. El futbol, tambe el segeuixen, pero la lliga japonesa es bastant dolenta i la seva seleccio es pitjor que la llana de gos, i diuen que els fan avergonyir.
Als japonesos els agrada guanyar, i salten d'un esport a l'altre amb una facilitat bestial. Per exemple, van guanyar medalla en patinatge artistic femeni, doncs, tot era patinatge. Quan tenien possibilitats de guanyar medalla al campionat mundial de volleyball, volleyball per un tube. Despres els van eliminar, i el volleyball va desapareixer de la tele...son aixi!
Si el Barc,a fitxes un japones, encara que fos per pintar les ratlles del camp, el Barc,a tindria 125 milions de nous socis en una setmana!

Pere Tarter ha dit...

Doncs quasi que n'hauríem de fitxar un!