dilluns, de maig 21, 2007

De l'irasshaimase a l'irasshaimashita


Si una cosa tenen d'admirar els japonesos es la qualitat del servei dels seus comerc.os. Es impressionant. Acostumat ja de ben petit a sentir-me insultat i menystingut pel comerc, tradicional tarragoni, on mes aviat sembla que facis nosa si no es que ets el Sr. Pepet o la Sra. Pepeta, cas en el qual perdran el cul per fer-te la pilota (Can Quadres n'es un clar exemple), o haver-te-les te tenir amb l'indocumentat/da de torn que no sap ni on viu ni el que es una 'mitjana' o el 'pernil dolc,', es enormement gratificant coneixer una altra manera de fer, on el client i la seva satisfaccio son el mes important pel botiguer.

Quan entres en qualsevol comerc, nippo, sentiras immediatament un 'irasshaimase' (Sigui benvingut!) sovint cridat a cor pels dependents de la tenda. Aqui comenc,a un impecable tracte del client que va des d'un somriure perenne fins a correr corquevol per atendre't. Sigui el que sigui que preguntis o demanis, faran allo que estigui a les seves mans per tal de satisfer-te. Els japonesos tenen un verb que ens caldria recordar; es el gambaru, que els catalans actuals vergonyosament hem oblidat, entre d'altres coses. Vol dir posar-hi el coll, donar el maxim d'un mateix per tal de realitzar una tasca. Es habitual que s'animin amb l'expressio 'gambare!' quan comencen a fer una feina.

Fins i tot a les tendes on el servei no es tan acurat, com en els 'convini' (convenience store), el dependent sortira correns deixant tot el que estigui fent en aquell moment per tal d'atendre't si veu que hi ha cua. El client no esta per a fer-li perdre temps. En tendes o comerc,os amb mes cara i ulls, el servei arriba a ser tant exquisit que hi ha camins que em recorda aquella escena de 'Pretty Woman' on el Gere i la Roberts exigeixen que una dependenta d'una tenda de modes els faci la pilota fins a la nausea. Al Japo, no cal exigir res, ve inclos en el servei. A mes de les reverencies i un llenguatge mes educat de l'habitual, t'arriben a acompanyar fins a la sortida carregant amb els paquets, punt en el que et despedeixen amb un 'irasshaimashita!' (gracies per haver vingut!).

No acaba en les simples formalitats l'atencio exquisida del client. El producte sol ser de qualitat, els dependents saben el que estant venent, l'embolquellat es d'artesania, i mai t'atendran amb una mala paraula o un brusc 'que?'. Despres del client, la mercaderia es molt important i aberracions com el Dia o el Lidl, on els productes sembla que hagin estat deposats enlloc de depositats, serien impensables al Japo, per no parlar de les caixeres agresives i maleducades, habituals en aquests llocs.

De vegades, tot i el sobredimensionat nombre de persones que atenen (dissabte vaig comptar set persones en un cafe on tirant llarg hi cabrien unes 30 persones), tot el proces de pagament es fa bastant lent. A la caixa dels supers, despres de fer-te una reverencia, et transfereixen el que hi ha a la teva cistella a una altre cistella, pero col.locat-ho amb una cura extrema segons la mida, forma, i tipus de producte, mentre anomenen mecanicament el nom i preu de cada cosa. Etre un recital de formalitats, et donen el canvi (te'l compten dos cops davant dels teus ulls per evitar errors mentre canten les quantitats) i et tornen a fer una altra reverencia quan deixes la caixa i et diregeixes a unes taules habilitades per a col.locar el que has comprat a dins les bosses.

L'altre inconvenient es l'abasegador exces d'us de bosses de plastic. Compres un croissant i un donuts que et vols menjar immediatament i te'ls posen en deues bossetes separades, dins d'una altre bossa, que col.loquen en una de mes gran i resistent amb el nom de la tenda. Un tallet de pasti? doncs, dins d'una capsa de cartro amb un enginyos bloc de gel dins una bosseta hermetica en un costat que duri el temps que tardaras a arribar a casa (t'ho pregunten), tot dins d'una altra bossa. De vegades no entenen que no vulguis tanta bossa, i et miren amb cara rara quan els dius infructuosament 'ii desu! ii desu!' (esta be! per a dir que no vols alguna cosa), pero no hi ha manera. Avui m'he comprat una trena i me l'han donada dins d'una bossa llarga de plastic amb un llacet al cap d'amunt.

Un cop vaig preguntar si mes endavant tindrien uns pantalons i unes sabates que em feien gracia. Em van dir que si, que mes endavant 'potser' els hi arribarien amb la nova temporada. De vegades, el 'tabun' (potser) es una manera elegant de dir-te que no, per aixo no en vaig fer gaire cas. Pero em van demanar molt amablement l'adrec,a de casa i em van dir que m'hi enviarien la informacio tan bon punt en sabessin alguna cos. Be, jo esperava que m'enviessin el cataleg de la marca, pero per sorpressa meva, al poc temps em van enviar unes polaroids del que havia demanat i una carta manuscrita agraint-me l'interes.

Un altre exemple; al parquing de la gran superficie que acaben de inaugurar davant de casa hi ha uns vigilants que paren el transit quan hi entres o en surts. A mes, t'ajuden a agafar el tiquet de la maquina i quan surts, ells mateixos te l'hi posen, per tal que no tinguis problemes. I cada dia quan vaig a l'estacio, es un veritable recital de reverencies i ohaiogozaimasu (bon dia tingui!), que fins i tot arriba a fer-se una mica apelagos. Us imagineu al parquing del Carrefour algu que us ajudi a trobar aparcarment i us digi 'bon dia!' amb un somriure d'orella a orella mentre us fa una reverencia? No, barrufets meus, nosaltres preferim el masoquisme de la mala educacio.

1 comentari:

Biby Cletus ha dit...

Cool blog, i just randomly surfed in, but it sure was worth my time, will be back

Deep Regards from the other side of the Moon

Biby Cletus