Coure's al bany Maria

Avui, petitons meus, us explicare les meves ventures en els banys calents. Queda dit que no tinc cap fotografia que il.lustri com son els onsen i els rotenburo, la seva versio outdoors. Tot plegat es una mica estrany des de la nostra optica ja que, almenys per a mi, el bany es una de les coses que considero intimes. Tanmateix, al Japo, com ara en molts d'altres llocs mes propers com els paisos nordics o a l'antigor classica, el bany es considera un esdeveniment mes social, com el nostre vermut o fer el cafeto.

Un onsen es basicament una piscina d'aigua calenta. En els que son naturals, l'aigua prove de les entranyes de la terra i hi sol haver una ferum de sofre que n'impregna l'atmosfera. Tambe n'hi ha d'artificials, amb aigua escalfada a proposit, meres piscines d'aigua calenta. Malgrat tot, la confortabilitat dels japonesos depen molt de tenir a la vora uns banys calents, i per aixo, la majoria de llocs turistics i hotels en tenen a disposicio dels clients.

Els japonesos tenen per costum prendre un bany d'aigua calenta a casa abans d'anar-se'n al llit. Es com la nostra dutxa matinal. Tot i la semblanc,a aparent, no procedeixen de la mateixa manera que nosaltres. Solen fer-ho ambprofusio d'aigua que es forc,a calenta. Fins i tot a casa, el sistema d'escalfament te un petit dispositiu per mantenir l'aigua de la banyera calenta tota l'estona que faci falta. Una altra diferencia es que no es renten dins de l'aigua. Ho fan fora del bany en una zona preparada que permet fer servir la manega de la dutxa. Primer, es renten ben nets i despres, s'introdueixen en l'aigua calenta, com en un balneari. A mes, les families solen reutilitzar la mateixa aigua per a tots els seus membres, i els pares solen banyar-se amb els seus fills. Qui hagi vist en Shinchan sabra a que m'estic referint.

Els onsen son el lloc natural per a fer aixo que acabo d'explicar. Primer, cal rentar-se be i de cap a la piscineta que sol tenir mig metre de fondaria i una temperatura d'uns 43 graus. Per un occidental com jo, la sorpresa ve de la manera com es renten, ajupidets asseguts sobre un petit tamburet, davant d'un mirall i de les aixetes i manega de la dutxa. Nuets de pel a pel, asseguts un al costat de l'altre, es netejen de cap a peus amb l'unic ajut d'una mena de tovalloleta escasissima amb la qual es freguen per tot el cos amb una vigorositat i destresa que segurament porten desenvolupant des de la infantesa. Solen esbandir-se amb un petit cossi amb el qual es llenc,en aigua pel damunt. L'ambient sol ser una mica tenebros, amb poca llum i molts vapors de l'aigua fumejant. Recorda les imatges que tots ens hem fet de les termes romanes, pero sense marbres ni togues.

El primer cop que hi vaig anar vaig sentir veritable panic escenic. Tot conill i blanquet, sense coneixer gaire la tecnica i amb tot de japonesos que segurament devien pensar com un gaijin com jo havia arribat a parar alla. Ningu sembla mantenir cap conversa, tret dels pares amb els fills. La gent, en havent acabat la rentada, i amb la tovalloleta posada davant dels penjolls, s'acomoden dins de la piscina i s'hi esta una estoneta. Pero mes aviat sembla que tothom s'ignori, poc o molt, com fan sempre, un comportament que veig en els trens i situacions molt denses, i que estic aprenent per tal de no arribar a l'ansietat que poden provocar les immenses gernacions que s'acumulen en certs llocs.

43 graus es una temperatura bastant bestia per a mi, que em deixa la pell vermella i que fins i tot pot semblar cremant al principi; pero sembla que per algun motiu es l'estandard de les aigues als onsen. Els onsen tenen una versio mes bucolica i a l'aire lliure que s'anomena rotenburo. L'ideal es contemplar un paissatge magestuos des de la piscina estant, mentre a fora hi ha un fred que pela, i un se sent completament embolcallat per la cremor de l'aigua termal. Es un topic habitual dels futlletons turistics on un parell de dones de mitjana edat gaudeixen d'un bany mentre davant seu tenen un paissatge espectacular. L'ideal es combina amb l'estanc,a en un ryokan (hotel tradicional japones) i un menjar exquisit de subtileses del mar. Si es fa be, la broma pot sortir per un ull de la cara, pero es una d'aquelles coses que s'han de fer almenys un cop a la vida.

Aquest cop, el rotenburo formava part d'un complex d'aigues termals al peu de les muntanyes nevades que devia tenir mes anys que els pels de Buda, on s'hi entrava per 500 yens. Als japonesos els encanten els negocis antics, i aquest tenia un edifici que de fora ho semblava forc,a. Tot i aixo, estava prou ben acondicionat i net, i s'hi podia passejar descalc, a dins. Els japonesos semblen canalla a voltes i a la que poden els agrada anar pel terra. En llocs com aquests, els encanta anar descalc,os i vestint yukatta, una mena de bata de coto molt fina, seient i jaient en qualsevol lloc que els sembli idoni per a fer una becaina, ignorant completament que no estant a casa seva o que hi ha d'altra gent desconeguda entorn seu.

La zona, una mena de Caldea andorrana, es famosa pels onsen i estava plena com un ou d'autocars amb gent que hi anava. Malgrat tot, al de fora, s'hi podia estar sense masses dificultats d'espais. Anar a un onsen es una experiencia, la nuesa comunitaria i la cremor de l'aigua son dues coses que no havia experimentat gaire sovint. Tanmateix, jo soc mes d'una dutxa temperada al mati i anar a la platja a prendre una bona banyada. M'encanta la salabror del mar sobre la meva pell. Suposo que cadascu es com el fan a l'infantesa, i a mi, me la van fer al mar.