Ha arribat l'hora, petits barrufets meus, d'explicar una mica que caram hi foto jo al Japo. Doncs, hi vaig arribar per casualitat, com totes les coses que importants d'aquesta vida. Estava foten-me de fastic per Catalunya, on mes val se de fora que haver-hi nascut, i em van oferir de venir-hi a treballar.
Penseu que ni parlava, ni parlo, la llengua, i ni tenia els diners per pagar l'avio per arribar-hi. Tot i aixo, com no tenia cap mes oferta ni previsions que m'hen sortis cap d'interessant, doncs, vaig fotre la maleteta i cap al Japo, que hi falta gent. S'ha de dir que en el meu cas tot van ser facilitats.
Va ser canviar de pais i, de moment, tot ha sigut millorar. Feina, pis, i companyia. Tot al contrari que a Catalunya, on a part del bon clima, paissatge i gastronomia, ho tenia tot bastant cru. Mes endavant, potser, explicare a que em dedico i perque, en la meva feina, es molt millor el Japo que no pas Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada