Be, nomes hi fa un any que hi visc i no crec que encara en sigui un expert, pero us dire el que penso. Com tot bon 'gaijin', jo tambe tinc la meva teoria de com es el Japo i com son els japonesos. Passare dels topics de molts dels que des d'aqui escriuen. A mi m'importa ben poc aquestes banalitas que a molts els fa corre amunt i avall, siguin mangues, comics, video-jocs i d'altres coses per canalla.
Tampoc m'interessa gaire les coses que visiten els turistes, com ara museus, temples, i edificis. Aixo fa gracia els primers mesos, pero despres de viure-hi un temps, doncs, arriba un moment que embafen i semblen, mes o menys, tots iguals. Hi ha honroses excepcions que mereixen la pena i que quan toqui ja comentare.
Del Japo, crec jo, interessa mes els japonesos i, en particular, les japoneses. No es que m'agradi completament la manera de ser que tenen els japonesos, pero crec que val la pena d'atanssar-s'hi per mira d'entendre'ls, que no pas quedar-se amb l'estereotip que els occidentals en tenim. I pel que fa a les seves dones, doncs, nomes cal veure-les! el pais n'es ple! i pel carrer nomes trobes dones i mes dones. Japo es un santuari de venus!
L'altre tema important del Japo es el gastronomic. Deu n'hi do quin pais! Aqui m'he tornat a retrobar amb el gust de les fruites i verdures. Els millors tomaquets que he tastat en anys son aqui, i les fruites mes dolces i gustoses en decades. I per a qui li agradi el peix com a mi, Japo es el paradis.
dimecres, d’octubre 25, 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada