Com es el Japo ? (II)

Per un catala com jo, el Japo es un pais bastant diferent de qualsevol altre que pogueu visitar per Europa o America. Es un pais modern i industrialitzat, i podriem dir que es el mes occidental del paisos orientals. Ara be, quan baixes de l'avio, a part de la humitat i calor sofocants que em vaig trobar jo, entres en un altre mon.

Tot es a la seva manera. Els carrers, els edificis, les tendes, i qualsevol altre cosa que us pogueu imaginar es 'semblant' a alguna cosa que conegueu, pero a la vegada, completament diferent. Pels meus ulls, tot era confusio, caos, i un merder tan gran de coses barrejades que no tenien cap mena de significat per a mi, que feia molt dificil d'orientar-m'hi i entendre ni que fos els cartells que indiquen les direccions.

Ningui no parla angles. Aixo no es d'estranyar, ja que el mateix passa a Catalunya, on fins i tot hi ha gent que ni parla catala. Pero a mes, un cop fora de l'aeroport entres en la jungla tupida del Kanji. Res es el que sembla ni es tan senzill com us pogueu imaginar. La meva primera sorpresa va ser en buscar l'autocar que m'havia de dur al poble on visc ara, Takanohara.

Sobre el paper era facil. Sabia per on havia de sortir i a on havia d'anar, i fins i tot el nom de la linia d'autobusos i una foto. Els japonesos son d'indicar les coses amb un exces d'informacio, que sovint no serveix per res. Primera dificultat: comprar el bitllet. Ara estimo les maquines de bitllets, perque son de les millors coses que hi ha al Japo, pero el primer dia va ser complicat, tot i que no soc de lletres!

"Perfecte, ja tinc el bitllet!", vaig pensar, "ara nomes haig de pujar al bus...pero, quin bus?" despres de buscar el meu, comparant els 'dibuixets' amb els que tenia al paper, m'adono que el meu bus, localitzat per fi, es just el que se n'esta anant. Precisio nipona. La hora en punt i un segon, i l'autobus marxa. Be, ara ja se d'on surt, nomes he d'esperar...una hora?! Si, barrufets meus, una hora de rellotge fins el seguent. Una llarga hora mes les que ja portava damunt meu. Si mes no vaig arribar on tocava.

Com es el Japo?

Be, nomes hi fa un any que hi visc i no crec que encara en sigui un expert, pero us dire el que penso. Com tot bon 'gaijin', jo tambe tinc la meva teoria de com es el Japo i com son els japonesos. Passare dels topics de molts dels que des d'aqui escriuen. A mi m'importa ben poc aquestes banalitas que a molts els fa corre amunt i avall, siguin mangues, comics, video-jocs i d'altres coses per canalla.

Tampoc m'interessa gaire les coses que visiten els turistes, com ara museus, temples, i edificis. Aixo fa gracia els primers mesos, pero despres de viure-hi un temps, doncs, arriba un moment que embafen i semblen, mes o menys, tots iguals. Hi ha honroses excepcions que mereixen la pena i que quan toqui ja comentare.

Del Japo, crec jo, interessa mes els japonesos i, en particular, les japoneses. No es que m'agradi completament la manera de ser que tenen els japonesos, pero crec que val la pena d'atanssar-s'hi per mira d'entendre'ls, que no pas quedar-se amb l'estereotip que els occidentals en tenim. I pel que fa a les seves dones, doncs, nomes cal veure-les! el pais n'es ple! i pel carrer nomes trobes dones i mes dones. Japo es un santuari de venus!

L'altre tema important del Japo es el gastronomic. Deu n'hi do quin pais! Aqui m'he tornat a retrobar amb el gust de les fruites i verdures. Els millors tomaquets que he tastat en anys son aqui, i les fruites mes dolces i gustoses en decades. I per a qui li agradi el peix com a mi, Japo es el paradis.

Que hi faig al Japo?

Ha arribat l'hora, petits barrufets meus, d'explicar una mica que caram hi foto jo al Japo. Doncs, hi vaig arribar per casualitat, com totes les coses que importants d'aquesta vida. Estava foten-me de fastic per Catalunya, on mes val se de fora que haver-hi nascut, i em van oferir de venir-hi a treballar.

Penseu que ni parlava, ni parlo, la llengua, i ni tenia els diners per pagar l'avio per arribar-hi. Tot i aixo, com no tenia cap mes oferta ni previsions que m'hen sortis cap d'interessant, doncs, vaig fotre la maleteta i cap al Japo, que hi falta gent. S'ha de dir que en el meu cas tot van ser facilitats.

Va ser canviar de pais i, de moment, tot ha sigut millorar. Feina, pis, i companyia. Tot al contrari que a Catalunya, on a part del bon clima, paissatge i gastronomia, ho tenia tot bastant cru. Mes endavant, potser, explicare a que em dedico i perque, en la meva feina, es molt millor el Japo que no pas Catalunya.

Paissatge d'Osaka

M'havia descuidat de dir-vos, barrufets meus, que tambe hi inclure tota mena de material grafic en aquestes pagines, de manera que seran molt mes interessant. Per comensar, us ensenyo un carrer qualsevol d'Osaka i la seva arquitectura urbana. En concret, vora la zona de Shinsaibashi.

No cregueu pas que es tracta d'una zona marginal. Esta a menys d'un 1min a peu de les tendes mes cares d'aquesta zona, els noms de les quals m'estalvio per questions obvies

Que us sembla? una jungla de cables, oi? doncs, mes o menys, a tot el pais n'hi podeu trobar de vistes semblants.

Adeu, barrufets!

Nande ya nen?

Be, barrufets meus, com havia promes, i per anar fent boca del que aniran sent aquestes pagines, us explicare que caram vol dir el nom del meu blog. 'Nande ya nen?' es una frase tipicament del que es coneix com Osaka-ben, que es la variant dialectal de la gent d'Osaka i les seves rodalies (la comarca del Kansai-es).

En general, d'aquest parlar se'n diu Kansai-ben i es famos al Japo, entre d'altres coses, per ser tambe la manera de parlar que els comics fan servir per fer-se mes el gracios, especialment els que es dediquen al 'manzai', que ja us explicare el que es en el seu dia.

L'expressio en questio ve a dir alguna cosa aixi com 'au, va, que dius?' o 'et fots de mi?'. Es una manera molt d'Osaka per mostrar sorpresa davant del que acaba de dir algu amb el que enraones. Sovint es diu amb una entonacio bastant afectada, com de fastic, arrossegant les as i acabant amb una aguda ganyota i la boca entreoberta, 'naaaande yaaaanen!!!'. Si encara voleu aparentar ser mes d'Osaka, li heu de clavar un clatellot a l'altre mentre ho dieu.

Queda, doncs, explicada que vol dir aquesta expressio amb la que he dicidit donar nom al meu blog. "Pero, que dius, paio?' seria una versio alternativa en catala normatiu.

Despres us explicare qui soc i que hi foto jo al Japo; la versio entretinguda i marrana, per descomptat.

Adeu, barrufets!

Ohayo gozaimasu!!!!

Be, barrufets meus. Ha arribat l'hora de la veritat i despres d'haver passat gairebe un anyet per les terres del Japo, m'he decidicit finalment a posar per escrit algunes de les vivencies que gaireben a diari sacsegen la meva, per altra banda, placida vida davant d'un ordinador.

No penso ser pretencios ni en el llenguatge ni en la profunditat del meu analisi de la ja complexa per ella mateixa existencia japonesa. Simplement, explicare les coses que passen o em passen mentre estigui per aquests mons de deu. L'estil sera el meu i consistira simplement en anar transcrivint el que a doll se'm passi pel cap, clar i catala!

Tampoc no tinc cap mena d'intencio de ser objectiu, ni exhaustiu, ni politicament correcte; per enciclopedies ja tenim la wiki! Disculpeu, per tant, les generalitzacions gratuites, els exemples intrascendents, els raonaments fal.lassos, el sarcasme i la critca descarnada a tot allo que em sembli que fa prou gracia com per inclure-ho en aquestes pagines. Ras i curt; explicare com es el mon vist per mi i des del Japo.

El primer a explicar, doncs, sera el nom d'aquest blog, "nande ya nen?", pero aixo sera en el seguent missatge.

Adeu, barrufets!