Embolica, que fa fort!!!!!!

Vaig portar unes galetes d'omiyage comprades a l'aeroport a l'ultim moment. No es que no penses en els meus amics a l'hora de portar-los-hi algun detallet, va ser que simplement no vaig tenir temps material per a fer-ho, a banda que no se mai que dur!

El que els va sorprendre mes, fins i tot mes que la marcianada d'estar-se menjant unes galetetes que teniren nom de personatge de dibuixos animats (o es al reves?) que veiem tots de petits i que tinguessing gust de pop (unes galetes?), es que cadascuna d'elles estiguessin embolcallades per separat. Es com si en anar a prendre l'hostia a misa (suposant que us agradin les galetes que alla reparteixen) us en donguessin una dins d'un sobret individual. Oi que fliparieu? doncs, els meus amics, en veure que anaven per separat van que dar parats!

5min al Japo es suficient per adonar-se'n del que vol dir embolcallar les coses. Aqui tot va embolcallat, i es molt usual que fins i tot les galetes hi vagin per separat. Es una completa bestiesa i malbaratament de material? Des de la nostra perspectiva materialista, si, es una autentica animalada. Les caixes van embolicades, i dins i torna haver una altra celofana separant els pisos, i cada pis te les galetetes dins de bossetes individuals. De vegades hi ha mes embolcall que galeta, per dir-ho d'alguna manera; i si en mengesssis gaires, et trobaries envoltat per una muntanya de paperines com si fossin clofolles buides.

Pero aixo es nomes la nostra percepcio, entre mercantil.lista de posar-hi el minim per obtenir el maxim, i la nova onada represora del dogma ecologista, que entre els seus manaments hi ha el de reduir la generacio de residus al minim. Pels japonesos es, senzillament, una questio gairebe inquestionable. Per que, doncs, tanta bosseta?

Jo ho he preguntat innombrables vegades i, fins i tot. he estat apunt de saltar a sobre d'alguna noieta que s'entossudeix en embolicar-me el que acabo de comprar en un infinit bucle de paperines. Una de les raons es la climatologia. Com el temps es molt humit, una solucio per evitar que els aliments es facin malbe es embolicar-los per separat de manera que els que no s'han consumit encara no quedin exposats a l'atmosfera.

Una altra rao es que les galetetes poden ser per elles soles un omiyage (record) que es porta a algu quan has anat de viatge. Per la ment japonesa el que compte son les formes i no pas la substancia, es per aixo que a l'hora de fer un regal, el que compta es fer el regal, no pas el regal. Per aixo solen portar llepolies per menjar com a regal, no pas postaletes o figuretes. Obren la caixa i cadascu de la feina en pren una. Per aixo es important tres coses, que totes vagin embolcallades per separat, que totes siguin iguals i que totes portin el nom del lloc d'on son originaries, de manera que en sigui facil la identificacio.

Pero la rao mes genuinament japonesa, crec jo, que soluciona l'enigma de tanta bossa per a tant poca cosa es que senten que s'es descortes donant un objecte que no va cobert d'alguna manera. En un programa de tele vaig sentir la resposta d'una botiguera quan li van preguntar que en pensava de que s'intentes reduir el nombre de bosses de plastic utilitzades per embolicar els productes que els clients compren; ella pensava que seria de mala educacio donar al client el que ha comprat sense bossa, nomes a la ma directament. Aixo em va fer pensar.

Als comerc,os japonesos et tornen el canvi amb una exquisitesa extrema, ordenat i classificat, al contrari que la resta del mon, on senzillament te'l donen i de vegades, te'l llencen. Es de mala educacio donar un objecte que no va embolicat? Sembla que es el que inconcientment pensen, i no nomes dels regals, sino del que s'ha comprat tambe. Suposo que vindra d'aquest terror per mostrar o assumir com son les coses realment, que els porta a amagar-ho tot dins de capes i capes de roba, d'amabilitat, de falses rialles, de parets, de portes, de llenguatge vacuu, etc.

El Japo es un pais embolicat, molt embolicat, i quan has tres una capa, descobreixes que a sota n'hi ha una altra, i una altra, i una altra, i una altra, i....be, no se pas on s'acaba. Suposo que cadascu s'atura a la capa que mes li agrada, fins i tot els mateixos japoseso estan recoberts per diferents capes, tots embolcallats per les seves bossetes invisibles que els separa uns dels altres, per a que tanta proximitat no els transtorni. Hi viuen a dins isolats dels que tenen fisicament al costat, abstrets, abduits, amb la percepcio capturada dins de les seves petites bossetes, dins d'una immensa capsa, amb milers de pisos i compartiments. Per saber com son, has de trencar la bossa, ja que ells mai en surten. Que vagi de gust!