dijous, d’abril 10, 2008

Estar-ne fins al barret o tant de poc sol no es bo

La fotofobica es una noia que viu en el cubicle que esta a les coordenades ( -1, 2 ) respecte del meu cublicle. Li dic fotofobica perque entre les seves moltes paranoies, esta obsessionada amb que ni li toqui ni un raig de sol. Malahuradament per mi, s'asseu just davant de la filera de finestres, les persianes de les quals romanen permanentment clausurades perque a la senyoreta li molesta el sol, fins i tot en dies de pluja com avui.

A mi em te fregida aquesta bestiesa, pero a la resta d'habitants d'aquest univers cubicular sembla no importar-los-hi gaire. Els japonesos ja ho tenen aixo, un cop fixen la seva atencio en un punt, la feina en aquest cas, la resta del mon literalment passa a un segon pla, un pla tant llunya que gairebe desapareix de les seves percepcions i es converteixen en cecs que no veuen ni tan sols les parets o obstacles que els envolten. Ja pots estar parat en un costat d'un passadis, que segur que algu topara de pet amb tu. Que els japonesos no miren quan caminen ho sap tothom, pero a mes, jo diria que tampoc hi veuen. Aixo explica molts dels fenomes que, per mi, el Japo pateix.

Com sembla que ningu no s'immuti davant de l'abus d'aquesta perturbada odiosa, fa temps vaig intentar comenc,ar una batalla per aconseguir tenir, almenys, una sola finestra en l'aire, de manera que almenys, des del meu penos i gris cubicle, pogues tenir acces, de tant en tant, a la claror i blavor del cel. Doncs, no ho va haver manera. El comflicte, com gairebe tot al Japo, es va acabar amb una mena d'acceptacio del que tothom dona per bo. En aquest cas, tothom era la resta muda davant l'status quo i la fotofobica. Jo era l'element perturbador. No hi ha negociacio. Ho vaig deixar estar, per mi aquesta xiqueta te un evident desequilibri mental, que s'hauria de fer mirar.

Pero lo que va passar ahir ja es de comedia burlesca. Ja fa uns dies que la vaig veure voltar amb un barret blanc, a l'estil dels odiosos barrets xampinyo que les iaies/iaios del Japo porten a tot arreu. El color i materia del barret no son pas lletjos, pero la forma es repulsiva: semblen aquests barrets que abans es posava a la canalla quan anava a la platja. L'estil es anticuat i hortera, malgrat que sembla l'unic model que esta homologat al Japo, per la gran quantitat que hi ha.

Els japonesos tenen un problema relacionat amb l'us dels barrets. Sembla a ser que un cop se'l calcen de bon mati, ja no sembla que calgui treure-se'l fins a l'hora d'anar a jaure. D'aquesta manera, els pots veure, sobretot a les obachan, per dins d'edificis o al cotxe amb el barret posat. De vegades son tan grans que gairebe tapen les cares per complet. Dins dels barrets odioso, hi ha la seccio barrets tematics. Aixo es un mon que inclu barrets amb formes inverosimils que donen per bona la llei "qualsevol cosa lligada al cap es un barret". L'altre dia vaig veure uns nois promocionant onigiris (boles d'arros) amb uns barrets gegants amb forma d'onigiri d'on hi sortien les seves cares.

Fins i tot hi ha barrets per mascotes, essent la d'abella molt adient per treure a passejar el gos pel carrer. Els que fan mes gracia, pero, son els dels nadons, amb orelles de gat, que els tornen molt monos. La canalleta ja apren al col.legi a portat barret, fins i tot per fer esport. Aquesta tendencia es dificil de deixar, fins i tot en edat adulta, degenerant en molts casos cap a patologies propies de les que estracten al Pere Mata.

Vaig veure la fotofobica fer tombs amb un barret nou de trinca. Vaig pensar que se l'havia comprat i que o be l'estava ensenyant a l'audiencia femenica, o be s'estava preparant per anar-se'n cap a casa. Ahir hi va tornar, pero era massa aviat per marxar i les secretaries ja el deuen haver vist el barrer! per que, doncs, es va passar mitja tarda anant amunt i avall de l'oficina amb un barret blanc calc,at a rans d'ulls? Sincerament, no ho se. Durant la polemica per les persianes recordo haver-me ofer per comprar-li un casc i una mascara de soldador a la fotofobica, fins i tot uns guants. Pero la realitat, un cop mes, ha superat la ficcio i ara veig que sembla normal anar per la feina amb un barret. Doncs, potser que jo hi vagi amb la meva barretina, no?

5 comentaris:

teresa ha dit...

Ostres val més que abandonis la idea de la barretina que automaticament sortiran barretines incrustades al damunt de caps japonesos per tota l'oficina. Els encantaria la nostra forma centenaria i estrafalaria de cobrir-nos el cap..

juditH Estradé ha dit...

Déu ni do amb els japonesos! A mi no m'agraden els barrets i només en porto quan realment fa fred, però a la mínima me'l trec. Per cert, que provens de la zona de Reus? ho dic per la teva referència al Pere Mata.
Mmmm, amb barretina a la feina... no m'hi imagino un japonès;)

el Gran Barrufet ha dit...

hahaha!! veig que us agradat lo de la barretina. de fet, tinc una fotografia meva (la qual no penso publica aqui) amb una mena de maduixot vermell al cap que en realitat representaven els 'ous' del bacalla (tarako) i que venen a tendes com article de disfressa.
Jo soc com la judith, abomino els barrets, i nomes els he fet servir en comptades ocasions, els de palla a l'estiu, i els de llana als hiverns no mediterranis.
Per cert, Judith, si soc de per alla a la vora, de la capital, de fet, es a dir, son un pelacanyes de Tarragona. Que ets ganxeta?

Salut!

Laura_alaciutatdelstemples ha dit...

ostres, que valent, ficar-te en una empresa al Japó sense saber japonès...
per cert, només d`arribar ja vam poder comprovar el que deies del sistema, sense improvisar... és IMPOSSIBLE dialogar o raonar fora del sistema...

hahaha això d`aquesta noia no em sorprèn gens, mira que n`arriben a haver, de dones i noies tapades fins a dalt!!
de seguida ho vaig veure al setembre, però ara, després de la santíssima fred de l`hivern a Kioto, i el munt de capes que fa mesos que duc a sobre la pell, encara entenc menys com és que, enlloc de destapar-se, a l`estiu se segueixen tapant, amb viseres, guants, jerseis, i el que faci falta!!!

el cafè? t`he enviat un mail ;)

el Gran Barrufet ha dit...

be, laura, mes que valent, inconscient, mes que res, per cambiar d'aires una mica.
El sistemas ho es tot aqui. Te la gracia que sol funcionar bastant be, pe. correus, pero te el desaventatge que es molt estricte i no tolera les variacions. I com ja deus haver comprovat, pe. quan signes, aqui per tot nomes hi ha una mida, que sol ser massa estreta per naltros.
La fotofobica...hahha!!
dissabte vaig anar una estona a la feina i, com no hi havia ningu, vaig apujar totes les persianes. I ves per on, em vaig carrergar la que te gairebe davant. Avui ha vingut demanant-me si's plau, si podia abaixar-les. Jo li he dit que fes, pero s'ha trobat amb la sorpresa que una no es podia moure. A veure quants dies dura la comedia. Tambe m'ha dit que tenia un problema a la pell, com una alergia al sol. Si, ja ho se, es diu fotofobia, pero no es a la pell, es mental!
Per cert, si estas aqui a l'estiu, ves amb compte: sol & mosquits!!!