dimecres, de setembre 19, 2007

Osaka es dificil de mirar!

Passejant per Osaka o, desgraciadament, per la majoria de les ciutats japoneses que de moment conec, sempre m'assalta la mateixa pregunta: que fa que aquestes ciutats siguin tan lletges a la vista i tan poc aptes, des del meu punt de vista, pel desenvolupament d'una vida mes o menys normal?

Havia pensat molts cops que potser era una hipersensibilitat per la meva banda fruit d'un exces de preocupacio per la fac,ana, un defecte molt catala, per cert. Pero he comprovat que no en soc l'unic. Es curios, tanmateix, que quan ho planteges a la majoria de persones japoneses es solen sorprendre per l'opinio mes o menys extesa entre els estranger, que les ciutats japoneses son veritablement horripilants. Sembla que per ells es normal i que no concebeixin que una ciutat pugui ser diferent. Cal dir que la seva opinio un cop han viatjat a fora sol canviar, com si despertessin d'un psicosi que els impedis de veure la realitat.

Pero, que es el que fa que les ciutats japoneses siguin lletges, opressives i en general, llocs pocs recomanables per viure-hi? Quan baixo de tant en tant en tren cap a Osaka, hi ha un moment en que aquest passa un coll (Ishikiri) i enfila cap a la plana on esta situada la ciutat. Es en aquell repitxo quan es possible de copsar la enormitat d'Osaka, i tambe la seva deformitat.

Osaka es caotica, desorganitzada, construida sense una aparent planificacio ni concert ni estil. Es una amuntegamenta sense fi d'edificis tetrics i desballestats en la seva gran majoria, sense cap concessio a ningun canon de bellesa, estructura o proporcio. Es una veritable violacio i saqueig al mes profund del sentit de bellesa i estetica que un huma minimament cultivat pot haver desenvolupat.

Quins son els defectes d'Osaka? Per mi, son tants que mes valdria anorrear-la completament i reconstuir-la de bell nou, pero intentare establir els minims que caldria per a que se li podes concedir la cel.lula d'habitabilitat. Primer, caldria soterrar tots els cables electrics i fer desapareixer de la vista l'horroribilia dels pals electrics, transformadors, subestacions i d'altra paramenta electrica que salvatgement agredeix la vista.

Posteriorment caldria construir carrers i places. Sembla una obvietat, pero es dificil pensar que els constructors d'Osaka no tenien la idea de carrer massa clares quan van deixar fer aquests barris que semblen laberints inacabables de carrerons sense voreres ni noms per on amb prou feines hi pot maniobrar un d'aquests mini-cotxes tant de moda ultimament.

Caldria tambe adecentar els carrers, construir-hi voreres, parterres, plantar-hi arbres i una il.luminacio decent, eliminar les estructures que bloquegen de veure el cel, teulades, portics, arcades i d'altres construccions metal.liques que fan mes lleig i nosa, que servei. Un problema greu dels carrers es l'obsessio per la construccio d'obstacles i mes impediments per a que el vianant passegi tranquil.lament sense que el pas es vegi bloquejat eternament per valles, pilons, cadenes, i millions de bicicletes que molesten al caminar.

En havent construit arteries pel moviment fluid per la ciutat, caldria tamber demolir les abominables autopistes elevades, mitjanc,ant la construccio de cinturons i d'altres mesures de desviament de la circulacio, inexistents al Japo, on les carreteres, infinitament travessades per camins i carrers, i enlentides per innombrables semafors, travessen sense compassio ciutats i pobles.

En aquest estadi, on ja des de l'aire es veuria una ciutat mes higienica i saludable, caldria anar al detall de les construccions. No hauria de ser possible construit un edifici amb papanoels a la fac,ana o de colors i formes que provoquen vergonya aliena, com un en forma de bitlla que s'esta fent vora a Namba. Les cases atrotinades i amb deficiencies visibles de construccio, mes semblants a les fabel.les de Rio que a una suposada potencia mundial, haurien de desapareixer.

Com he dit, la tasca es tan soberanament enorme que seria millor fer-la de bell i de nou. Osaka es la materialitzacio de la lletjor en forma de ciutat. Es Blade Runner. No cal anar a la porta de Tannhauser, nomes cal passejar-se per Osaka. No se m'acudeix tortura pitjor que haver de reencarnar-se mil cops en escarbat i haver de viure les mil voltes a Osaka. L'infern no pot ser pitjor, esteticament parlant.

El problema mes greu, crec, es que Osaka es el patro per la majoria de ciutats japoneses que solen ser extensions inabastables de cases i cases, sense ordre, saltejades per les construccions horroroses de supermercats, love hotels, pachinkos, i d'altres engendres arquitectonics, enredats tots ells en una sopa de cables electrics, carrers diminuts i intransitables, i cartells lluminosos. Aixi es el Japo, barrufets, el pais dels que conec amb les ciutats mes lletges i que menys alimenten l'esperit.

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola, a mi també em va sobtar el tema del cablejat elèctric al japó ja que és extensible a tot el país. Vaig preguntar sobre tal amalgama de cables, i com s'ho feien els tècnics per no liarse enmig de tanta teranyina i segons em van dir es la millor solució per, en cas de terratrèmol, restablir el subministrament elèctric.

D'altra banda si estiguéssin soterrats haurien, cada dos per tres, de tallar els carrers per perforar-los, i veient l'amplitud d'aquests seria encara més caòtic.

Tens raó que l'estètica dels edificis es molt peculiar. Jo m'he trobat devant una finestra que tenia la paret de l'edifici del costat a 20 cm XD. Tal com dius es qüestió de gustos i educaciço urbanística. A Girona i BCN a soterrar el tren, quan allà no hi ha problema perquè et fotin una autopista elevada devant de la finestra. Per vistes ja ténen l'inaka jejejeee.

Salutacions

The Great Smurf ha dit...

Ep, Joanma, salutacions a tu tambe!

La resposta es sempre la mateixa: es millor en cas de terratremol. Be, jo tinc els meus dubtes, i crec que es mes aviat un mite, per no dir el que s'escriu en un llibre (Dogs & Demons, The fall of Modern Japan) sobre els chanchullos entre empreses contratistes i govern.

Si hi ha un terratremol, tota la putinada de cables va a terra i no vulguis saber com s'haura de poder passar per carrers amb una infinitat de pals i cables mig vius pel mig. Sobre el manteniment, doncs, caldria veure maneres eficients per evitar perforacions innecessaries, que existeixen. Pero, altra vegada topem amb els pressupostos, l'administracio i les empreses interessades, com a tot arreu.

Sobre els gustos, be, mes que dubtosos. Jo crec que es una questio d'higiene mental tambe, el viure en un edifici minimament decent i salubre. No pot ser bo, es com menjar cada dia McDonalds. Al final, no ets capac, d'apreciar la bellesa de res perque no n'has vist mai. L'inaka tambe se l'estan carregant...llastima!

Salut!

Anònim ha dit...

Potser si tens raó i hi té molt a veure els chanchullos amb empreses, com passa a tot arreu. Catalunya no se'n salva, però si que es mira una mica més l'estètica (tot i que sovint la funcionalitat passa a 2n terme).

Quan vam estar al Japó precisament a Osaka nomes vam fer nit. Segons el meu sogre no té practicament res d'interessant. I es que no es pot tenir tot, al Japó potser son lletjes les ciutats, però en general netes com una patena, no com aquí que és tot molt maco però plè de merdes i pixats. He llegit algun comentari teu de Tarragona, i a la Costa Brava no ens salvem tampoc.

Salutacions

Anònim ha dit...

Hola!

Doncs jo crec que tot i ser dificils de mirar, tenen el seu encant.

Aquesta mena de caos ordenat, les llums que es fonen unes amb les altres quan és fosc formant un tapís de colors únic, ... Tot això a mi m'agrada. Vale que els hi falten zones verdes, bancs per seure, un passeig per pendre alguna cosa en una terrassa a l'ombra dels arbres...

No sé, quan miro a l'horitzó i veig tot aquest caos de llums de neo, cables elèctrics, alts edificis y moderns gratacels junts a cases de fusta mig ensorrades, m'agrada. I m'hi sento segura, mes que no pas a Barcelona, on sortir sola al carrer segons a on i a quines hores em provoca certa angoixa, aqui no em passa. Sento que pertanyo a dos mons, un a Barcelona que no puc parar d'anyorar y Tokyo, que em fa sentir aquella espècie de "morrinya" que un té al arribar a l'escalfor de la llar quan és hivern.

y ara, variant una mica el tema gran barrufet. XDDD Una pregunta. Osaka y Tokyo ve a ser com Barcelona y Madrid? Eternes rivals?
Perque a Osaka pujen les escales mecàniques a la dreta y a Tokyo a l'Esquerra?

He de dir que Osaka no m'agrada (amb comparació Tokyo). Es més bruta, hi ha cuatre vegades mes bicicletes que a mes a mes no respecten els peatons, está PLE PLE de mendicitat, fa mes pudor a pixats... Prefereixo l'elitisme y prepotència de Tokyo, em fan sentir mes segura. XDDD

Una abraçada!

Teresa ha dit...

Hola Barrufet. He posat un link al meu bloc i he recomanat que llegeixin "la meva contrafibulatoria..."
Et seguiré llegint!

Herois ha dit...

Malgrat la lletjor la foto noctura te bona pinta, no?

Salut des de Tarragona gran barrufet!

The Great Smurf ha dit...

ep, salutacions a tothom que em llegeix!

perdoneu pel retard en contestar, pero la 'fenya', ja se sap...

Sobre Osaka, si, a mes fa pudor i esta plena d'indigents, sobretot en certes zones, i un dels barris centrals (Shin Sekai Shi i Tennoji) foten por: semblen mes propis de paisos tercermundistes. La resta, tret de la zona pija d'Umeda i el Midosuji, sembla que haguessin acabat els calers i que l'ajuntament no hi hagues fet res en els ultims 10 o 15 anys, que es segurament el que ha passat, ja que estan mes empenyats que el Ajuntafems de TGN. Be, es el que hi ha.

De nit, tota la lletjor desapareix de la vista, i nomes pots veure'n els cartells lluminosos. La ciutat canvia. Es com un gran burdell, del que millor no veure el despertar. La nit es un eufemisme per a Osaka.

gracies, Teresa, pel link. Veig que t'ha agradat el post! hahaha!! es que ja en comenc,o a estar una mica tipet de tant babau amb carrec oficial, no per merits sino per llepar certs culs. Es que no saben ni parlar! que no van acabar l'EGB?

Salut!

ps: possiblement ho sabeu, pero en japones 'dificil de mirar' vol dir 'lleig' (minikui). Es un adjectiu que em fa gracia pel que es pot deduir d'una cultura a partir d'ell.

Teresa ha dit...

Minukui?Com els suecs! que quan volen dir que una cosa es molt dolenta, com que els fa por tenir un conflicte si son massa directes diuen que "no es gaire bona". Eufemismes.

Anònim ha dit...

top [url=http://www.001casino.com/]casino[/url] coincide the latest [url=http://www.realcazinoz.com/]realcazinoz.com[/url] manumitted no deposit bonus at the chief [url=http://www.baywatchcasino.com/]casino games
[/url].