L'ajuntafems tarragoni

Acabo de llegir un article bonissim sobre la politica municipal a la ciutat de Tarragona. S'ha de dir que el que se del que passa a Tarragona es purament accidental, ja que em trobo bastant lluny geografica i personalment de la meva ciutat i dels seus cercles de poder. Tot i aixo, de la meva propia experiencia i dels molts anys passats a Tarragona, me'n faig una idea comparativa del desgovern que pateix la ciutat.

A simple vista es evident la incompetencia municipal. La ciutat fa veritable pena, esta bruta i deixada, amb instal.lacions de molt poca qualitat i moltes carencies socials i culturals, carrers fets caldo, zones completament abandonades de la ma de deu (la part baixa i l'alta, per exemple), unes ruines romanes que cauen a trossos i que fan mes nosa que servei a qui te interessos urbanistics. Nomes cal fer un cop d'ull a aqui per veure el que es evident i que tot tarragoni ha de sofrir. Actualment, Tarragona es el parais dels garrulos que hi branden a corquevol com si fos casa seva, ajudant a l'empastifada general de la ciutat.

Una ciutat, per altra banda, situada en una zona privilegiada del mon, amb una historia, un clima i uns paissatges magnifics, pero que no passa de ser una ciutat de tercera per culpa de tenir al consistori el grup d'ineptes mes gran des que els que aparcaven el Hindenburg van pensar que fer un cigarret a prop de milers de metres cubics d'hidrogen no seria gaire perillos.

La culpa, per mi, en gran mesura es de l'ajuntafems, un cau de filofatxes reconvertits en una barreja convergent/pepera, que basicament esta format pels fills incol.locables de les families de sempre amb la mentalitat de sempre manant com sempre i pels de sempre. El merder de Terres Cavades i d'altres cacaus tarragonins que val mes no esmentar en son un exemple fefaent. Aqui en tenim els principals i mes interessants especimens de la politica tarragonina.

Encapc,alant la llista, sa il.lustrissima, el batlle de la Ciutat de Tarragona, el Sr. Joan Miquel Nadal i Male. Cada cop que li sento obrir la boca penso que potser si que devem tenir democracia si un personatge amb tantes mancances ha arribat a ser res en politica durant tants anys. Se suposa que es advocat, pero te un coneixement del llenguatge, en general, i de la llengua catalana, en particular, que no m'oferirien gaires garanties si fos el meu, d'advocat. No cal explicar d'on ve ni on va, ja que la seva vida ha estat sempre un continu Movimiento. Com la majoria d'alcaldes del pais, te tocs que ratllen l'hilaritat com quan encara creu amb la ingenuitat de l'elector i fa pintar i netejar els carrers la nit abans d'unes eleccions. Esperem que es retiri el mes aviat possible, pel be de la ciutat, i que es dediqui al seu hobby preferit, navegar; aixo si, pel mar si pot ser aquest cop.

El recanvi, el Sr. Aregio. D'ell en se ben poc, tret que es president d'un dels xanxullos mes grans de la provincia, es a dir, la Diputacio. Pel que jo se, abans, a la Diputacio nomes s'hi entrava amb una bona recomenacio i la feina que s'hi feia era opcional. Suposo que ara tot haura canviat i hi demanaran bons curriculums, estudis, titols i experiencia internacional. O potser nomes ser membre d'una colla castellera i anar als partits del Nastic. No ho se pas.

Aquest si que m'encanta, el Sr. Ricoma de Castellarnau. Un cop van explicar la vida d'un avantpassat seu en un programa d'historia de TV3. Molt interessant. En certs aspectes, es l'unic que s'ha mantingut fidel als ideals familiars, per aixo es al PP. Pero aixo no li ha suposat cap incompatibilitat per a ser part d'un govern municipal de CiU, els membres del qual segur que coneix de tota la vida. El bressol on caus en neixer es la millor universitat. Es curios que el Sr. Mas se li oblides el pacte PP/CiU a Tarragona quan va anar a cal notari. Be, Tarragona es de les ultimes coses amb cara i ulls que els queden als grans patriotes de CiU, oi?

Aquest es el millor i qui mes m'estimo, basicament pel fet que es el personatge amb el que mes he rigut en aquests ultims anys, el Sr. Mallol, l'artifex de les escombres de plata. Amb aquest senyor hem anat hasta les estrelles i mes enlla, una mica com en Buzz Lightyear de ToyStory. Es un tarragoni de cap a peus, fanatic del Nastic i que mai no se'n perd una. Ara diu que plega pel cas Terres Cavades (ara!?) o millor dit, perque l'han escombrat a ell. Potser a partir d'avui comenc,ara una nova epoca a Tarragona on per fi els carrers no fotin fastic! Mallol, si mai em faig ric, promoure una fundacio per la difussio de la teva obra i et farem un monument al Serrallo, sota l'aigua, si pot ser, per a que hi juguin les sipies!

La nena de la classe, be, la Sra. Martorell se suposa que se'n cuida del patrimoni de la ciutat, tasca que no es moc de paf ja que la nostra es tracta d'una ciutat patrimoni de la humanitat, o era de la humitat? Be, en qualsevol cas, nomes cal fer un petit passeig pels monuments que te la ciutat per veure la seva tasca humanitaria. I com deia el malhaurat Kenny Everett, "ho fem sempre tot amb el millor gust possible!". Aixo si, feu via, que potser no hi sou a temps i us trobeu ensulsiades la muralla, l'aqueducte o qualsevol de les moltes cases historiques de la ciutat en ruina total, o be que s'hi hagi construit un parking o un supermercat a sobre.Visca la cultura!

Be, aquest no se ni com se diu ni ganes en tinc de buscar-ho, pero m'han dit que ara es el pazideng del Nastic. Pobret Nastic, la primera li va gran. Soc un molt mal tarragoni i no n'he sigut mai del Nastic. De fet, el futbol me la porta fuixa, fins i tot el Barc,a. Pero el que em toca mes la pebrotada, a part dels fans del futbol, es que un club de futbol s'hagi de mantenir amb diner public. Aixo pot ser logic quan el club es petit i la cosa es fa en plan amateur, pero un club de primera divisio, amb el que aixo costa.... No tenim teatres ni centres culturals, i per contra el municipi es gasta el que no te en un equip de futbol que nomes mou a una mena de gent que ni sap on viuen, enlloc de promocionar l'esport base. Ah! que me n'oblidaba, com sempre hi ha un moviment de terres pel mig i les ganes de tele de molts. En fi, espero pel be de tothom que l'any que ve tot torni a la normalitat i el club baixi a segona.

Per ultim, aquest xicot es un exemple evident del que una acurada educacio superior pot suposar per les aspiracions en la vida de tot jove. El Sr. Sala i Roca s'encarrega de la xerinola tarragonina, entre d'altres coses. A ell hem d'agrair, per exemple, les magnifiques festes majors de la ciutat, St. Magi i Sta. Tecla. No es tasca facil aixo de calcar els programes de festes any rera any o triar quin grup de musica moura les masses a fer cap a la plac,a de la Font a les nits del xafogos estiu tarragoni. Com mes distant a les arrels culturals del pais, millor; i si pot ser, que provoquin vergonya aliena. Es parla que aquest any esta en converses amb un grup budista de fandango-fusion que barreja aquest ball tan catala amb els tocs de campana mitjanc,ant membres virils erectes mentre preguen i cremen encens. Res es prou per algu tant aimant de la cultura autoctona, sense oblidar mai un bri de l'exquisit toc de l'exotic. Fins i tot es possible, pero no s'ha confirmat encara, que aquest any, en sessions golfes i per a un reduit public selecte, es pugui sentir alguna cosa en catala. Aquest any si?

Sense ser-ne tots, aquesta es una bona mostra de la patuleia que mana a Tarragona. Hi pot haver gent que ja els hi estiguin be i d'altres que fins i tot els hi agradin. Personalment, jo penso que pel preu que costa ser tarragoni, mes m'estimaria donar la gestio completa de la ciutat a una empresa especialitzada en grans esdeveniments i tancar la barraqueta de l'Ajuntament d'una vegada i fer-hi pisos.

Salut, i que no us barrufin el pel!