Que ens passa o els gossos no tenen fred!

Disculpeu, barrufets meus, pels dies que fa que no dono senyals de vida. He estat enfeinat barrufant mes hores que el Talgo, malgrat que aquesta expressio esta perdent significat veient la patetica i lamentable situacio del servei ferroviari catala, que tants anys he hagut de sufrir, mentre els talosos que ens governen no fan res per remeiaro, ells que es mouen pel pais en cotxe oficial en la mes ineficac, i fatxenda de les maneres.

Ara que trec el tema, i perdoneu la digressio, estic expectant pel dia que la gent, farta de la continuada presa de pel de la Renfe i davant de la completa incompetencia i desidia de l'administracio publica, cali foc a un parell de convois per deixar dit d'un cop i clarament com de tips n'estem tots de tanta patxorra incomptent. De moment, ja sento aires de revolucio i que n'hi ha que ja han bloquejat les vies unes quantes vegades mentre que d'atres estan produint sabotatges. Tontilla!!!! Espavil!!! que aixo no es la 'Feria de Abril'!!!!!


Be, tornant al tema principal, voldria parlar-vos avui d'un fenomen que des del meu punt de vista s'esta tornant un xic desproporcionat al Japo, i que es possible que en breu ens acabi arribant tambe a nosaltres, si es que ja no ho ha fet ara. Em refereixo a la gent que tracta a la seva mascota com si fos un nino o una criatura. Al Japo, les mascotes, gats i sobretot gossos, es veuen des d'un altre punt de vista. La gent no te un gos perque els agradi, per exemple, la presencia d'un pastor alemany, o perque vulguin un vigilant de la casa o una companyia fidel. Al Japo, moltissima gent te mascota simplement perque son 'kawaii' (mones, maques, xules). Es com qui te un pelutx, pero que a mes, es mou i et reconeix quan tornes a casa.

Que provoca aquesta mentalitat? doncs, que el tipus de gos que gairebe tothom te es una mena cancarria minuscula i esquifida de la mida d'una puc,a que gairebe no ocupa lloc i que el poden portar arreu on vagin dins de la bossa o fins i tot, posat el cas, dins d'un butxaco del gec. Mentre que els gossos son minusculs, els gats solen estar un pel mes desenvolupats, i com encara ningu no ha descobert la manera de fer que un gat et segueixi pels llocs com ara ho fa un gos, aquests es solen quedar per casa, engreixant-se com a bacons. Ara be, no volen gats comuns i mil-colors com la majoria dels nostres gatets, prefereixen gatolins de marca amb les faccions que els agraden mes: ulls grossos i cara triangular. Us heu fixat en les cares dels dibuixos manga com son? doncs, jo diria que son molt semblants a les dels gats.

Es argumentable fins a cert punt el fet que vulguin mascotes diminutes, visquent com ho fa la majoria en petites habitacions d'uns 10m2. Si alguna companyia inventes la mascota que no embrutes i de la qual se'n poguessin triar els colors i les caracteristiques, segur que es faria d'or venent tota mena d'engendres amb l'aparenc,a de pelutxos de les mes curioses formes. I no crec que fessin gaires escarafalls a tenir un pelutx que simules roboticament a un animalet. Personalment trobo que un gos o un gat son aixo, un gos o un gat, i que cal tractar-los com el que son, uns animals domestics, no pas un pelutx o un nino a qui cal repentinar i maquillar.

El que trobo veritablement passat de voltes son particularment dues desviacions que certament patologiques del fenomen mascotivol. Una es la de vestir les mascotes. L'altre es la que porta a moltes joves parelles a tenir una mascota com a substitut d'un fill a qui tracten de manera semblant a com ho farien si realment tinguessin un nado.

Personalment, crec que la ONU hauria d'emetre una ressolucio en contra del costum de vestir amb robeta als gossets. Es lamentable veure un gos pel carrer amb gorra, mocador al coll, samarreta i pantalons. Fins i tot, un cop vaig veure un gos que portava la mateixa samarreta que l'amo i un altre que vestia amb el mateix estil heavy que la mestressa. No es maco! es denigrant! Els pobrets gossets ho saben que estan fent el ridicul mes desvocat i et miren amb una carona de pena demanant una intervencio immediata dels cascos blaus per tallar de soca arrel aquesta averracio. Estic visquent amb estupor la proliferacio a totes les galeries i grans superficies comercials de tendes de moda per mascotes, amb tota mena d'accessoris que atenten a la condicio animal de les mascotes que les hauran de sofrir.


Aquesta deriva hortera i oliosament nyonya esta connectada amb la tendencia de masses parelles joves de preferir una mascota a un fill. No se si es conscient o inconscientment, pero el gran sentiment maternal de les dones japoneses s'esta desviant cap la cura d'un gosset, al que vesteixen i cuiden com si fos un nado, amb els avantatges que hi puguin veure pel fet que no cal tanta responsabilitat ni compromis, i que no creixera mai ni caldra pagar-li mai una desorbitadament cara educacio. Arriba a tal extrem la bogeria, que he presenciat a parelles passejant pels parcs amb cotxets com els de nens portant-hi a dins el seu gosset tot empolainat fins a la cueta amb tota menta de galindaines i llacets.

Es que no se n'adonen que als gossos no els hi cal cap mena de roba, que ja la porten de natural, que el pel que duen de fabrica serveix basicament per aixo? Es que no entenen que a un gos no cal passejar-lo en cotxet de nens, que ja caminen solets i que, de fet, els encanta correr sols amunt i avall pel parc? Tampoc no cal ensenyar-los-hi a fer res, als gossos! La seva condicio de mascota no depen de saber fer cap malabarisme! No calen escoles ni entrenaments! es un simplement un gos, si's plau!!!

Be, barrufets meus, espero que enteneu el que vull dir i que tracteu als vostres gossos i gats com el que son. Ells s'ho mereixen i, sincerament, jo crec que ho prefereixen.