St. Valenti o Giri Chyokoreto

Avui es St. Valenti, el sant recuperat pels grans magatzems per celebrar l'amor entre els enamorats. Be, a mi me la porta bastant fluixa St. Valenti. Jo soc de St. Jordi. Per mi, aquest dia no existeix o no passa de ser una mera fabricacio consumista. Pero al Japo he descobert una nova vessant de la festa que diu molt del pais on soc.

Suposo que per influencies nord-americanes, en algun moment de la historia recent del Japo es devia introduir la celebracio del dia dels enamorats. M'ensumo que devia apareixer al mateix temps que la febre consumista s'apoderava de l'economia i ments dels habitants d'aquesta illa fa uns anys. Aqui consisteix en que les dones regalin xocolata als seus enamorats. Fins aqui, res a dir. Nosaltres regalem roses, ells regalen xocolats. Si mes no, la xocolata es pot menjar!

Aquesta tradicio s'ha extes a l'ambit de la feina, pero amb un altre significat. Simplement es fa per quedar be. Les dones de les oficines regalen xocolata (negra) als seus col.legues de feina per a crear un espai d'harmonia i bona voluntat. No te cap significacio amorosa. El romanticisme es mort davant del 'giri', es a dir, l'obligacio. Aquesta obligacio no s'ha d'entendre, crec, com una norma moral o etica, es mes aviat una obligacio social, com una mena d'etiqueta. Cau dins del nostre concepte de 'quedar be'. No es questionable, s'ha de fer ja que tothom ho espera de nosaltres i fer el contrari seria una ofensa a l'educacio i a les bones maneres.

Pero que passa realment? Be, doncs, que com en tot hi ha un cert grau d'hipocresia. Del romanticisme es passa a l'etiqueta, i despres a la simple i buida obligacio. Moltes dones compren xocolata pels col.legues de feina o pel cap pero no en tenen pas cap ganes. I s'esta arribant als casos en que les dones de les oficines, les Office Ladies (OL), pacten no regalar res ja que se n'han afartat que pel dia de la xocolata blanca, la contrapartida d'aqui un mes en la que els homes de l'oficina els han de regalar xocolata blanca a elles, ells, talosos com son amb el seu tracte amb les dones, simplement se n'oblidin.

Personalment, crec que els japonesos es prenen massa a pit la guestio de les obligacions socials i el quedar be (giri). No entenc la seva obsessio per fer el que se suposa que han de fer. Una futesa com regalar xocolata a la xicota es converteix en una obligacio que desnaturalitza i mecanitza les relacions socials, els trau el sentit i els torna buides, mortes d'espontaneitat. Des de la seva perspectiva, actuar aixi evita sorpreses i suavitza les tensions en la vida social, pero des del meu punt de vista aigualeix fins a la insipidesa les relacions personals. Et somriuran i faran una reverencia, pero no sera mai una forta i cordial encaixada de mans. Jo prefereixo la sinceritat a la bona educacio.