Japo o la 'Greciantocracia'

Estic pensant a escriure una serie de posts explicant les coses del Japo que no m'agraden. No voldria caure en l'error que cometen molts gaijin de reventar el pais que els acull fent un seguit de critiques desfermades que no venen a tomb. Per fer aixo, primer hauria de criticar profundament el meu de pais, Catalunya, que deu n'hi do; pero no vull tocar massa el crosto del que hi ha alla ja que massa gent en sortiria escaldada. Dit aixo, em permeto l'atreviment de fer critica de les coses que crec que canten al Japo, admetent abans de comenc,ar la meva mes profunda ignorancia.

Una de les coses que trobo mes ridicules del pais es aquesta obsessio que hi ha al Japo per la questio estetica. En les dones es veu en un us escandalos del maquillatge. Deu ser una mena de norma social la que porta a les dones a no sortir de casa sense una capa de pintura que gairebe els canvia les faccions. A unes els dona pel color blanc de la cara mentre que d'altres opten per una mena de color xocolata barrejat amb tons blaus als ulls que en combinacio provoquen el mateix atac de mal gust que qualsevol bunyol del Mariscal. Quan son mes grans, les dones continuen reconstruint-se la cara a base de cremes i pintures per eliminar el que ells consideren anti-estetic, com ara el color fosc de la pell. No hi ha cosa que provoqui mes panic entre les dones que el sol o estar morenes! N'hi ha que sembla que s'hagin submergit en un ball de llexiu per emblanquir-se com figures de cera.

Del maquillatge passem als pentinats. No sabeu el dificil que resulta que et tallin els cabells al gust d'un! No entenen que jo vull els cabells curts i tallats cap enrera, no pas aquesta mena de nius de garces que porten ells, tofes horroroses i crepades carregades de laca i que per postres es deixen creixer llarg i cap endavant! Heu vist els manga? doncs, aixi van pel carrer, i coses pitjors. El que trobo mes ridicul es la fixacio per a que els cabells els quedin partits en dues vessants, una mena de V invertida sobre la front, tant ells com elles. L'obsessio es tal que arriben a col.locar-s'hi agulles de cap i tot hora els/les veus pel carrer o el tren retocant-se davent del mirall per a que la forma i la divisio dels cabells sigui perfecta.

Pero arribem al punt culminant de la rajamenta d'avui. L'abus que hi ha al Japo de dues coses que abomino: el 'Grecian 2000' i les perruques. Les perruques haurien de estar prohibides per la declaracio dels drets humans o per la convencio de Ginebra. Crec que despres de les camises de ratlles amb coll blau, els tapets de taula i els vestits per gossos (ja en parlarem!), les perruques estil 'gat mort' son l'objecte esteticament mes horroros que la ment humana ha parit mai. Aqui son tant comuns, especialment per a dones, que fins i tot hi ha tendes de postissos a les galeries comercials, i per la tele fan anuncis d'uns aplics capil.lars que s'enganxen amb una mena de cola.

L'altre problema nacional es el dels tenyits. Hi ha una franja d'edat entre els homes durant la qual creuen que cal tenyir-se. Ells son de mena morenos i amb els anys, obviament, els surten cabells blancs. Malgrat que al Japo saber l'edat precisa de tothom es questio habitual, suposo que no deuen voler aparentar l'edat que tenen i perdre la forc,a dins del grup; per aixo crec jo que es tenyeixen tant. Tot i estar bastant extes, entre politics, directius i presentadors de tele es bestial el percentatge de tenyits. I no us pensenu, barrufets, que es un tenyit discret: es pinten els cabells d'un color tant negre que sembla petroli, sovint combinats amb unes clenxes que fan petites les de l'Elvis a la seva epoca 'Viva Las Vegas'.

Aixi, quan per la tele surten els politics de la Dieta Nacional (el parlament japoness) una de les coses que sobta, a part del ridicul nombre de dones i l'elevada edat dels presents, es la negror de les clepses que es veuen, combinades amb el funest color dels trajos que tots i sense excepcio vesteixen. Sembla un geriatric de dol. El dinamisme i vital.litat de la cambra es tal que fins i tot les estatues o els mobles semblen moure's a camera rapida. Es un petit avanc, del que sera el pais en uns anys, una mena de 'Port Aventura' farcit de padrins.