A mi, que no soc pas massa alt (172cm) em solen acabar fent mal els genolls de tanta arronsamenta gambinca i haig d'estirar les cames com puc, fent nosa a la gent que deambula a la vora. Reconec que faig nosa, pero es que n'estic fins al cap d'avall que se m'adormin les cames d'estar ajupit com un cuc.
El disseny general dels bancs i cadires sembla pensat nomes per la seccio de malabaristes nans del circ de Soleil. No nomes es que tot sigui de dimensions esquifides per a gent molt repetita, es que de vegades estan col.locades en posicions que son bastant dificils d'arribar-hi. El summum de la cargolamenta el te, pel que he vist fins ara, alguns models antics de la companyia d'autocars que agafo cada mati per anar a la feina (Nara Kotsu).
Els medis de transport al Japo, en general i tret dels trens bala Shinkansen, semblen extrets d'una pel.licula de postguerra del realisme italia, com aquella del 'lladre de bicicletes'. Els trens funcionen i tenen aire acondicionat, pero son d'un disseny esgarrifosament carrinclo i passadissim. Pero els autobusos de linia, barrufins meus, semblen sortits d'un nodo sovietic.
Com podeu veure a les fotografies, l'interior es bastant esperpentic, proper al malson orwellia de 1984. A part del linoleum omnipressent en el pais del nyigui-nyogui i el tergal, podeu veure les cortines que fan servir per tallar qualsevol bri de llum que provingui de l'exterior. Una altra cosa que esgarrifa son els capc,als dels seients, no tant barrocs com les puntes de coixi dels taxis, al mes pur estil vanova de la iaia Paquita, pero fets amb el plastic mes pur que la industria quimica nippona pot oferir. Deuen ser facils de rentar amb lleixiu.
Pero el que mes sobta, si mes no a mi, es, per una banda, la mida ridicula dels seients, mes propis d'una classe de parvulets que no pas als d'un transport public, i la col.locacio especialment incomoda dels mateixos. Podeu apreciar per les fotografies com cal seure en aquests seients, cosa que fa impossible la comoditat, sense oblidar els barrots i respatllers tant apegats que encaixonen el cos i el fixen a romandre immobil i contorsionat.
Com que en aquest pais no es deixa res a la improvitzacio o la lliure eleccio, sino que tot esta planificat fins als detalls mes microscopics, suposo que hi heu haver un estudi de disseny en algun lloc del pais on hi ha un expert i uns quants deixebles dediquen la seva completa existencia al disseny d'interiors de transports publics especialment incomodes, seguint la tendencia espartana que emana subconscientment dels japonesos de matar de soca-rel qualsevol manifestacio de gaudi, plaer, o fruiment.
Aquests seients son una eina mes de tortura de l'esperit per a cargolar-lo com si fos un bonsai fins que s'adapta al gran pla que han de seguir tots els esperits de les gents d'aquesta illa. El que passa es que a mi, sincerament, se'm fan molt, molt incomodes. Salut, i que segueu de gust!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada