Homo Olympicus

Tinc uns dies de festa obligada, estic a casa, a fora hi fa una calor que empasta. Miro el Nadal contral el Hewitt. No hi entenc de tennis, pero aquest xiquet es bo a la pista. Va tot guarnit de la marca Nike i d'una bandereta que sembla l'espanyola. Sembla un pitata, amb pantalons per sota el genoll i mocador lligat al front. Be, pirata i de Mallorca son gairebe sinonims, i que no se m'ofengui ningu.

M'ha semblat veure un dels meus idols veient el partit; el Minguella, pero no n'estic segur. Encara que tampoc m'estranyaria gens. Em sembla que amb els cales que aquest paio te a la butxaca, venir a veure els Jocs es peccata minuta; i aixo si paga res, que ja se sap que com millor conectat s'esta, menys coses s'han de pagar de la butxaca, sino que li expliquin al Bourbon King.

Aixo dels Jocs es una camama que s'hagues mort si no hagues estat per la falera dels paisos per mostrar que grans que son i per la televisio. Quina audiencia tenen, per exemple, uns campeonats del mon de badmington? i de judo? Doncs, el 90% dels esports olimpics son de l'estil. La diferencia esta en les grandioses ceremonies d'inauguracio i clausura, que son espectacles essencialment televisius per atraure les audiencies de tot el mon. Aquest es el veritable ham, a part de poder veure moltissims esports com si fessim zapping.

El primer, si no recordo malament, en utilitzar els Jocs per mostrar la seva superioritat fou en Hitler i la seva distopia nazi. No descobreixo res, pero es bo fer-ne memoria. Despres es va utilitzar com una mena de teatre de titelles durant la guerra freda entre els blocs, a veure qui allargava mes. Aixo els va mantenir candents. Despres va passar a ser un gran sistema de publicitat per les capitals que els celebraven. Barcelona n'es un exemple paradigmatic; de no ser coneguda ni pels veins, ha passat a ser una mena d'icone per uns i una maquina de fer cales per d'altres.

Ara li toca el torn a la Xina, que encara pensa amb la mental.litat dels 60's pero amb una nova energia capitalista que la guerra freda no tenia. Aqui tenim una nova guerra, una nova era de blocs economics montruosos, i la Xina n'es un tros enorme. Els xinesos va a totes, i en 5 anys en veurem els resultats. No us cregueu que tota la Xina es nomes els que fabriquen les cancarries que es venen al tot a 100, es molt mes: una cultura mil.lenaria amb un potencial huma immens.

Una cosa que em va semblar curiosa de la ceremonia d'inauguracio: una de les parts feia referencia als caracters xinesos. El caracter que van mostrar es 'he', que vol dir pau o harmonia. Aquest es un dels ideals dels orientals, l'harmonia. Si us enrecordeu de la pel.licula 'l'ultim emperador', al palau l'emperador mana des de la sala de la 'gran harmonia'.

No crec que nosaltres entenguem de la mateixa manera les paraules pau i harmonia. Per ells es mes una questio d'ordre (social) d'on emana l'harmonia i, per tant, la pau (d'esperit) i la tranquil.litat. Per mi l'harmonia es mes una questio estetica, de proporcions, de bellesa; i la pau, l'absencia de conflictes, pero l'ordre social hauria d'emanar d'aquesta pau, i no al reves.

Aquest concepte d'harmonia es el que al Japo se'n diu 'wa' (和) i que fa servir el mateix kanji. Esta tant imbricat a l'esperit japones, que fins i tot es sinonim de Japo i de qualsevol cosa japonesa. De fet, l'antic nom pel Japo, Yamato (大和), es transcriu com a 'gran harmonia', i tenia com a capital 'Heian-kyou' (平安京), l'actual Kyoto (京都), la capital de la tranquil.litat (hei 平) i la pau (an 安), despres de traslladar-se des de 'Heijo-kyou' (平城京), l'actual Nara, la capital del castell de la tranqil.litat.

Com veieu, aquest concepte, el wa, es l'ideal de gran part de les cultures orientals, malgrat es pugui aplicar de manera un pel contradictoria com ara que un castell es digui de la pau o que el Yamato fos, per exemple, el buc de guerra mes gran que mai s'hagi construit; una mena de Titanic que el Japo va construir durant la IIGM i que va acabar d'igual manera.

Malgrat tot, de petit vaig aprendre a malfiar dels paisos que en el seu nom duien les paraules 'democratic' o 'popular', de la mateixa manera que un no es pot refiar de les urbanitzacions que duen per nom alguna referencia a paratges naturals, ja que el nom sol ser nomes el record del que s'ha perdut. El 'he' xines, com el 'wa' japones, son nomes un ideal i en aquests paisos tenen per costum recordar-te'ls sempre de dalt a baix, per a fer callar els de sota.

De la mateixa manera, els Jocs, que a l'antigor eren una mena de celebracio religiosa/politica de la qual no en queda res, tenen uns ideals que defensats per personatges de la talla del marques de Samaranch, doncs, desllueixen bastant i necessiten una actualitzacio. A altius, citius, fortius, hi hauriem d'afegir ultranationalisticius, corruptius, drogatius. Pero siguem positius, i no nomes en dopping.

Aprenguem d'aquesta cultura antiquissima, xalem veien gent suada per la tele, sobretot les jugadores de voley-platja, i visquem tots plegts en harmonia, encara que nomes sigui una paraula ideal de vida efimera. A fora hi fa massa clar per brandar i la platja queda massa lluny.