diumenge, de juny 08, 2008

Som massa assertius els catalans?

Els catalans tenim una manera molt curiosa, vist des de la distancia, d’enfrontar-nos als reptes que suposa entendre un pel de que va el Japó. Va per endavant que jo en soc encara un complet ignorant sobre gairebé tot el concernent a aquest país tant complex i intricat, però el que si que us puc descriure son les impressions que en tinc jo, tant del que he anat veient, descobrint, entenent i de com, de vegades, els nou vinguts o nomes turistes de casa nostra tenen per costum de pensar sobre el Japó.

Depèn de l’edat de l’interlocutor, que farà que la seva percepció sobre el Japó variï d’una manera important. Si la persona amb la que s’està parlant esta sobre la seixantena, doncs, parlarà del seu records de petit, i de l’opinió creada pels EEUU arran de la 2GM. Si esta sobre la quarantena, et parlarà sobre la seva potencia econòmica/tecnològica mítiques. Per sota d’aquesta edat, la cosa es va diluint envers una mena d’adoració incomprensible sobre nomes un grupet molt petit de aspectes parcials de la immensitat que suposa la cultura japonesa, ja siguin els videojocs, els manga o la seva cuina.

Es curiós que tothom a Catalunya coneix moltes mes coses que jo sobre el Japó. Coneixen noms de plats que mai han tastat in-situ, o el nom de monuments que mai han visitat, o el nom d’artistes que mai han vist ni per la televisió. Actualment, amb l’Internet, aprendre coses noves sobre els temes mes diversos, fins i tot els mes allunyats, resultat un mer passatemps i joc de nens. Abans, nomes tenim les 4 biblioteques arnades per fer un cop d’ull a els 4 llibres que hi podien haver sobre els temes que ens poguessin interessar. Ara, ara, ara, ara es una autentica passada el que es pot arribar a trobar buscant 5 min des de casa estant.

Estic començant a notar un fenomen que jo no havia experimentat mai que es la pressió de la generació mes jove que jo. Suposo que passa sempre a cada nova generació, però no m’hi havia fixat mai. Son els que ara estan a la universitat. Aquesta generació començava a aprendre a llegir i a escriure quan jo ja estava a la universitat, tot i que ara potser saben mes coses que no pas jo. Es curiós: jo he sigut la primera generació que ha tingut un ordinador personal i ha vist el desenvolupament d’Internet. A mes, per una banda, jo encara he vist llaurar amb animal, he anat en 600 i Simca1200, i per l’altra, he programat robots. Es curiós.

La generació anterior a la meva també comparteixen les noves tecnologies com jo, però ja els va agafar mes grandets; mentre que la següent gairebé nomes saben del Neolític tecnològic del país per referències i fotografies, i s’han fet grans davant d’una pantalla d’ordinador i amb un mòbil a la butxaca. Suposo que ells, d’aquí uns anys, sentiran la mateixa pressió que jo sento ara, quan la nova generació, la que encara ara menja petitsuisse, els comencin a explicar coses que ells han vist aparèixer, com si fossin el mes natural del mon. Suposo que es llei de vida.

Respecte del Japó, sembla que tota aquesta generació hagi sortit de fabrica amb un petit xip nipó que els porta a adorar tot el que ells creuen que ve del Japó, país que mitifiquen. Creixen amb una sèrie d’idees preconcebudes i mites, que contrasten amb el que ells creuen entendre de les guies, llibres i revistes que parlen sobre el Japó. Be, doncs, jo us puc assegurar que estic bastant vacunat respecte aquests deliris.

Conec una noieta d’uns 17 anys que es una fan incondicional del Japó. Tot el que ve del Japó l’enamora. Que us esperàveu, te 17 anys! D’on surt tota aquesta passió? ja us ho podeu imaginar, dels dibuixets animats. Per que? suposo que deu ser perque hi han crescut, com la generació dels 60s obsessionats amb Franc,a, la dels 70s amb el UK i la dels 80s amb els USA...sempre hi ha alguna cosa per adorar, si es això el que es busca. Jo no soc d’adorar res, però, amb el que sempre m’ha tirat coses mes aviat curioses i completament diacròniques.

El curiós, com deia, es que les idees preconcebudes solen portar a veure les coses sota aquest prisma nomes. Jo vaig venir al Japó amb molt poques idees preconcebudes, ni desitjos ni aspiracions, nomes volia una cosa, viure una experiència única i fora del normal. Ni vaig llegir cap guia, ni res de res. Va ser com tirar-me a una piscina de la qual no en sabia ni la profunditat ni la mida. Volia que fos un viatge de descobriment. Hi certament que ho ha sigut.

Venir al Japó, o anar on sigui, per confirmar els estereotips o idees preconcebudes que tots tenim ho trobava un pel pobre. Malgrat tot, ho he vist infinitat de vegades: tothom llegeix les 4 guies de sempre, i va als 4 llocs de sempre i veu/fa/menja les 4 coses de sempre. Intenten confirmar els 4 estereotips de sempre i se’n tornen a casa amb l’esperit ple d’haver invertit la calerada que costa el viatge en allò que volien veure. El que es fort es que després et volen convèncer a tu d’això.

Doncs, be, potser si o potser no, però el que mes em desespera de molts catalans es com de vegades ens quedem amb el que volem veure i volem fer quadrar la realitat amb les nostres idees preconcebudes, peti qui peti. Suposo que tothom n’és una mica culpable d’això, però els catalanets en som un pel mes exagerats, sobretot els de la nova generació, que amb el rotllo aquest igualitari, multicultural, ecològic, i reciclable, donen per fer molts criteris i punts de vistes que creuen universals però que, sincerament, pel que he vist nomes comparteixen ells i una petita franja de població d’uns quants països occidentals. Jo estic amb ells, però que sàpiguen que som nomes 4 gats!

6 comentaris:

Teresa ha dit...

Es que molts valors que a nosaltres per sentit comú (que no és més que un fenomen cultural) ens semblarien universals, d'universals no en són gens.

Unknown ha dit...

El SIMCA 1200... quins records!

Vam jubilar el vinil, el casset...

Molt bon post! I gràcies per lo dels hotaru!

tobuushi ha dit...

Totalment d'acord amb tu, perè no se què passa que tothom que viu a Kansai és més crític amb el país que els que vivim a Kanto.
Alguns catalans de Tòquio tenim un web: http://www.catalansatokyo.com/
Ens trobem i ens expliques les aventures. Hi estas conividat.

Salut company!

Herois ha dit...

Quina sort de viure allunyat de la massacre mediàtica que ens fot en calçador la selecsión apañola.

Una abraçada!

*MaRiA* ha dit...

La japonesa és una d'aquelles cultures que, si no te la trobes en els seus orígens i les seves arrels, no la pots conéixer mai. Ens la podem imaginar, però després t'explica gent que hi ha estat com és en realitat i, sincerament, a mí em soprén moltíssim! La veritat, hi ha moltes coses que envejar...!

The Great Smurf ha dit...

Salut a tothom!
teresa: hi ha certes coses universals, pero el que no es universal es el pes relatiu que donem a cada valor. I del que em queixava es de la tendencia que tenim de voler veure el mon nomes des de la nostra perspectiva. es un error d'apreciacio. No vull dir que s'hagi de justificar totes les mongolades que es fan al mon, com fa aquesta mena de papanatisme del relativisme social que sembla imperar ultimament. No, no vull dir aixo, nomes que de vegades, tot i que ens ho sembli, no tenim rao.

cuca: hahahaha!! a casa teniem un SIMCA 1200...mitja vida passada!!
el vinil no esta del tot jubilar, crec. Res com l'analogic!

vaca voladora: gracies per convidar-m'hi! ja ho conec. veig que treballes tambe per aquests verals...estic llegint el teu blog tambe. omoshiroi! mes guapo que el meu!!!

heroi: hahahaha!!! tanqueu la tele i apedregueu als babaus que ens governen...n'hi ha algu que es mereix un auto de fe en plac,a publica, pero aixo es un altre tema.

Maria: mmmm....la gent te una idea un pel confusa de la cultura japonesa. la cultura tradicional, tot i que encara present i que traspua en moltes coses, esta bastant bandejada de la societat mainstream normal, tret de coses bastant anecdotiques. es una cosa que queda de museu. El Japo fa cau i net amb molta facilitat, sorprenent facilitat. tot i que sempre hi ha un posit. La cultura japonesa actual es un pastiche bastant curios entre certs valors arcaics adaptats com han volgut a el seu desig malaltis de voler ser moderns. Son orientals pero son tambe occidentals, i a mes, japonesos. a mes, es una societat molt estratificada i dividida en molts sectors, que fa dificil d'especificar amb simplicitat. no es com ens pinten a les guies turistiques, igual que espanya no es nomes toros i sevillanes, o catalunya no es nomes l'emporda.

Salut a totes i tots!