dijous, de juny 19, 2008

Anar xino-xano o caminar els fa mandra

Cada dia al mati, per anar a treballar, haig d'empalmar un viatget en tren d'una sola estacio i un d'autobus. La distancia total recorregudes possiblement triplica la distancia en linia recta sobre el mapa des de casa meva fins a la feina i, a peu, tardo exactament el mateix temps. Es un viatge que enlloc d'apropar-me a la feina, m'hi allunya. La rao d'aquest periple es doble; pel mati em fa una mandra terribla caminar fins a la feina 40 min i mes si hi arribo tot suat.

Aquest mati, mentre estava intentant encabir les cames en els seients de l'autobus, que estan a 20 cm del terra gairebe, he presenciat un parell d'escenes tipiques de la vida quotidiana japonesa. Primer, una obachan tota emperifollada li ha preguntat si l'autobus parava on ella devia voler anar. El conductor, amb gorra de plat i guants blancs immaculats, li ha dit que no era aquell l'autobus que havia d'agafar, sino el que parava just davant, a la parada no.1 (hi ha 2 parades) i que acabava de marxar. La senyora ha li ha demanat al conductor si el seu autobus parava a la vora, i els conductor li ha respost que si, pero que estava molt lluny i que seria millor que s'esperes al seguent (15min).

Despres ha pujat la tipica tropa de salesmen vestits de tratge negre de tergal, sense corbata des que el Koizumi fara uns 3 anys els va dir que si tenien calor se la podien treure i poder rebaixar l'aire acondicionat i estalviar. Aquests 'pelotons' sempre porten un caporal (el mes vell) que els indica on han d'anar i que han de fer. Caminen sempre plegats a pas lleuger, carregant maletots i son els esquadrons mes baixos d'atac dels exercits de les companyies japoneses. Aquests estaven perduts i venien de l'autobus del davant amb indicacions i un mapa. El conductor del meu autobus els ha dit que ell passava a la vora d'on volien anar, pero que alla haurien de caminar.

Be, explicat aixi, sembla que estegui parlant de fer la travessa pel desert del Gobi, pero si us donc un parell de pistes mes entendreu el que vull explicar. Primer, he de dir que tots els autobusos que surten d'aquesta parada van a parar al mateix lloc, una altra parada de trens. L'unica diferencia es que en un petit tram fan camins paral.lels per drespres ajuntar-se un rera l'altre, fins arribar a destinacio. Surten simultaniament. La distancia maxima de separacio deuen ser uns 350 m.

L'obachan hauria arribat alla on volia anar, segurament l'hospital per l'arreglada que anava, parant a la vora i caminant 5 min. Els venedors deuen ser molt dolents interpretant mapes perque a la zona on anaven hi ha nomes 5 o 4 empreses i amb 10 min caminant creues el 'poligon' sense cap problema. Per que, doncs, tanta pregunta i tanta indicacio?

Els conceptes d'espai i temps al Japo no son exactament iguals als que tenim nosaltres, si mes no, la percepcio que se'n te. Obviament un metre a Catalunya es igual que un metre a Osaka, pero caminar 100 a casa nostra es una ridiculesa mentre que al Japo es tota una heroicitat. A mes, gairebe la majoria de mapes japonesos son ficticis i no indiquen la mida real de les coses, ni l'orientacio ni la posicio, nomes una idea global idealitzada i molt esquematica del terreny.

Pel que he anat veient des que soc aqui, als japonesos prefereixen esperar a que el seguent autobus els deixi 100 m mes a prop que estalviar-se l'espera i fer-los caminant. No toleren els retards, pero no els importen els trajectes llargs, les velocitats ridicules o les esperes eternes si no son sobtades En canvi, estigueu al cas perque quan us diguin que alguna cosa esta lluny es possible que acabi per estar nomes a 200m de distancia. A mi, el que em toca mes la moral es haver-me d'esperar en si, tant si es per un retard com per si es culpa d'un funcionament perfectament milimetrat pero de pas de tortuga. Ells s'adormen a qualsevol lloc, mentre que a mi em bull la sang.

Al principi em van erredar un parell de cops a Kyoto, fins que vaig descobrir la mida real de la ciutat i que a peu es creua amb tranquil.litat molt mes rapidament que amb autobus. Per que em recomanaven 3 canvis d'autobus-tren-metro si es pot fer tot el trajecte amb tren i a peu 5 min? Per que quan demanes un itinerari te'n donen 5 i enlloc de donar-te el mes curt i directe? Pel panic que els japonesos tenen a caminar, a pujar escales a peu, a moure's per ells mateixos. Jo crec que si poguessin posarien terres lliscants com els dels aeroports de porta a porta per evitar haver de caminar. Aixo si, a pas de cargol!

2 comentaris:

teresa ha dit...

Quina vagancia! Aqui es al revés, les distàncies son tan llargues. La majoria van en bicicleta pero molts caminen i caminen sense parar. I el tema de l'esport com el porten? perque si els fa mandra caminar, doncs anar a córrer, fer footing o fer esports que cansin... deu ser un problema, no? Va al gimnàs la gent?

ie komori ha dit...

Per cert, podries fer un post sobre el DEMENCIAL sistema de numeració i nomenclatura dels carrers que tenen al Japó... que potser també té alguna cosa a veure amb això que expliques.