Apart de la tecnologia, el Japo es mundialment conegut per un altre fenomen, el manga. Jo no en soc cap entes ni es una questio que m'interessi el mes minim. Molt lluny queden les tardes berenant davant de la tele mentres mirava l'Arare o quan era encara molt mes petit i jugava ser el Mazinger-Z. Tot d'una vaig creixer i aixo va passar a l'historia. Tot i aixo, mentre estudiava tenia un company que era un veritable malalt de manga, que ja en aquella epoca es dedicava a comprar d'importacio originals del Japo o traduccions a l'angles, molts anys abans que el Manga passes a ser un fenomen main-stream de la generacio posterior a la meva, que ara ronda la vintena.
D'un ve i on va el fenomen manga? no ho se ni m'interessa. Des del meu punt de vista, es una completa perdua de temps que no aporta res ni va enlloc. Les histories no m'interessen, son simplones, repetitives, i la cualitat dels dibuixos es discutible. Obviament sento ferir la sensibilitat dels entesos que possiblement passin per aqui i tinguin a be de llegir aquestes linies. Els Simpson, Futurama o SouthPark son diversos ordres de mangitud molt millors que qualsevol de les trivialitats ensucrades o les txorrades de superherois voladors del manga japones, per no parlar de la qualitat de l'animacio. Per mi, es com comparar Star Wars amb les pel.licules d'Ultraman, tot i que Star Wars sigui una de samurais.
Per que es el manga un fenomen tan extes a Catalunya? Be, la meva teoria es perque els mangues eren mes barats que els bons productes d'animacio americans (Warner Bros., Disney, etc.). Quan jo era petit, alla als 70s, les series que veiem a l'unic canal de TV que hi havia, eren gairebe totes americanes. Tembe n'hi havia d'angleses de la BBC i d'europees (Abeja Maya, Erase una vez el hombre), i alguna de japonesa (Comando-G, Mazinger-Z, Candy-Candy).
Per que? jo crec que era una questio economica: les series es compren en packs que de les distribuidores, i tot aixo es negocia amb acords entre productores, distribuidores i televisions. En aquesta epoca, el mercat estava controlat per l'estat i aquest debia tenir els seus xanxullos amb les productores americanes. Es curios que de petit es passaven per la tele cents de pel.licules molt millors que les que escadusseres pel.licules trinxades d'anuncis que es passen a l'actualitat. Suposo que d'aquelles mitiques 'Sesion de Tarde' i 'Sesion de Noche' dels dissabtes i dels cicles de pel.licules que es feien en horaris decents al segon canal es d'on ha nascut la meva aficio pel cinema.
Els anys van passar, es va acabar el monopoli de RTVE, els pressupostos van baixar i les noves televisions van haver de buscar nous sistemes per omplir les hores de la suposada programacio infantil. Al principi, TV3 va comenc,ar emetent series desquiciades de la BBC, com 'Hi ha que neixen estrellats', 'Els Joves' o 'L'escurc,o Negre'. Respecte als dibuixos, segurament mai van tenir capacitat per competir important dibuixos americans de qualitat i van optar durant un temps per intentar fer-ne ells mateixos, amb resultats esperpentics com 'Els Bobobobs' o coses pitjors que ja ni vaig veure.
Com la cosa no devia xutar i es perdia quota i el Dr. Slump havia funcionat molt be i, despres, Dragon Ball va ser un autentic exit, devien pensar, 'xecs, hem de col.lar manga japones, que es baratot i la penya sembla que se'ls traga!', i mira, encara dura. Es una autentica col.lonitzacio nippona de les pantalles juvenils. Com la canalla es molt influenciable, gregaria, i els encanta les collonades d'aquestes series, doncs, el manga a Catalunya s'ha convertit en una veritable fenomen social. A mi se m'escapa bastant, pero si parlo amb jovent, tots dibuixen de la mateixa manera, les mateixes coses, i tots pensen que el Japo es un pais que viu immers en una mena de gran pel.licula manga.
En certa manera tenen rao. Si vas pel carrer, gairebe el 100% dels pentinats dels nois adolescents semblen trets d'un manga, per no dir la indumentaria d'algun d'ells. Si mires la cartellera dels cinemes, el 75% de les pel.licules japoneses son bodrios manga, que van des de les nyonyades de personatges amb ulls grossos, pestanyes llargues i controns rodons, fins a les parides mes passades de voltes amb superherois, mega-transformers, i d'altres conyes amb robots. La historia sempre es la mateixa, salvar alguna cosa o algu, indefectiblement. Totes les histores o son 'challanges' o 'quests', o les dues a l'hora.
Per no parlar dels manga en llibre, els comics, patufets, tbo's d'abans. Jo soc de Mortadelo&Filemon, Rompetechos, i dels altres de la Bruguera. Despres d'una infancia on nomes llegia aixo, fins i tot a classe, vaig passar a El Jueves. El rollo Superman, Spiderman, Batman o Bunyol-man, doncs, no em diu res, com tampoc hem diu res el Dragon Ball, on no mai passa res. I un cop al Japo descubreixo que aqui els manga, uns llibres gruixudissims d'una qualitat infima, els llegeixen apart de la canalla, tambe el homes fets i drets? HOOOOO!!! Barrufets!!! Aixo no pot ser bo!!!
Com es possible que algu d'una edat entre 25 a 45 anys mentalment equilibrat, amb una personalitat desenvolupada i adulta perdi el temps llegint historietes xorres amb l'interes literari de la propaganda d'un supermercat? Suposo que alguna de les hipotesis que la frase anterior contenia no es certa. Jo diria que es la de "personalitat desenvolupada i adulta", pero no n'estic segur.
En definitiva, el manga es un negoci formidable que mou veritables fortunes i multituds, en especial, a casa nostra. Per mi, no passa de ser McDonalds. Salut!
PD: la foto es la del Mazinger-Z. Dues coses: Es pronuncia 'magingaa-zetto' i pel que he vist i sentit, em sembla que aquesta es la pronunciacio japonesa de la paraula 'machine'. El lloc, per si el voleu anar a veure, es a l'Urb. Mas del Plata, al terme del Pla de Sta. Maria, vora la carretera del Pla al Pont d'Armentera, a l'Alt Camp. Val a dir que, en certa manera, em vaig fer gran a l'altre costat de la carretera, on jugava a cac,ar llagostes de seca.
5 comentaris:
Hola, estic d' acord amb tu que hi ha poca qualitat en el manga, pero et sugereixo que si tens la oportunitat vegis alguna de les pel.licules de l' estudi Japones Ghibli http://www.onlineghibli.com/films.php
Personalment et recomano: My neighbor Totoro i Spirit Away.
I per cert, moltes gràcies per la teva visió personal del japó. Després de llegir-te tinc clar que tinc moltes ganes de visitar aquest país algún dia, només visitar-lo.
Una pregunta: com és el món de la fotografía i l'art contemporani al Japó?
Ospe, en primer lloc em sorprèn que diguis unes bajanades tan terribles respecte al Manga, i després diguis que ets de Mortadelo y Filemón et al. (recomanant-te que llegeixis l''ultim de Mortadelo dedicat al Capitán Trueno per tal que vegis el gran desenvolupament mental del seu autor). En primer lloc et caldria separar manga de l'anime, que fins fa escassos minuts s'assemblaven però no eren del mateix, i en el cas de l'anime et recomanaria el mateix que t'han recomanat en el comentari anterior. Després et caldrà aprofundir una mica més en el manga, fet que estàs al Japó no et serà difícil. Llavors trobaràs dintre del món del Manga autors com Jiro Taniguchi (en aquest cas et recomano l'època de Botchan on aprendràs molt sobre l'Era Meiji) o Osamu Tezuka (de qui pots llegir per exemple Adolf), també hi ha Keiji Nakazawa (Hadashi No Gen, sobre el bombardeig a Hiroshima). Aquests autors no creen histories repetitives o simplones, son molt més complexes que el Mortadelo o el Rompetechos o la major part de histories del Jueves, que salvant comptades excepcions es tracta d'humor fàcil i extremadament simple, al món del manga no tot és Narutos i Boles de Drac, encara que hi hagi gent que pensi així. Res més, per acabar només vull dir que tampoc sóc un fanàtic del manga, i que algú que ho fos et podria donar més exemples, si que m'agraden els còmics i n'he llegit de molts tipus, entre ells els manga que he comentat abans o el Jueves mateix. I com a recomanació crec que caldria es retirar aquest comentari sobre que la gent que llegeix manga poden no tenir una personalitat adulta i desenvolupada, això només indica que l'autor de la mateixa frase te una ment infantil i retrograda, que ni tan sols és molesta en contrastar la informació que dona (generant un discurs bastant pobre) ni aprofundir una mica en un tret cultural propi del país on viu que indicat també si més no certa ignorància i certa mandra per aprendre i culturitzar-se una mica.
Doncs jo tot i no ser gaire amant dels dibuixos animatsen l'actualita, he de reconeixer que alguns capitols de l'Arale i de bola de drac em van enganxar, hi havia personatges carregats de conya i d'ironia... jo no els veia tant simplons com tu dius.
Algunes coses de Disney per exple son tan o més ensucrades que l manga i juguen de la mateixa manera perque la canalla s'enganxi al seus ideals i al seu carissim mon del marketing!
Hola a tothom....veig que el Manga interessa!!!
David: algunes de les actuals pel.licules de manga comencen a tenir una certa qualitat. Si rasques un pel, per certs autors hi ha un transfons cultural japones important. Ho se. No us penseu que parlo per parlar, me n'he tragat moltes de series i pel.lis, per aixo dic el que dic. Algun dia, si tinc temps, tambe posare a caldo les pel.lis americanes, que cada dia son mes puerils.
Gracies per llegir-me. Ja mirare el que dius de la fotogradia i l'art contemporani, ja que la fotografia tambe m'interessa i al Japo hi ha alguns bons fotografs, tot i que no n'esperis massa del blog, ja que es un blog amb una mica de conya, gens serios.
Fonamental: ja us vaig demanar perdo als amants del manga d'avanc,ada. Jo tenia un amic molt, molt mangofil i se de que va aquest mon un pelet. Lo del Mortadelo, tens rao, pero si t'hi fixes, em sembla que ja vaig dir que els vaig deixar de llegir als 12 anys, mes o menys. El Jueves tambe el vaig deixar de llegir cap alla a 2on de carrera (20 anys). Ara en tinc 34...Si m'anomenes autors molt concrets, be, es possible que tinguis rao, i que n'hi hagi un grapat amb algun cert valor artistic. Com a tot arreu, sempre pots trobar gent bona, Es com les pel.licules 'spaghetti westerns' i les del Sergio Leona. Es el main-stream el que 'critico'...no se si has estat al Japo, pero aqui la gent, en general, no va a buscar aquestes exquisiteses. La majoria compra els mangues a pes. I com tot al Japo, quan esta de moda alguna cosa, el 99% de la gent s'hi aboca. Els comics solen tenir una historia repetitiva, es aixo el que busquen els nens i els adolescents, es com una historia de l'equipo A, saps que passara i es el que estas esperant. Es part de la definicio d'un 'caracter'. Que em parlis d'exquisiteses, be, segur que si. Ara be, si agafes un manga a l'atzar d'una tenda d'Osaka a l'atzar, sabras com acaba havent llegit mitja pagina. I no nomes amb el manga! aixo passa en general amb el comic, i amb les pel.licules actuals.
Sobre retirar comentaris, xec, aqui si que t'equivoques. Primer, al meu blog hi escric el que em rota. Segon, com ja vaig dir al comenc,ament d'aquest blog, no tinc l'intencio de contrastar res. Escric el que em sembla i com em sembla. Tercer, la resta dels teus comentaris, sincerament, son fruit de la teva propia ignoracia, ja que calibres les meves pareules amb el que tu dones per fet. Jutges el que se o deixo de saber sobre el Japo, pais en el que he viscut aquests ultims 3 anys, amb el que tu en creus saber. Be, jutja tu mateix. Quart, em refermo en el comentari, que a mes no es nomes meu, i que esta mantingut per diversos psicolegs i d'altres entesos en art. De fet, hi ha certes veus, fins i tot al Japo, que opinen que no es 'adult' i 'equilibrat' que tanta poblacio masculina adulta llegeixi 'historietes' per nens. Tambe es parla de la correlacio entre la lectura de patufets i la maduresa psicologica dels japonesos homes, i es posa en dubte, en certs aspectes, el sistema educatiu japones que crea generacions de adults psicologicament immadurs, incapac,os d'afrontar la vida d'una manera adulta, i que genera a l'any 30.000 suicidis.
Un dels trets habituals de la gent que manifesta un interes pel Japo des de Catalunya es que te unes idees preconcebudes sobre que es i com es el Japo des d'alla estan. Malhauradament, aquestes idees no solen casar amb el que es la realitat diaria del Japo i la visio que els japonesos en tenen. Aixo es extensible al manga. El que tu creguis que es el manga des de Catalunya no es pas el que es el manga al Japo ni pels japonesos, t'ho ben asseguro. Com exemple, ho torno a repetir: el manga es com els McDonalds. A mi m'agraden les hamburgueses, i fins i tot una vegada cada 2 o 3 anys vaig al McDonalds, pero menjar McDonalds cada dia 2 cops es demencial.
Teresa: Tens tota la rao. Jo en soc un complet fan de l'arare...de fet, el Dr.Slump i jo som com germans bessons, hahahahaha!!! i de petit era un fanatic absolut de Mazinger-Z (fins que en viag veure la pel.li japonesa, que se'm van caure els c*ll*ns a terra de dolenta que era, i tenia 5 anys). Pero aixo no treu que sempre sigui el mateix, ja que es el sistema del comic, on es defineix un 'caracter'. Lo bo de l'Arare es que sempre hi havia sorpreses i trabucades. Respecte de la Disney, nomes em referia a la qualitat. Per la resta, les histories de la Disney actualment sempre son les mateixes. Son de manual: sempre hi ha dos plans de la historia, els herois 'princeps' i els comparses 'comics'. El tipus d'animal defineix el caracter. Sempre hi ha un personatge molt dolent/fosc/perillos i un de molt bo/brillant/candit. Totes les pel.licules comencen amb una anecdota comica que porta de cop a la histroria principal. No hi ha presentacio dels personatges, ja que tothom els identifica pel tipus d'animal que es. Sempre cal salvar alguna cosa, robada pels dolents, i la historia s'acaba amb una mena de apoteosi final de victoria i triomf. Per no parlar de les moralines ultra-dretanes i d'altres mandangues...si tingues fills, evitaria que miressin res de la Disney fins que tinguessin una edat per pensar.
Be, espero que la gent s'ho prengui amb un pel mes de calma, tot i que els comentaris son bons i assenyats. Sacralitzar el manga com la 5a essencia de l'art es ridicul, sobretot si veiessiu la qualitat del paper amb el que s'edita. El manga es un simple divertimento de masses, tant dolent com les noveletes cow-boys que hi havien abans. Com en tot, si, hi ha genis i veritables obres d'art. Tanmateix, no estem parlant ni d'una dieta saludable ni res per l'estil, el manga son pures llaminadures, i menjar-ne masses, corca les dents.
Salut!!
Psss... manga n'hi ha de tot. El 80% són shonens de merda, però al mateix Japó està estigmatitzat llegir merdes així, i aquí la figura del "narutard" (abans era el megafan de boladedrac o de Saint Seiya) també fot riure i és objecte d'atacs.
No sé. Al Japó hi ha còmics realment originals, molt interessants perquè són molt diferents del que es fa a Europa o els EUA. I ja m'està bé, perquè l'exposció ideològica tan in-your-face dels còmics americans ja em toca els collons. No sé. El Japó no és superior, però és diferent i s'hi publica més. Jo crec que en el fons això és el que el fa famós.
Publica un comentari a l'entrada