dilluns, de maig 12, 2008

Planifiquem, planifiquem, que la civada guanyarem...

Hi ha un cosa que m'intriga de la historia del Japo i es la seva relacio amb els seus veins. Si mirem la nostra historia, no te sentit sense l'enorme influencia de les relacions, bones o dolentes, amb les nostres veins. No ja des que els grecs van posar els peus al golf de Roses, la cosa ve de mes abans, amb la difusio de l'agricultura pel Mediterrani. El Mediterrani, tot i que per molts sigui nomes l'excusa que fa venir als turistes a qui venen cervesa barata a preu de cava, es el pulmo de la nostre cultura. Tot ens ha arribat pel Mediterrani, i gairebe tot el que som, s'ha creat al Mediterrani. On es el Mediterrani del Japo?

Si mireu al mapa, Japo tanca una mena de petit mar interior, amb la peninsula coreana i Xina a l'altra banda. Xina es la mare dels ous en aquesta banda del mon. Tot ve de la Xina. No nomes l'escriptura, sino que moltissimes influencies culturals que avui en dia semblen japoneses, han sortit ja fa mo.lt temps de la Xina. Fins i tot, molt dels menjars que mengen els japonesos, son en origen Xinesos. Podriem dir que pel Japo, Xina es la seva Grecia i Roma juntes. Pero quina ha estat la seva relacio amb la Xina?

Es curios, pero hi ha hagut molt desinteres per part de les dues bandes. Per la Xina, el Japo representava nomes una roca remota amb res o practicament res d'interes per ells. A mes, Xina no es un pais conqueridor o colonitzador, a la manera europea. El seu imperi te un altre transfons i es mes aviat un enorme mastodont que es deixa governar per diferents minories, que no pas una minoria que s'imposa a una majoria diferent. Pero el curios de tot es el punt de vista japones vers la Xina.

El Japo no era res mes que una illa mig servatica i amb poquissims recursos, habitada per una cultura neolitica formada per clans tribals i petits reietons, on el simbol de poder, mes que una espasa, era un mirallet fet de metall. La Xina ja portava milers d'anys de cultura evolucionadissima, molt per endavant de la major part d'Europa, que sempre ha anat bevent de les escorrialles que venien d'Egipte i dels altres grans imperis asiatics, des de Babilonia als perses. Dons tot i aixo, el Japo va veure que havia de 'copiar' als xinesos (!?), i com a la pel.licula 'el turismo, que gran invento', el rei principal va decidir enviar un seguit de delegacions a visitar la Xina, per pillar el que poguessin.

Es aixi com d'un dia per l'altre, es va introduir l'escriptura, les lleis, i l'administracio 'a la chinnoise' al Japo. I encara dura! No va ser com a resultat del comerc, ni de les relacions entre les dues ribes del mar del Japo, sino com a decret d'un reieto amb molts fums que (es va fer dir Emperador del reialme de l'Est, per on sortia el sol) va enviar una delegacio al seu col.lega, l'emperador de la Xina. En anys posteriors, tambe es va decidir que calia la importacio controlada d'estris xinesos, molt mes avanc,ats que no pas els japonesos. Es aixi com es van fletar un seguit de vaixells per a dir a terme aquesta importacio. I quan van estar fetes, doncs, es va tancar la frontera.

Sembla topic, pero el Japo sembla que sempre fa el mateix. Els horroritza la lliure competencia i els estrangers, de manera que eviten, per una banda, qualsevol mena d'iniciativa de baix a dalt que comporti un trencament no previst de les ordenances o normes dels de dalt, amb castics severs, si cal. Per l'altre, es limita fins a fer-se ridicul el moviment de forasters a travers de les seves fronteres. Aixo mata qualsevol mena d'intercanvi igualitari, base necessari pel comerc,. Mentre que a Europa, primer al Mediterrani i despres als paisos mes septentrionals, el lliure comerc, es i ha estat sempre el motor del progres i de les millors epoques de bonanc,a economiques, al Japo es justament al contrari.

Encara ara, d'exemples n'hi ha a patades. Un de curios que no sabia: com sabreu, ara hi ha escasetat de blat, i aixo fa pujar, diuen, el preu del pa. Doncs be, resulta que al Japo, pais que no prodeueix blat, les importacions d'aquest cereal tambe estan completament controlades pel govern, i el preu esta determinat per ell. Com faltava gra, van decidir (uns senyors de Tokyo, amb trajo negre) que el Japo havia de comprar mes blat i apujar un % el preu al qual el venien a les empreses productores de farines i pa. Impressionant! Es la URSS, pero amb l'eficiencia de l'aparell burocratic mandari. Com us podeu imaginar, es igual de corrupte, pero el que no es veu, no existeix.

Una altra: per evitar l'escasetat de mantega (!?), el govern a 'suggerit' (aquest es l'eufemisme que fan servir aqui per les ordres) que les grans empreses que controlen la produccio de llet i derivats lactis augmentin la produccio de mantega. A mi, aixo em sembla d'un intervencionisme que ratlla l'economia planificada sovietica. Com ovelletes, totes les empreses segiran les suggerencies gubernamentals. No seria millor retirar els arancels draconians a les importacions lacties, afavorir el lliure mercat i l'importacio de materies de fora? No, aixo es el Japo, i aquest es el sistema. Altrament, l'autoritat central no podria controlar-ho.

A molta petita escala, el meu departament te problemes de calers, i han decidit que es gasta massa llum. Es cert, es gasta massa electricitat, pero es perque l'edifici esta mal fet, es un bunyol arquitectonic i energetic. No s'aprofita de la llum natural i esta sobredimensionat, amb el que costa un ronyo mantenir-lo. Aixo prove de l'epoca de la bombolla, on es van dedicar a cremar calers sense ton ni son. Doncs els cap de planificacio (hi ha una seccio sencera dedicada a planificacio!) ens a 'suggerit' que apliquem mesures per economitzar l'electricitat.

Aixo va ser divendres. Avui s'han passat tot el mati tocant la pera amb els interruptors, buscant la combinacio ideal per a reduir-ne el consum. I ara, no us ho perdeu, veig l'Equipo A, que venen a fer invents amb els fluorescents. De moment, ja m'han apagat 1 dels 3 fluorescents que tic a sobre. Ja van fer una cosa semblant amb l'aire acondicionat (per suggeriment del Koizumi), que xapen literalment a les 18:00h.

Una de les coses que he apres del Japo es que aqui res va de sota cap a dalt, sino al contrari, i que res es deixa a la llibertat d'improvitzacio, nomes val el que esta planificat de dalt a baix, i quan es suggereix, en realitat s'ordena. A mes, no hi ha un terme mig, o tot o res. No hi ha alternativa, o el marge que es deixa es tan estret, que es simplement impossible. Sabieu que els estrangers tenien prohibit posar un peu al Japo sota pena de mort (fins i tot per les victimes de naufragis)? Tanmateix, com els interessava fins a cert punt tenir algun contacte amb occident, estudiar-ne certs aspectes (els mes practics) de la seva tecnica, van permetra nomes als holandesos de tenir 1 sola delegacio al Japo, en concret, a una illa artificial a la badia de Nagasaki. Us imagineu que aixo hagues passat al Mediterrani?

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Welcome to Japan Inc. My dear!

El sistema economico- industrial esta podrit; malgrat la seva obsessió per la neteja clínica, un encara en pot ensumar la fortor, sobretot si hi topa de morros amb el sistema....

Hi ha un llibre interessant, “Made in Japan”, del Morita, un dels fundadors de sony i escrit a mitjans dels 90, quan la companyia estava en el seu heyday i el Japo encara era el miracle economic sense fre (llavors, el personal avispat aprenia el japonès....avui és el gegant asiatic, i toca el chinès...)

Basicament el llibre és un mira-que-collonuts-que-com-us-passem-la-ma-per-el-davant, certament, hi ha molts aspetes del llibre matitzables, i no del tot certs...es interessant de llegir-sel a dia d'avui, el que era i el que hauria pogut ser i no es.

M'enrecordo fa uns anys, quan hi vaig anar jo i duia el meu mp3 (no n'hi havia d'ipods, o eren dels primers) i el personal de l'empresa adoptava 2 posicions:

posicio A: no es sony/d'una empresa del sector japonesa de marca reconeguda: =caca
posició B: en vull un/te'l compro ara mateix/te'l robo

la opció, de llarg amb que més hem trobava era la A, i relament hem va estranyar moltíssim com en un país tan a la ultima els mp3sos no hi eren presents, llavors el que era el més In eren els minidiscs...de la sony, toca blocar les altres opcions: papa estat al rescat...

Era l'epoca del napster i quan els hi deies que et baixaves música sense pagar et titllaven de lladre i que ja no podrien ser amics teus (no estar d'acord en la cosa més trivial, de vegades significa perdre l'amistat amb X persona... o capitular) d'altra banda, no tenien problema en mangarme (!) qualsevol cosa meva que els resultés d'interès...

Els japos tenien al seu favor una moneda molt devaluada de forma artificial i, així, uns costos de desenvolupament i producció (llavors) més baixos que la resta. a+a+ papa estat controla i governa quines empreses desenvolupen que, treballen en quin mercat o pacten amb quin partner estranger, mitjançant diversos mecanismes burocratics del sistema...(si això no és mafia...)

d'altra banda, totes les empreses del país pertanyes a un o altre conglomerat, que s'exté fins a límits fregant l'idiotic, de tal forma que si treballes en una companya X, has de gastar una marca de material d'oficina, has de conduir unes marques de cotxes determinades, has de posar els calers en tal bancs i beure una birra de qual marca....!!! d'altra banda t'acusen de traïdor (literal) i deslleial als caps i interessos de l'empresa, i per tant, a ells també... (això no impedeix als peixos grossos els seus bmw/mercedes/símil o esportius italians amb volant a l'esquerra...

Un país collonut per a visitar, i tenir una experiència, pero no pas per viure-hi, no almenys per a mi...Salut!

el Gran Barrufet ha dit...

Hola, Anonim!
Tens tota la rao. No he llegit el llibre, pero n'he vist la pel.licula. Em sembla que el va escriure amb conjuncio amb un altre geni, el Shintaro Ishihara, l'actual alcalde de Tokyo, un element per donar de menjar a part. Aquest parell van escriure una altra perla anomenada 'El Japo pot dir NO'. El Ishihara era molt amic, ves per on, del Mishima, conegudissim, entre d'altres coses, per matar-se a lo samurai (seppuku-->harakiri) i fer una proclama per a que el Japo tornes als valors tradicionals medievals (!?). Ultimament el Ishihara, a mes de dir bestieses de l'alc,ada d'una catedral (com ara que el frances no servei per les matematiques -!?- o fotre's en plan racista amb els que no son japonesos), ha estat involucrat en una bancarota historica d'un bank chungo amb capital public que financ,ava ves a saber que. El forat es tan gran com Tokyo.
Be, aquesta es la historia del Japo: una economia governada per l'aparell (elit) politic que fa i desfa a voluntat i impunitat (els tribunals de justicia en aquests casos son, per variar, una farsa). El sistema bancari japones es un immens pou negre que regala literalment els estalvis de les families japoneses a les grans corporacions a canvi de res (0.001% d'interes???), no dona credits ni a estrangers ni a empreses estrangeres (tot i tenir nomina, compte corrent i permis de residencia, no puc tenir targeta de credit), i tapa desfalcs, perdues i soborns a escala cosmica. Cal recordar que les perdues de la bombolla es van tapar amb pressupostos del govern i que el govern japones te el deficit mes monumental de l'univers. Tot i aixo, s'ha d'entendre el mangoneo des del seu punt de vista, que es una mica diferent del nostre. Els CEO japonesos son els menys ben pagats del mon, el politics japonesos es poden sobornar amb 4 chavos, i en general, son tots bastant pobres i poc egoistes, en comparacio amb els seus homolegs occidentals. A mes, molts dels carrecs son rotatius entre uns quants, es a dir, que tot el grup suca una mica. La idea radera de tot el que fan els japonesos es la de 'nosaltres'. No hi ha distincio masa deficida entre els objectius de les grans empreses i les agencies gubernamentals, com tampoc la hi ha entre pares i fills en una gran familia. Tot i aixo, la competencia entre les petites firmes i companyies al Japo es ferotge (no tant entre els grans). Malgrat tot, el Japo es un bloc unit que bloqueja l'entrada de qualsevol element estranger com si fos un virus.
El que dius del minidisc es cert. De fet, jo vaig flipar que encara ara se'n venguin!!! per que? a si, perque Sony (i les agencies del govern) van cremar una calerada en aixo, o en d'altres marmellades innecessaries, com un cert sistema de missatgeria per radio, que no serveix de res. Ara estan fent el mateix desenvolupant per la seva banda les noves xarxes telefoniques, parides com un sistema patillero de TV per a mobils, les xarxes ubiquites (aixo es de pel.licula!), i tota la pasterada que s'han gastat en robots, i el que es pensen gastar. Sense comptar la xarxa mastodontica de museus inservibles i buits, centres culturals i d'altres macro edificis horrorosos, buits i insostenibles economicament.
El que dius del seu punt de vista sobre la seva tecnologia i la forastera es rotundament cert. Em va passar amb els cotxes. Un dels meus primers comentaris tot just arribat va ser "caram, no hi ha cotxes estrangers!?". Resposta: "es que els japonesos prefereixen els cotxes japonesos perque son millors que els forasters". La meva resposta va ser dir que aixo no era pas cert; de fet, era al reves: els cotxes japonesos eren bastant patata comparat amb els alemanys, per exemple. Doncs, no hi ha hagut manera de fer-los ho entendre. Jo ja he dessistit, perque no hi ha remei.
Ells sempre decideixen que es millor i que es pitjor, sigui el que sigui, i fan tot el possible per a enganxar-s'hi a la cua, com una remora a un tauro. I a la que poden, de la manera mes grollera, bastarda i traidora, se't col.laran davant, com un xupa-gols. Si no, mira't la pagina web dels nous mp3 de Sony...son EXACTAMENT iguals (ho semblen) als ipod, amb pantalleta tactil i tot...
Jo em dedico a la recerca, i em passa el mateix. Per ells, els USA son deu, i cal col.lar tants papers com puguin a les seves conferencies. Per altra banda, hi ha les conferencies i journals japonesos, en japones, que tenen una repercusio NUL.LA al mon. Els meus problemes: el que fan aqui no te cap mena de transcendencia cientifica des de la perspectiva europea (els japonesos no saben fer ciencia, nomes saben millorar fins a la nausea certs aspectes dels prouductes), i el que faig jo, mes teoric, doncs, no interessa gens aqui. De fet, com no saben gens de matematiques, no saben ni per a que serveis.
Be, com diuen ells, koko wa Nihon desu, es a dir, aixo es el Japo.
Salut!!

teresa ha dit...

Una coseta, quan va ser això de que al Japo no hi podien arribar estrangers? De quina epoca parles?

el Gran Barrufet ha dit...

Hola, Teresa

Es diu 'sakoku' (http://en.wikipedia.org/wiki/Sakoku)

Tot va venir perque un dels shouguns Tokunawa se'n va cansar del misioners espanyols i portuguesos, basicament perque tenien una politica evangelitzadora molt forta i el shoughn creia que passaria el mateix que a Filipines, i el Japo s'acabaria convertint en una altra colonia. Potser tenia rao, pero l'accio presa, es a dir, la de bloquejar tota relacio amb l'exterior i condemnar a mort a qualsevol estranger que trepitges sol japones, o cristia o japones que pretengues deixar el pais, a mi, em sembla un pel exagerat i es un exemple de com actuen els japonesos: o tot o res, d'una reverencia aduladora passen a un panic malaltis a tot l'estranger a toc de pito del shougun de torn.
Aixo va passar al SXVII i va durar fins a que el comodor Perry va arribar a la badia de Tokyo (1853) i la restauracio Meiji al 1868. Es a dir, Japo nomes te l'experiencia de 141 anys de contactes amb estrangers, sobretot amb els americans, especialment des de la fi de la II GM. No es d'estranyar que Japo sigui fidel vasall dels americans...els hi fan de remores. Quan el poder dels EEUU declini, saltaran a la seguent presa. N'hi ha alguns que creien que el Japo havia de succeir als EEUU a l'hegemonia mundial, pero aixo no va passar ni passara. No nomes perque el Japo va perdre pes especific (i en perdra mes), sino perque a l'exterior, el Japo no pinta gairebe res, donats com son a no intervenir en res, ni per bo ni per dolent, i la dificultat que te qualsevol empresa estrangera per connectar amb el seu mercat, bloquejat amb forrellat.
Be, segurament que podeu trobar opinions mes profundes i mes ben fonamentades, pero aixo es que jo veig.