Barrets, barrets, barrets, i d'altres marmellades

Ha comenc,at a fer calor i, com els mosquits que tornen a picar, ja es pot comenc,ar a veure pel carrer l'atac dels barrets ridiculs. Japo te un problema amb els barrets. Tot pot acabar sent un barret o, si mes no, pot acabar-se posat al cap a mode de barret. El problema es que tots els barrets son, com a minim, molt horteres, i la visio de una multitut encasquetada amb aquestes menes de campanoles de roba fan riure, sincerament.

Els japonesos i en especial, les japoneses, senten terror irracional pels rajos del sol. No se d'on ve tant de panic. Es clar que massa insol.lacio pot ser perjudicial, perque et pot cremar la pell o d'un cop de solana et pots quedar estabornit, pero el que es veu aqui passa de taca d'oli. Masqueres de soldador posades davant de la cara, guants negres que cobreixen els brac,os fins a l'aixella, barrets enormes amb mosquiteres negres que envolten caps i clatells. I per enredar mes la troca, mascares davant de la boca, mocadors entorn al coll, i el vestit cordat fins a la nou. La visio de moltes dones es d'una mena de paquetets embolcallats fins al cap de munt, amb llacets, blondes i floretes, de les que nomes es poden percebre la veu si parlen, ja que es impossible de veure ni que sigui un sol centimetre quadrat de pell.

Per mi, es poden comprar un tratge d'astronauta si volen, pero el que trobo veritablement inadmissible es que els dissenys de barrets siguin tant rematadament lletjos i passats de moda. No se que passa de vegades al Japo, pero a voltes semblen incapac,os de discernir l'horterada descomunal de les coses maques. Construeixen autentiques salvatjades enmig de paratges que altrament serien encisadors. Malmeten rius i muntanyes amb monstruosos bunkers de formigo d'utilitat discutible. En el pla personal, a part de l'estil macarrilla de TotA100 dels Kamedites i yakuzes de barri periferic, et pots trobar gent molt ben vestida en pla gentleman i d'altres portant models de tergal dels anys 60's al mateix lloc. Les marques cares s'alternen amb el mercadillo, la mariconera, el xandall i les espardenyes d'anar per casa.

El maxim nivell de perversio estetica el podem trobar en dos atuells d'us comu. Com he dit, un son els barrets. Els de dona basculen entre dos estils, el pseudo-pamela rematat amb blondes i flors artificials, normalment de color negre que poden arribar a portar cortines, i els de forma acampanada estil lampara de peu, col.locat a rosca fins a l'alc,ada dels ulls. Els d'home solen ser o be gorres de baseball amb tota mena d'accessoris, arribant els casos mes grotescs als lluentons, o be les versions masculines dels barrets de platja acampanats, o tambe barrets estil Jacques Tati a Les vacances de Monsieur Hulot.

L'altre front de batalla son les ulleres, no pas les de sol, que gairebe no existeixen, sino les normals de cada dia. Com en molts altres aspectes, Japo tambe viu anclat al passat en les ulleres. Es bastant habitual trobar-te gent al Japo que porta ulleres d'una antiguitat gairebe arquelogica. No se si es fan mirar la vista periodicament, pero, segons un company america, aixo explicaria perque els japonesos de vegades semblen no veure-hi gens. Passa molt que son incapac,os de veure-hi el que tenen davant del nas. Ell diu que es perque no porten les ulleres adients o senzillament no en porten. Jo diria que es perque no miren, que es una altra cosa. Pero a part d'aquest fet, l'estil mes arcaic, de pasta o plastic amb verdet, viu dia a dia amb els models mes agoserats d'Italia.

Suposo que com moltes altres coses, el que es o no es maco es tambe una questio cultural. Jo no soc pas un prodigi estetic, tanmateix, penso que tinc bastant bon ull per detectar les passades de voltes en colors i estils que assolen el Japo. De vegades, em fa la sensacio que tenen una mena de confusio mental entre estils que no saben discernir i que acaben per barrejar pessimament en un immens pastiche. D'altres, simplement copien estils occidentals al 100%, amb el que sembla que no cantin tant. Es nomes aparenc,a; per dins continuen essent horteres i confusos, pero davant el dubte, compren l'estandard europeu establert, el mes car possible millor, i aixi s'estalvien triar.

Els resultats son esperpentics: homes en aparenc,a de gentleman i maneres de estibador portuari, pussil.lanimes vestits de Michael Jackson a Bad, macarrilles de bar de copes amb pentinats de Manga i masculinitat distreta, xandallistes amb sabatilles i mariconera, i iaios amb roba monotona, avorrida, passada de moda i atonal. La resta que no esta en aquests grups es perque porta o be l'uniforme de la feina o l'escola, o be va de trage de tergal negre.
Modestament, demanaria al Govern japones que endagues dues reformes immediates per a la millora de les condicions de vida del Japo. La primera seria el soterrament de les linies electriques i telefoniques, l'eliminacio dels malaits pals de formigo, i l'erradicacio dels Pachinko o el seu soterrament cautelar en el cas que es demostrin indispensables per a l'economia nacional. La segona seria l'abolicio dels barrets acampanats, la prohibicio sota penes de preso incondicional per les mariconeres i les sabatilles en zones publiques, i la regulacio de les combinacions de colors, patrons, i accessoris per evitar aberracions com les que m'assalten cada dia del mon.

Jo crec que aquestes mesures farien la vida al Japo molt mes agradable i suportable, i es possible que a la llarga arribessin per apareixer artistes de talla internacional i no els mers vomitadors d'horterades d'avui dia.