diumenge, de juny 03, 2007

La broma de la globalitzacio o Marco Polo feia conya!


I'm as poor as a church mouse, that's just had an enormous tax bill on the very day his wife ran off with another mouse, taking all the cheese.

Potser m'equivoco, com en moltes altres coses, pero sempre he pensat i penso que la talla intel.lectual de les persones es mesura entre d'altres coses, com ara la seva capacitat per expressar-se amb un minim de correctesa gramatical, pel seu sentit de l'humor. Per a mi, l'humor es fonamental en tot, des des d'una simple xerradeta fins a la mes profunda de les dissertacions. Posar-hi una mica d'humor fa que els hi traiem ferro, i principalment, ens traguem importancia a nosaltres mateixos.

Ja de petit em reventava la solemnitat dels actes, especialment, els anomenats religiosos. Sempre he cregut que el meu cervell va neixer amb una carencia completa per la religiositat i la jerarquia, que sempre me l'han portada mes aviat fluixa. Crec que en tinc un coneixement mes que suficient del que la majoria de religions prediquen i, fins a cert punt i d'una manera purament filosofica i argumentativa, en podriem arribar a parlar sobre alguna d'elles. Ara be, tota la pamplina del culte i les mandangues de la jerarquia, doncs, es un tema que deixo per la resta de xais del ramat. Per no esmentar cap de les altres noves (o velles) religions, quina mes risible que l'anterior. Si mes no, els prelats catolics abans de dir bestieses han anat a col.legi!

Els altres papanates que no soporto son els politics, no pel fet que s'hagin apoderat sense permis de la gestio de la 'res' publica sense deixar ni un espai a cap mena d'alternativa menys burocratica, ineficac,, corporativista i cara a la pessima gestio professional que ells garantitzen en el nostre pais. Es per uns altres motius que em molesten.

L'un es que siguin en la seva immensa majoria nul.litats sense preparacio, experiencia ni coneixements, que l'unic que els diferencia d'altres personalitats pauperrimes com presidents de clubs de futbol, constructors de costa o empresaris del sector turistic, provingui de l'habilitat del publicista de torn per ocultat qualsevol dels tret que delatin la seva veritable personalitat.

L'altre motiu es que trobi molt mes interessant les diferencies de tonalitats en el blanc nivi d'una paret acabada de pintar que cap de les bestieses i dissertacions arides i expressades en un llenguatge abstrus i sense cap mena de riquesa, plagat de frases fetes i d'altres realment mal fetes, i sense una sola gota de sentit de l'humor que les faci brillar. Es prenen tan seriosament la seva posicio, que molts es creuen les reencarnacions de divinitas bibliques. En fi, no m'estranya que la gent ja s'hagi desconnectat fa dies de la politica. Mentre, ells van fent de les seves.

Per distingir entre les persones les que tenen interes i les que son mes avorrides que un plat de sopes de pa, el seu sentit de l'humor n'es per mi una bona mesura. Al llarg del temps, pero, he anat descobrint una petita obvietat i es que no tothom enten el mateix quan algu fa una broma, o be que les bromes que en un lloc maten de riure, no son ni per casualitat gens gracioses a d'altres llocs. Com dic, aixo es una obvietat, i nomes cal veure de que riuen certes persones i llocs d'Espanya. La questio es saber-ne calibrar les audiencies segons el lloc on siguis.

Estic comprovant que, en general, la majoria de paisos que no tenen una tradicio cultural catolica no solen entendre la ironia i encara menys el sarcasme. Sol passar en certs llocs d'Europa i Nord America, sobretot, que estas parlant de ves a saber que i en dius una que es veu de lluny que no va de veres, i et trobes amb una mirada interrogativa d'algu que esta pensant interiorment 'es veritat aixo que diu aquest?'. No, no es cert! era una ironia! Pero a l'orient es encara pitjor, no entenen cap broma, i el que els fot gracia a ells, doncs, no passari de brometa de parvuls aqui. No es pas culpa seva ni nostra, son simplement diferents mentalitats.

Ja sabia que els japonesos solen prendres al peu de la lletra el que dius, i si per casualitat li diguessis a algu 'si, espera'm assegut, que ara vinc!', segur que te'l trobaries alla 10 hores mes tard en una cadira esperant-te. Pero he descovert que els xinesos tampoc entenen les ironies, i ha estat una sorpresa. Sempre havia pensat que els xinesos eren molt mes 'putes' que els japonesos, que solen anar amb el lliri a la ma. Pero veig que no.

Exemple: envio un email jugant-me la cara a tots els de la feina per anuncia que el Centre Catala de Kansai organitza uns cursos de catala a l'estiu per iniciar-se en la llengua promocionats per l'Institut Ramon Llull. Be, poseu-vos en la meva pell i intenteu aixecar un minim d'interes entre un auditori que en la seva majoria no distingeixen Franc,a d'Italia, ni saben que son les llengues llatines ni qui cony era Ramon Llull, ni on para Catalunya.

Doncs, pobre de mi, vaig pensar, 'fote-m'hi conya!'. El missatge deia una cosa aixi com que en un mon globalitzat, el que cal es aprendre angles, pero que si miressim els numeros, potser seria el castella o el xines el que caldria aprendre. Tanmateix, a qui li importen els numeros? Afegeix una nova llengua al teu repertori i parla com un rossinyol la llengua de genis mundials com Dali i Gaudi, etc. Doncs, he rebut una queixa d'un paio xines que s'ha ofes per dir 'a qui li importen els numeros?'. Es com si un elefant es queixes d'una puc,a! Li he demanat excuses, pero m'hagues encantat dir-li 'xiquet, que no entens la ironia, cap de suro?'.

Be, aneu en compte quan foteu alguna conya marinera, perque us podeu trobar amb el justet que no l'entengui i s'us vingui a queixar; i si hi ha algun oriental o america, primer desplegueu un cartell ben gros avisant que en breu fara entrada a la sala una broma. Segurament, quan el Gran Khan li va preguntar a Marco Polo qui era, ell, italia com era, per fer conya li devia dir que era l'enviat del Papa i dels reis d'occident, pero el Gran Khan s'ho va prendre seriosament, i la broma va durar gairebe vint anys!

Update: el xines m'ha demanat perdo per haver-se sentit ofes. Aixo si que no se'ls hi pot negar; encara n'hem d'aprendre molta d'educacio de l'orient.

7 comentaris:

Albertus Magnus ha dit...

Sempre he pensat que resulta imprescindible unes gotes d'humor per a anar suportant la vida, dura de per si. Quan un oriental em mira fixament als ulls, no hi veig ni una ombra d'això que tant ens agrada. Comprenc el que deus està passant en el teu "exili" nipó. Jo no sé passar una jornada feinera sense "col•locar" una frase amb més o menys enginy o irònica per a trencar la rigidesa del treball diari. En fi, resignació.
Ah !! Suposo que si als japos els hi dius allò de "ES PREFERIBLE POSAR-SE UN COP VERMELL QUE CENT VEGADES GROC" igual no ho pillen, oi?
Salutacions from Tarragona!!

teresa ha dit...

És l'aire que respiro. Sene humor no hi sal a la vida.Es completament cert que els politics espanyols i catalans són uns sosos. Penso que si sortís un politic que comencés per riure's d'ell mateix amb humilitat i intel.ligència (acceptant els punts dèbils per exemple i convertir-los en arma secreta) tindria un gran èxit. Si més no en persones que ens importa fer anar una mica la maquinària del cervell.

el Gran Barrufet ha dit...

No es que no tinguin humor (es una industria aqui brutal!), es que es moooolt diferent. Si que foten conyes, i de tant en tant en trobes algun que li va l'ironia, pero de vegades els japonesos estan tant acostumats a una mena de llenguatge molt prefixat, de normes, de educacio, i de jerarquia que quan algu desbarra, doncs, no saben com reaccionar i es queden estranyats.

La queixa del xines em va semblar fora de lloc i completament estupida. Pero es que els xinesos son un mon apart i el que hi ha per on soc m'encantaria saber quina mena de xinesos son al seu pais. M'imagino que son una mica bastant del sistema, per aixo li devia tocar la fibra sinofilica.

Merces pels comentaris i Salut!

Cèsar Llamborda ha dit...

Doncs si, en això dels entit de l'humor penso que hi ha una variable -a més d personal- cultural. Els espanyols prefereixen los Morancos i coses similars que a mi no em fan cap gràcia. Tot i que hi ha excepcions.

Ingrid ha dit...

jejeje he conegut un japonés que és el rei de l'ironia, però tambè s'ha de dir que ha viscut a diferents països de tot Europa.
En mig d'un sopar una mica "d'erasmus", és a dir, catalanets, alemanys, castellanets i escandinaus, tothom reia de les bromes menys els escandinaus i les bromes que feien ells no les entenia ni quisqui.

Antoine ha dit...

A veure si contagies als japos en sentit de l'humor d'aquí!! Salut!

el Gran Barrufet ha dit...

No m'entengueu malametnt. Els japonesos tenen humor, molt d'humor. Nomes cal recordar l'Arale, el Shin Chan o l'"Humor amarillo" d'en Kitano Takeshi. Pero no arriben, generalment, al grau de l'"Escurc,o Negre". No son els Morancos, tampoc, pero hi ha coses que s'assemblen als Cruz y Raya o a la Lina Morgan, pero amb acudits molt mes blancs. No solen fer acudits de minories, racistes, politics, religiosos o sexuals. Solen ser jocs de paraules o situacions quotidianes amb personatges estereotipats i exagerats, que la gent reconeix i els fa gracia. Els encanta que cada comic tingui un 'motiu', una frase o moviment propi, que l'identifiqui. Per exemple n'hi ha un que acaba cada frase dient 'domo chumimachen!!!' que es com 'si's plau' pero mal dit. Despres hi ha el 'manzai', que es com el club de la comedia + l'Eugeni, pero en parelles; un fa de llest i l'altre de ruc. Respecte dels escandinaus, tambe he estat entre d'ells i els vaig trobar bastant conyistes, el que passa es que no son de rialla petadora, son mes ironics i els agrada la conya fina...be, tret dels finesos...El sentit de l'humor catala, el catala de debo, el que jo he conegut de petit, es molt 'fill de puta', sobretot el del pages. Es massa negre, crec, per als japonesos. Seria com posar-los-hi un grapat de sal a la boca i que masteguessin. Massa aspre i fort pel seu paladar.

Salut!