Diumenge vaig anar al cine. Li vaig dir a la barrufeta que volia veure '300', que acaben d'estrenar aquesta setmana passada. Ja sap que a mi, les pel.licules historiques, de guerra, i de sang i fetge, en general, m'agraden. Despres surto despotricant, per variar, sobre les barrabassades que he vist a la pel.licula. Senzillament, de vegades no acabo d'entendre per que els americans es gasten bestieses en pel.licules que creuen historiques per acabar donant-se unes llicencies tan grans com perconvertir-les en fantastiques.
'300' esta be. Si voleu passar una estoneta entretinguda amb malabars i acrobacies mortiferes, una mena de pel.li de Bruce Lee amb hoplites, doncs, xalareu. Visualment es curiosa. Sembla com si el director no hagues estat mai a Grecia, ni tan sols al Mediterrani, ja que durant tota la pel.licula ni es veu el sol i hi manquen els colors. Una penombre omnipresent l'inunda, provocant un color bastant estrany de tot el que surt a la pantalla. Es un color de bronze, que fins i tot es contagia als actors, retocats digitalent fins a l'ultim pel de la barba. L'unic que te color per ella mateix son les esquitxades de sang que no paren de sortir durant totes les escenes de lluita, unes fonts violentes d'espes liquid roig que neixen dels talls barbarics que els grecs inflingeixen en els seus adversaris.
Una altra motiu pel que penso que el director no ha estat mai a Grecia, ni tans sols ha obert mai un llibre d'art o historia de l'antigor, es perque les cases semblen mes aviat la zona de Mexic de Port Aventura que realment cases hel.leniques de l'epoca. Als grecs els anava, entre d'altres coses, el marbre i la pedra, ben pulida i tallada. A mes, com els romans, solien pintar les parets i sostres de les cases riques amb colors vius i motius variats. Segurament tambe tenien mosaics i rajoles, patis amb flors i fonts, i mil.lers de detalls artistics, com escultures i bronzes, per tapar la blancor nua de les parets. En canvi, el que es veu a la pel.licula semblen pallisses amb parets de fang molt mal estucades, pedrotes mal tallades que es veu de lluny que son de mentida, patis amb sorra, i gent bruta i amb tuniques de gruixut lli sense ornaments ni detalls d'alta costura.
En la questio historica, la pel.licula grinyola per tots quatre costats. Sembla mes aviat un grup d'escocesos precivilitzats, rollo Brave Heart, plantant cara a un exercit inversemblantment descomunal d'alienigenes, mancant-li la mes minima versemblanc,a respecte del que de debo devia haver passat alla. Jo estava esperant que apareixensin els Armats de la Setmana Santa tarragonina o els soldats imperials de Star Wars d'un moment o altre, en una de les noves onades de pessims soldats que el rei Xerxes, el calb, enviaba contra els lacedemonis parapetats a les Termopiles. Pero suposo que aixo es una altra de les llicencies estil.listiques que el director es va prendre.
Si alguna cosa tenien els perses, era pel! en canvi, en Xerxes sembla una drag queen negre enorme en una mena de carrossa carnavalera de plata, a punt per la desfilada de la diada de l'orgull gai de Rio, sense barba ni txolles, pero amb molta porpurina. En Leonides, passa per rei grec amb un accent de Glasgow que mata, i una concepcio argumental del que eren els reis a Grecia bastant trabucada per part dels guionistes, semblant mes aviat una barreja entre psicopata suicida i heroi, entre les intrigues de MacBeth, l'eloquencia de Henry V a la batalla d'Agincourt, i la traicio brutal a Juli Cesar; copiat i pastat tot bastant patillerament dels classics de Shakespeare per gent que ni ha llegit els originals i que nomes els coneix d'oides pels documentals del Discovery Channel. L'audiencia no crec que ho noti gaire, i crec que es fixara mes en la vessant mes hooligan de l'actuacio.
Bestieses greus n'hi ha moltes, com aquesta mena de reina, entre Lady MacBeth i Penelope amb molt mala folla, el senat hemiciclic chungo sota teulat, sense esmentar que Esparta (Lacedemonia pels amics) tenia dos reis dos a la vegada ni que el govern solia recaure en uns magistrats anomenats efors, la pamplina argumental bastant fluixeta de la falta de suport del govern al rei, el parlament de la reina davant del senat per convencer-los d'enviar l'exercit, la traicio traida del traidor amb pintes de killo i les monedes amb el careto del Xerxes que paguen la traicio, que a mes semblen massa velles per l'epoca, que en cap moment de la pel.li anomenin el nom de Termopiles, que ells anomenen en grec normatiu Hot Gates, o que els perses semblin vinguts de l'Africa i no pas de l'Orient.
Pero la millor, sense dubte, es cada cop que en Leonides diu defensar Esparta es defensar la llibertat, com si Esparta fos una mena d'oasi de llibertat i democracia. Suposo que si eres de la petita oligarquia que controlava la ciutat, devies ser molt lliure, pero per la resta, devia ser bastant fotut viure en una de les societats mes militaritzades i cafres de la historia. Fins i tot Aristotil a Politica en fa conya quan diu que entre les formes de govern hagudes a les diferents polis gregues, Laconia destacava per ser la mes curiosa, ja que les eleccions les guanyava el candidat que, literalment, era objecte de mes crits i soroll per part dels seus electors.
La pel.licula esta molt prop de ser una festa orgiastica de cossos sobre desenvolupats, nus, suats i untuosos, amb sang per tot arreu. Encara bo que se n'enrecordessin que els hoplites utilitzaven casc i rodella, i no els fessin sortir completament despullats, de roba i panoplia, a lluitar a cops de bolso. Es sabut que un pectoral cobrint el tors aumenta les possibilitats de supervivencia en combat. Per no esmentar les faldilles que solien cobrir les calces dels soldats. Massa roba, es Grecia i hi feia calor!
Conclusio, barrufetes i barrufets, que si voleu una estona d'entreteniment antihistoric, pseudoviolent i parasexual, doncs, aquesta es la vostra pel.licula. Jo li noto a faltar mes colors, pero. Molt bons els credits que tanquen la pel.licula al final. Per cert, no voldria trobar-me amb un hoplita esparta de debo pel carrer, quina por!
1 comentari:
Tot el que dius és cert, però hi ha un detall que potser no coneixes. La pel·lícula no pretén explicar fidelment la batalla de les termòpiles, sinó que és l'adaptació al cinema -i molt fidel, per cert- d'un còmic d'en Frank Miller, amb el mateix títol, i que el còmic estava lliurement inspirat en una pel·licula dels anys 60 que es deia, si no recordo malament, el "el lleó d'Esparta", la qual es veu -no l'he vista- que era una pel·lícula amb clares finalitats propagandístiques anticomunistes. Aquest és el motiu de l'estètica de còmic de la pel·lícula, perquè és una adaptació d'un còmic.
Publica un comentari a l'entrada