No trobarem a faltar el teu somriure

"Mr. Christmas has left the building!", pero com tot a TGN, massa tard i malament. "No trobarem a faltar el teu somriure", si mes no, jo.

Arrogant i fatxenda, incapac, de fer de Tarragona una capital, catalana i universal, que no passa de ser un poblot brut de costa, carregat de deutes, on les dues uniques coses veritablement brillants han estat un passat llunya que ara cau a trossos (o be s'hi construeix a sobre), i el seu sol, que nomes sembla bo per a peixer quatre bretols que n'embruten els seus carrers i el bell nom.

Adeu Mr.Christmas, bon vent i barca nova, que segur que la teniu; espero no tornar-me'l a trobar ni pel carrer. Si d'un cep tan bo n'ha tret un suc tan pobre, no crec que se'n pugui esperar gaire mes de vos. Algun endollet i anar visquent de la moma. Favor per favors. Pensare amablement en vos cada cop que una rajola trencada dels carrers bruts i trinxats de la ciutat m'embruti els pantalons.

Pels que pateixen miopia llepaculista aguda, se'ls aconsella de passejar per la part alta enrunada o la part baixa oblidada, que es donin un tomb per la fac,ana maritima, les platges, els teatres, les piscines, centres civics i esportius, els casals i les llars d'avis o d'infants, les zones verdes i d'esbarjo, els parcs i els jardins, o els accessos a la ciutat; moltes d'aquestes coses no les trobareu perque no existeixen encara. S'aconsella passar per l'optic abans de comenc,ar el tour.

Adeu, Mr.Christmas, llastima que els alcaldes no puguin devallar a tercera regional com els clubs de futbol quan ho mereixen.

Salut!

300 o quanta gent es humanament capac, d'escuarterar un home en un dia?

Diumenge vaig anar al cine. Li vaig dir a la barrufeta que volia veure '300', que acaben d'estrenar aquesta setmana passada. Ja sap que a mi, les pel.licules historiques, de guerra, i de sang i fetge, en general, m'agraden. Despres surto despotricant, per variar, sobre les barrabassades que he vist a la pel.licula. Senzillament, de vegades no acabo d'entendre per que els americans es gasten bestieses en pel.licules que creuen historiques per acabar donant-se unes llicencies tan grans com perconvertir-les en fantastiques.

'300' esta be. Si voleu passar una estoneta entretinguda amb malabars i acrobacies mortiferes, una mena de pel.li de Bruce Lee amb hoplites, doncs, xalareu. Visualment es curiosa. Sembla com si el director no hagues estat mai a Grecia, ni tan sols al Mediterrani, ja que durant tota la pel.licula ni es veu el sol i hi manquen els colors. Una penombre omnipresent l'inunda, provocant un color bastant estrany de tot el que surt a la pantalla. Es un color de bronze, que fins i tot es contagia als actors, retocats digitalent fins a l'ultim pel de la barba. L'unic que te color per ella mateix son les esquitxades de sang que no paren de sortir durant totes les escenes de lluita, unes fonts violentes d'espes liquid roig que neixen dels talls barbarics que els grecs inflingeixen en els seus adversaris.

Una altra motiu pel que penso que el director no ha estat mai a Grecia, ni tans sols ha obert mai un llibre d'art o historia de l'antigor, es perque les cases semblen mes aviat la zona de Mexic de Port Aventura que realment cases hel.leniques de l'epoca. Als grecs els anava, entre d'altres coses, el marbre i la pedra, ben pulida i tallada. A mes, com els romans, solien pintar les parets i sostres de les cases riques amb colors vius i motius variats. Segurament tambe tenien mosaics i rajoles, patis amb flors i fonts, i mil.lers de detalls artistics, com escultures i bronzes, per tapar la blancor nua de les parets. En canvi, el que es veu a la pel.licula semblen pallisses amb parets de fang molt mal estucades, pedrotes mal tallades que es veu de lluny que son de mentida, patis amb sorra, i gent bruta i amb tuniques de gruixut lli sense ornaments ni detalls d'alta costura.

En la questio historica, la pel.licula grinyola per tots quatre costats. Sembla mes aviat un grup d'escocesos precivilitzats, rollo Brave Heart, plantant cara a un exercit inversemblantment descomunal d'alienigenes, mancant-li la mes minima versemblanc,a respecte del que de debo devia haver passat alla. Jo estava esperant que apareixensin els Armats de la Setmana Santa tarragonina o els soldats imperials de Star Wars d'un moment o altre, en una de les noves onades de pessims soldats que el rei Xerxes, el calb, enviaba contra els lacedemonis parapetats a les Termopiles. Pero suposo que aixo es una altra de les llicencies estil.listiques que el director es va prendre.

Si alguna cosa tenien els perses, era pel! en canvi, en Xerxes sembla una drag queen negre enorme en una mena de carrossa carnavalera de plata, a punt per la desfilada de la diada de l'orgull gai de Rio, sense barba ni txolles, pero amb molta porpurina. En Leonides, passa per rei grec amb un accent de Glasgow que mata, i una concepcio argumental del que eren els reis a Grecia bastant trabucada per part dels guionistes, semblant mes aviat una barreja entre psicopata suicida i heroi, entre les intrigues de MacBeth, l'eloquencia de Henry V a la batalla d'Agincourt, i la traicio brutal a Juli Cesar; copiat i pastat tot bastant patillerament dels classics de Shakespeare per gent que ni ha llegit els originals i que nomes els coneix d'oides pels documentals del Discovery Channel. L'audiencia no crec que ho noti gaire, i crec que es fixara mes en la vessant mes hooligan de l'actuacio.

Bestieses greus n'hi ha moltes, com aquesta mena de reina, entre Lady MacBeth i Penelope amb molt mala folla, el senat hemiciclic chungo sota teulat, sense esmentar que Esparta (Lacedemonia pels amics) tenia dos reis dos a la vegada ni que el govern solia recaure en uns magistrats anomenats efors, la pamplina argumental bastant fluixeta de la falta de suport del govern al rei, el parlament de la reina davant del senat per convencer-los d'enviar l'exercit, la traicio traida del traidor amb pintes de killo i les monedes amb el careto del Xerxes que paguen la traicio, que a mes semblen massa velles per l'epoca, que en cap moment de la pel.li anomenin el nom de Termopiles, que ells anomenen en grec normatiu Hot Gates, o que els perses semblin vinguts de l'Africa i no pas de l'Orient.

Pero la millor, sense dubte, es cada cop que en Leonides diu defensar Esparta es defensar la llibertat, com si Esparta fos una mena d'oasi de llibertat i democracia. Suposo que si eres de la petita oligarquia que controlava la ciutat, devies ser molt lliure, pero per la resta, devia ser bastant fotut viure en una de les societats mes militaritzades i cafres de la historia. Fins i tot Aristotil a Politica en fa conya quan diu que entre les formes de govern hagudes a les diferents polis gregues, Laconia destacava per ser la mes curiosa, ja que les eleccions les guanyava el candidat que, literalment, era objecte de mes crits i soroll per part dels seus electors.

La pel.licula esta molt prop de ser una festa orgiastica de cossos sobre desenvolupats, nus, suats i untuosos, amb sang per tot arreu. Encara bo que se n'enrecordessin que els hoplites utilitzaven casc i rodella, i no els fessin sortir completament despullats, de roba i panoplia, a lluitar a cops de bolso. Es sabut que un pectoral cobrint el tors aumenta les possibilitats de supervivencia en combat. Per no esmentar les faldilles que solien cobrir les calces dels soldats. Massa roba, es Grecia i hi feia calor!

Conclusio, barrufetes i barrufets, que si voleu una estona d'entreteniment antihistoric, pseudoviolent i parasexual, doncs, aquesta es la vostra pel.licula. Jo li noto a faltar mes colors, pero. Molt bons els credits que tanquen la pel.licula al final. Per cert, no voldria trobar-me amb un hoplita esparta de debo pel carrer, quina por!

Pis, pis, pisssss....piscina!!!

Ahir em vaig assabentar que just a 5min de casa meva hi ha una piscina publica. Malgrat que encara no fa gaire calor, cosa estranya en un mon on tot sembla indicar que anem de pet a l'infern del canvi climatic, es bo de comenc,ar a buscar-se alternatives a la tan enyorada platja tarragonina.

A mi, les piscines no m'agraden gens. Fan pudor de clor i sempre tinc la sensacio que m'estic banyant en les aigues que minuts abans han estat recorrent les entranyes d'algun dels veins ocasionals que m'envolten mentre es fan els despistats prenent el sol folgadament. La mar es una altra cosa, encara que sempre eviti d'anar-hi en les hores mes massificades, moment en el que no em caldria fer servir crema solar pel fet de venir inclosa entre els serveis, pobres per altra banda, de la platja en forma d'una pel.licula finissima i flotant que afegeix una iridescencia modernista al blau verdos de l'aigua marina.

Estava exultant en saber que tan a prop de casa podria gaudir (paraula que de tant fer-la servir en anuncis, em comenc,a aprovocar repulsio), si mes no, d'uns petits banyets d'aigua fresqueta en les tardes festives d'aquest estiu nippo tant caluros i humit que et fa suar com una regadora nomes posar un peu fora de les zones acondicionades on, en canvil, hi pots arribar a passar fred. Tanmateix, la meva alegria es va acabar una altra vegada de sobte amb una petita plantufada de tossuda realitat directe a la meva percepcio del que son les coses normals i del que no ho son.

Resulta que l'horari d'aquesta piscina, des del meu punt de vista, es de les coses mes comiques que he vist de fa temps. Potser no tinc prou experiencia en piscines i en els seus horaris, i que estic massa acostumat a fer la meva anant a la platja a l'hora que mes be em sembla. El dit horari es el seguent: matins de 9:00h a 11:30h i tardes de 13:00 a 16:30h. Dimecres i dies posteriors a festius, tancat. El preu es de 300 yens al mati i 400 yens a la tarda. Obertura del 21 de Juliol al 31 d'Agost. Ahir vaig estar rient tota la tarda pensant en la migradesa d'aquest horari. Suposo que la resta de l'any la piscina, que es exterior i envoldata per un barri residencial, estara tancada, no fos cas que es gastes de fer-se servir.

El que primer em va sobtar es que no obrissin fins al 21 de Juliol. Com en tot, al Japo hi ha un temps per cada cosa, i les temporades i estacions es segueixen amb un ritme i precisio inexorables. I sembla a ser que nomes es pot anar a les piscines (i platges) en aquests dies. Ja et pots estar morint de calor un mes abans, que no trobaras res (exterior) obert al public. Despres, el fet que pleguessin a mig dia, encara que ja he comprovat com d'estrictes son amb l'horari de menjar, que comenc,a indefectiblement a les dotze tocades. El marge de mitja hora es per a que tothom pugui arribar sense presses a casa.

Pero el que encara em fa trencar de riure es que la piscina plegui a dos quarts de cinc. El sopar sol ser un parell d'hores mes tard, i en aquelles dates, hi ha sol fins a les vuit, quarts de nou (horari d'aqui). Per que, doncs, trenquen l'esplai aquatic per la meitat? M'imagino jo de petito que m'haguessin de fer marxar de l'estimada aigua a mitja festa. M'hagues indignat de valent!

Hi he pensat i no se perque ho deuen fer; evitant-se, per cert, les millors hores tardanes i tragant-se de ple el bat de sol. Sera pels mosquits que comencen a brandar quan el sol decau? Han d'anar a berenar? Les obachan que segurament regenten el chiringuito voldran mirar la telenovel.la? Qui sap!

La meva sospita es, pero, la que em van explicar un cop: 'als japonesos els espanta passar-s'ho massa be', per aixo, tallen la gresca just pel mig o et diuen 'massa bo' quan quelcom els agrada. O potser es aquesta politica d'endurir el caracter de la canalla amb mesures espartanes com ara fer-los anar amb pantalonents curts i sense gec en mig d'un hivern artic a escoles sense calefaccio.

Es un altre d'els grans misteris que m'envolten a diari i que em fan ballar el cap per tal de treure'n l'entrellat.

La broma de la globalitzacio o Marco Polo feia conya!

I'm as poor as a church mouse, that's just had an enormous tax bill on the very day his wife ran off with another mouse, taking all the cheese.

Potser m'equivoco, com en moltes altres coses, pero sempre he pensat i penso que la talla intel.lectual de les persones es mesura entre d'altres coses, com ara la seva capacitat per expressar-se amb un minim de correctesa gramatical, pel seu sentit de l'humor. Per a mi, l'humor es fonamental en tot, des des d'una simple xerradeta fins a la mes profunda de les dissertacions. Posar-hi una mica d'humor fa que els hi traiem ferro, i principalment, ens traguem importancia a nosaltres mateixos.

Ja de petit em reventava la solemnitat dels actes, especialment, els anomenats religiosos. Sempre he cregut que el meu cervell va neixer amb una carencia completa per la religiositat i la jerarquia, que sempre me l'han portada mes aviat fluixa. Crec que en tinc un coneixement mes que suficient del que la majoria de religions prediquen i, fins a cert punt i d'una manera purament filosofica i argumentativa, en podriem arribar a parlar sobre alguna d'elles. Ara be, tota la pamplina del culte i les mandangues de la jerarquia, doncs, es un tema que deixo per la resta de xais del ramat. Per no esmentar cap de les altres noves (o velles) religions, quina mes risible que l'anterior. Si mes no, els prelats catolics abans de dir bestieses han anat a col.legi!

Els altres papanates que no soporto son els politics, no pel fet que s'hagin apoderat sense permis de la gestio de la 'res' publica sense deixar ni un espai a cap mena d'alternativa menys burocratica, ineficac,, corporativista i cara a la pessima gestio professional que ells garantitzen en el nostre pais. Es per uns altres motius que em molesten.

L'un es que siguin en la seva immensa majoria nul.litats sense preparacio, experiencia ni coneixements, que l'unic que els diferencia d'altres personalitats pauperrimes com presidents de clubs de futbol, constructors de costa o empresaris del sector turistic, provingui de l'habilitat del publicista de torn per ocultat qualsevol dels tret que delatin la seva veritable personalitat.

L'altre motiu es que trobi molt mes interessant les diferencies de tonalitats en el blanc nivi d'una paret acabada de pintar que cap de les bestieses i dissertacions arides i expressades en un llenguatge abstrus i sense cap mena de riquesa, plagat de frases fetes i d'altres realment mal fetes, i sense una sola gota de sentit de l'humor que les faci brillar. Es prenen tan seriosament la seva posicio, que molts es creuen les reencarnacions de divinitas bibliques. En fi, no m'estranya que la gent ja s'hagi desconnectat fa dies de la politica. Mentre, ells van fent de les seves.

Per distingir entre les persones les que tenen interes i les que son mes avorrides que un plat de sopes de pa, el seu sentit de l'humor n'es per mi una bona mesura. Al llarg del temps, pero, he anat descobrint una petita obvietat i es que no tothom enten el mateix quan algu fa una broma, o be que les bromes que en un lloc maten de riure, no son ni per casualitat gens gracioses a d'altres llocs. Com dic, aixo es una obvietat, i nomes cal veure de que riuen certes persones i llocs d'Espanya. La questio es saber-ne calibrar les audiencies segons el lloc on siguis.

Estic comprovant que, en general, la majoria de paisos que no tenen una tradicio cultural catolica no solen entendre la ironia i encara menys el sarcasme. Sol passar en certs llocs d'Europa i Nord America, sobretot, que estas parlant de ves a saber que i en dius una que es veu de lluny que no va de veres, i et trobes amb una mirada interrogativa d'algu que esta pensant interiorment 'es veritat aixo que diu aquest?'. No, no es cert! era una ironia! Pero a l'orient es encara pitjor, no entenen cap broma, i el que els fot gracia a ells, doncs, no passari de brometa de parvuls aqui. No es pas culpa seva ni nostra, son simplement diferents mentalitats.

Ja sabia que els japonesos solen prendres al peu de la lletra el que dius, i si per casualitat li diguessis a algu 'si, espera'm assegut, que ara vinc!', segur que te'l trobaries alla 10 hores mes tard en una cadira esperant-te. Pero he descovert que els xinesos tampoc entenen les ironies, i ha estat una sorpresa. Sempre havia pensat que els xinesos eren molt mes 'putes' que els japonesos, que solen anar amb el lliri a la ma. Pero veig que no.

Exemple: envio un email jugant-me la cara a tots els de la feina per anuncia que el Centre Catala de Kansai organitza uns cursos de catala a l'estiu per iniciar-se en la llengua promocionats per l'Institut Ramon Llull. Be, poseu-vos en la meva pell i intenteu aixecar un minim d'interes entre un auditori que en la seva majoria no distingeixen Franc,a d'Italia, ni saben que son les llengues llatines ni qui cony era Ramon Llull, ni on para Catalunya.

Doncs, pobre de mi, vaig pensar, 'fote-m'hi conya!'. El missatge deia una cosa aixi com que en un mon globalitzat, el que cal es aprendre angles, pero que si miressim els numeros, potser seria el castella o el xines el que caldria aprendre. Tanmateix, a qui li importen els numeros? Afegeix una nova llengua al teu repertori i parla com un rossinyol la llengua de genis mundials com Dali i Gaudi, etc. Doncs, he rebut una queixa d'un paio xines que s'ha ofes per dir 'a qui li importen els numeros?'. Es com si un elefant es queixes d'una puc,a! Li he demanat excuses, pero m'hagues encantat dir-li 'xiquet, que no entens la ironia, cap de suro?'.

Be, aneu en compte quan foteu alguna conya marinera, perque us podeu trobar amb el justet que no l'entengui i s'us vingui a queixar; i si hi ha algun oriental o america, primer desplegueu un cartell ben gros avisant que en breu fara entrada a la sala una broma. Segurament, quan el Gran Khan li va preguntar a Marco Polo qui era, ell, italia com era, per fer conya li devia dir que era l'enviat del Papa i dels reis d'occident, pero el Gran Khan s'ho va prendre seriosament, i la broma va durar gairebe vint anys!

Update: el xines m'ha demanat perdo per haver-se sentit ofes. Aixo si que no se'ls hi pot negar; encara n'hem d'aprendre molta d'educacio de l'orient.