Un pais bonic o la magia de les paraules

Encara em considero novell en molts aspectes de la vida al Japo. Tot i que ja he deixat de banda la fase de turista que flipa davant d'un temple o menjant takoyaki, no deixo de sentir-me satisfet quan puc a la fi entendre alguns dels seus, per mi, a voltes sorprenents comportaments. Ultimament m'estic familiaritzant amb la mania, per dir-ho d'alguna manera, que tenen els japonesos de canviar el nom de les coses per fer la sensacio que s'ha canviat tambe la cosa.

Per entendre'ns, es com aquesta tecnica publiciaria patillera que consisteix en canviar el nom, per exemple, d'un cotxe per a que sembli nou. El motor continua sent el mateix, pero li canvien el frontal i li afegeixen alguna mandanga al tablier, i ja es permeten de dir que han creat un nou automobil. Doncs, al Japo fan el mateix, no ja amb productes de consum, si no amb coses tan curioses com la historia, la politica o les institucions. Si tenen un problema, li canvien el nom i el problema ha desaparegut.

Fa uns dies, per obra i gracia de l'Esperit Sant, va apareixer un ministeri nou, el de 'defensa'. En general, fa gracia que en cap pais del mon d'aquest ministeri no se'n digui d' 'atac', amagant l'objectiu veritable d'un exercit. Abans, d'aquests ministeris se'n deien 'de la guerra', nom mes addient a la seva tasca real. Pero com ara ja no es fa la guerra sino la pau, seguint els preceptes del 'new speech' orwellia, 'defensa' sembla mes escaient.

Aques 'nou' ministeri necessitara tambe un 'nou' exercit, no? Doncs, resulta que ja en tenien un. Be, no li deien pas 'exercit', sino 'forces d'auto-defensa'. La constitucio que els EEUU tan amablement van facilitar al Japo despres de la guerra defineix al pais com 'pacifista', per aixo no podien tenir cap exercit. Pero, heus aqui la magia de les paraules; li canviem el nom i l'exercit desapareix! perque us pensessiu, barrufets meus, que aquestes foces d'auto-defensa son les de la senyorita Pepis. No, no; tenen fato de la ultima tecnologia per defensar-se tant com calgui, i si no fos pel nom, hom diria per l'aparenc,a dels uniformes i la mida dels canons que semblen ben be els d'un dels exercits mes moderns del mon.

Una petita variacio de la tecnica consisteix en posar noms 'amables' a coses que fan pudor o be d'estrambotics que no aclareixen de que s'esta parlant. Un exemple paradigmatic es els noms de les eres o els de les politiques que apliquen els diferents governs. Resulta que ara estem a l'era anomenada 'heisei', una cosa aixi com pau i prosperitat. L'era anterior es deia 'shouwa', 'pau il.luminada' i va coincidir exactament amb el regnat de l'emperador Hirohito, el pacific, suposo que per la tirada que tenia per aquest ocea.

La politica que l'actual president Abe ( una mena d'ultra-Aznar amb maneres de Zapatero ) s'anomena 'un pais bonic'. De que va? ni idea, pero de moment ja tenen un ministeri de defensa nou de trinca, no obstant tenir com a partit en coalicio el budista 'shin komeito' (partit de la netedad o claretat), que es declara obertament pacifista. Aquest es un partit fundat per un dels personatges mes grotescs del Japo, una mena de megaloman i messianic predicador d'obvietats amb ansies evagenlitzadores molt aficionat a comprar Honoris Causa i fer-se 'photo-opportunity' amb famosos mundials amb l'excusa d'estar treballant per la pau. Pero d'aquest Gargamel ja en parlarem un altre dia, barrufets meus!